Genoa 0 - AC Milan 2
Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Dainelli, Kaladze, Moretti, Rossi, Veloso, Constant, Jankovic, Pratto.
Milan: Amelia, Abate, Yepes, Thiago Silva, Antonini, Nocerino, Ambrosini, Aquilani, Boateng, Robinho, Ibraimovic.
Ambient enrarit al Luigi Ferraris per disputar aquest partit. És sempre una motivació enfrontar-se al Milan, però quan les condicions no són les necessaries, algú es pot imaginar el pitjor. Sobretot després d'escoltar dir al president Preziosi, que amb el Milan seria impossible aconseguir una victòria. A més, Malesani també va fer declaracions contra aquells que l'acusaven de ser massa tou i molts aficionats li han perdut la confiança, sobretot al veure els seus darrers plantejaments tàctics.
El partit va començar amb un clar domini del Milan, on demostrava que la diferència futbolística amb el Genoa és molt gran. Els jugadors rossoblù van arribar alguna vegada, però eren els rossoneri els que atacaven una i altra vegada la porteria de Frey, que novament salvava una i altra vegada el seu equip. Cal tenir en compte també, que l'aturada del partit durant deu minuts, també va condicionar que el Genoa tornés a agafar el bon joc inicial. Després de l'aturada, una tàctica molt conversadora, un catenaccio total, on hi havia moments, que el Genoa tenia 6 jugadors defensant en línia. Així, clar, era impossible atacar. Només calia esperar el contraatac, però el Milan jugava molt ordenat.
Ja en la segona part, el partit era molt similar que el de la primera, però
el Milan es va posar en avantatge al minut 10 amb un penal convertit per Ibrahimovic després d'una clara falta de Kaladze, que va veure la segona groga i va ser expulsat. Si ja el partit estava complicat, perdent 0 a 1 i amb un jugador menys, el Genoa, li quedava fer una gesta heroica per anar a buscar l'empat. Malesani va treure a Constant per Merkel. El Genoa ho anava intentant i per trobar el gol, en el minut 77 va entrar el brasiler Ze Eduardo per Jankovic. El brasiler debutava en la lliga, després d'un llarg període de lesions. Marassi esclatava per rebre'l. La seva presència al terreny de joc, va obrir una esperança pel Genoa, però tot va acabar un minut després, quan el Milan va sentenciar el partit amb el 2 a 0 .
Cal destacar, una vegada més, l'ambient de Marassi, on l'afició, malgrat el mal joc, i el resultat advers, encoratjava i animava els jugadors, com si anéssint guanyant per diversos gols.
