UFFICIALE GENOA CLUB

UFFICIALE GENOA CLUB

divendres, 30 de novembre de 2012

La Nord entrega samarreta als jugadors


En un gest intel·ligent i que aplaudim, la Tifosería Organitzada del Genoa va llançar un comunicat manifestant que tornarà el color i l'animació a la Nord, i que aquesta gloriosa grada tornarà a vestir-se de festa com sempre, per encoratjar i animar el Genoa i estar units en aquest difícil moment que travessem. Des de l'inici del campionat, i com a conseqüència de tots els problemes posteriors a aquell partit contra el Siena de la temporada passada, la Nord va protestar contra les persecucions i les sancions als seus tifosi i va deixar de portar banderes i pancartes. Bé, les úniques que mostraven eren contra el president Preziosi i a favor dels diffidati.  

Ara tots els grups de la Tifosería Organitzada es van reunir, i no només els que s'ubiquen a la Nord sinó també Figgi di Zena, i van decidir que més enllà de la posició respecte a Preziosi, que segueix sent la mateixa i es continuarà amb les protestes contra Preziosi, ara per ara el més important és el Genoa, aquests colors, aquesta passió, i per tant, la Nord tornarà a rugir i animar com mai, a partir de diumenge, en el partit contra el Chievo.

Com gest simbòlic i per tancar el cercle que es va obrir aquell dia contra el Siena, aquest dijous, membres de la Gradinata Nord, van anar fins les instal·lacions a Pegli, on el Genoa estava fent l'habitual per lliurar una samarreta amb el número 12 i la inscripció "Gradinata Nord", perquè els jugadors la honorin, perquè entenguin tota la història que hi ha darrere d'aquests colors.

El comunicat:


"NEL NOME DEL GENOA
Ci sono decisioni che a volte lacerano l'anima e il cuore e si prendono solo per amore... Cosi come decidemmo di far togliere le magliette ai giocatori sapendo che avremmo pagato caro.. Ora ci troviamo davanti alla scelta o di lasciar morire la NORD nel suo tifo spontaneo fatto da niente e sostenuto da nessuno, o dobbiamo riprendere in mano la GRADINATA NORD e farla tornare a ruggire come un tempo per essere l'arma in piu del Grifone nella lotta che ci aspetta!
Resta sempre il pensiero per i ragazzi diffidati e la richiesta che, chi e' ancora ai domiciliari venga liberato. Ma anche i ragazzi diffidati sanno che senza NORD non ci si salva e che amino il GENOA più di loro stessi lo hanno già dimostrato. Domenica anche per loro torneranno i cori e le bandiere e i suoni e i colori della Vecchia Nord... Per chiudere il cerchio e dare ulteriore fiducia alla squadra, giovedì andremo al Pio per consegnare una maglia simbolica con su scritto GRADINATA NORD NUMERO 12...la ridaremo ai nostri giocatori perchè la ONORINO..perché capiscano quanta storia ci sia dietro ai nostri colori, quante gioie, sofferenze, lotte vittorie e sconfitte, quanto amore e sentimento suscitino in tutto il POPOLO GENOANO!!!
Riguardo a preziosi, quello che abbiamo detto, lo ribadiamo, la contestazione continua!!! Ma il GENOA viene prima di tutto! Anche prima delle nostre convinzioni personali.. Ma che nessuno pensi di usare il nostro AMORE per continuare a fare il male del GENOA perchè la nostra vendetta sarà terribile! Domenica avrete tutti l'occasione di passare dalle parole ai fatti..Serriamo le fila..fuori la voce, in alto le bandiere, facciamo tremare le gambe a chi entra nel TEMPIO!!!
Per i DIFFIDATI... Per NOI... Per la NORD e per il GENOA!
FINO ALL'ULTIMO UOMO!!!
OLD BLOCK
SETTE SETTEMBRE
GRUPPO MERONI
GIR
GAV
FIGGI DU ZENA
BRIGATA SPELONCIA

VIA ARMENIA 5r






divendres, 26 d’octubre de 2012

Adéu De Canio. Delneri nou entrenador!

Després de la derrota contra la Roma al Ferraris (2-4), Preziosi va sorprendre a tothom i va decidir destituir a l'entrenador Gigi De Canio. Una decisió no entesa per bona part de l'afició, ja que tothom veia que l'equip encara s'estava construint, però han passat dos mesos des de l'inici del campionat, 8 partits, 2 victòries, 3 derrotes, i 3 empats, i 9ens a la classificació (i eliminats de la Copa Itàlia en el primer partit amb un equip de la B), un balanç que no ha convençut al president.
El substitut de De Canio, és un vell conegut del Genoa, més que res, perquè fa tres anys va entrenar a la Sampdoria: Luigi Delneri. Amb el club ciclista va ser 4rt a la lliga, tot i que va ser acomiadat a final de temporada. La temporada 2010/11 va ser l'entrenador de la Juventus, on va fer un pobre resultat. 


Esperem que Delneri triomfi amb el Genoa. Sort! 

diumenge, 16 de setembre de 2012

Ens derrota la Juventus...


Genoa (4-3-3): Frey; Sampirisi (34’ st Ferronetti), Bovo (22’ st Granqvist), Canini, Antonelli (37’ st Melazzi); Kucka, Seymour, Bertolacci; Jankovic, Borriello, Immobile.
In panchina: Tzorvas, Stillo, Merkel, Piscitella, Jorquera, Moretti, Tozser, Anselmo.
All. De Canio.

Juventus (3-5-2): Buffon; Barzagli, Bonucci, Chiellini; Caceres (31’ st Lichtsteiner), Marchisio, Pirlo, Giaccherini, De Ceglie (10’ st Asamoah); Giovinco, Matri (10’ st Vucinic).
In panchina: Storari, Rubinho, Lucio, Pogba, Bendtner, Vidal, Quagliarella, Isla, Marrone.
All. Carrera (Conte squalificato).

Arbitro: Rocchi di Firenze.

Molt bona primera part, molt desastre la segona...

Partit calent a nivell de grada, ja que Preziosi hores abans del partit, anuncia que no seurà a la Llotja per culpa de la sanció de sis mesos, imposada pel cas "Venezia", de fa 8 anys. Tot i així, el Genoa ha substituït el seu president per un retallable a mida natural.
A més, a més, la nova llei de pancartes s'ha estrenat al Ferraris, i la policia ha confiscat alguna pancarta contra la Federació Italiana.
Pel que fa al partit, l'equip més antic d'Itàlia contra l'equip amb més títols. Guanyar a l'estadi Ferraris de Gènova li ha costat molt a la Vechia Signora, ja que va començar marcant Immobile pel Grifone en el minut 18 i fins el 60 del segon temps el Juventus no es va despertar.
El Gènoa va desplegar un joc ràpid i durant tot el primer temps la Juventus va jugar confusa, retreta, mentre els genovesos corrien a mil per hora, arribant a la porta de Buffon i a punt van estar de marcar dos gols més, si no arriben a fallar Borriello i Bertolacci .
En el segon temps, la Vecchia Signora es va despertar, gràcies a un gol de Giaccherini, en el minut 60 tot just quan el Genoa acaba de fallar dos gols cantats.
Amb l'empat, la Juventus, ha desplegat a partir d'aquest moment un joc més incisiu i en el minut 78 el montenegrí Mirko Vucinic marcava el segon gol, de penal. Al minut 84, el ghanès Kwadwo Asamoah va marcar el tercer gol, rematant definitivament el Genoa... Cal dir que els visitants han sortit molt més concentrats a la segona part, i han volgut resoldre i remontar el partit, cosa que li ha faltat convicció guanyadora al Genoa, que ha jugat molt més conservador i despistat en alguns moments. Si falles ocasions clares de gol, el rival aprofitarà les seves i et guanyarà. Una màxima del futbol, que avui s'ha vist al Ferraris.
Cal dir que els tifosi han acabat contents amb el joc i el sacrifici dels seus jugadors, acomiadant l'equip amb “Vi vogliamo così”.







diumenge, 9 de setembre de 2012

Itàlia crea un registre de pancartes als estadis


Qualsevol pancarta, cartell o missatge que pretenguin mostrar els tifosi en un estadi italià ha d'estar aprovat per les autoritats i inclòs en una llista oficial. L'objectiu de la mesura és reduir els casos de violència a les grades.
L'Observatori Nacional de les Manifestacions Esportives (Osservatorio Nazionale sulle Manifestazioni Sportive)  òrgan dependent del Ministeri de l'Interior, serà l'entitat encarregada d'avaluar i, si escau, autoritzar la presència d'una determinada pancarta entre el públic que assisteixi a veure un partit de qualsevol categoria. El reglament controlarà qualsevol aspecte relatiu al rètol: des de la seva grandària fins a les paraules escrites en ell, passant pel grup de seguidors al qual representa o fins i tot la zona de l'estadi en què es podrà situar.
La norma s'aplicarà tant en els partits a casa com en els que es juguin a domicili. De fet, aquesta podria haver estat una de les principals motivacions per crear el registre: fins ara, la burocràcia per sol·licitar permís per penjar una pancarta (striscione) en camp contrari era molt complexa, ara n'hi haurà prou amb comprovar que apareix a la llista oficial, disponible al lloc web de l'Observatori.
A data d'ahir dimecres havia registrades 350 peticions de 41 equips, pertanyents a Sèrie B i Lega Pro (antiga Sèrie C). D'elles, fins al moment s'han aprovat les corresponents a nou equips, quatre d'ells de B: Bari, Brescia, Crotone i Empoli. S'espera que les de Sèrie A s'incloguin abans del retorn de la competició després de la parada pels compromisos internacionals, previst per al 15 de setembre.
La mesura s'integra en les que està duent a terme el govern italià per tal de reduir la violència en els estadis, un problema que, tradicionalment, ha afectat molt al futbol italià. Indubtablement, els plans estan sent efectius: des que es van posar en marxa, el 2006 (any de la mort del policia Filippo Raciti durant els disturbis del derbi Catània-Palerm), el nombre d'enfrontaments on hi va haver ferits va passar dels 208 d'aquell any als 107 de la temporada passada. També ha baixat el nombre de persones ferides, siguin civils (de 261 a 123) i, sobretot, pertanyents a les forces de l'ordre (66 enfront de 510).
Les opinions entre els aficionats són molt variades. Alguns aplaudeixen la idea, ja que consideren que contribuirà a disminuir encara més els altercats entre seguidors i garantirà poder anar al futbol en un clima de seguretat. Per altres, però, es tracta d'un atropellament a la llibertat d'expressió dels aficionats, i més en un país com Itàlia, on la cultura del "striscione" està molt estesa i és tradicional que els partidaris d'un i altre equip es llancin missatges satírics o feridors a través de la cartelleria, o fins i tot que la facin servir per expressar la seva opinió sobre la marxa del seu propi club. En tot cas, la decisió de l'Observatori sembla irrevocable, i està previst que entri en vigor la propera jornada de lliga.


dissabte, 8 de setembre de 2012

Entrevista a Pipo Spagnolo


A continuació, transcrivim l'entrevista que han fet els redactors de Pianeta Genoa, a un dels nostres amics i històric capo de la tifoseria genoana: Pipo Spagnolo. 


Pippo Spagnolo: «Auguri Grifone! Faremo un campionato tranquillo»

Per il compleanno del Genoa abbiamo sentito Pippo Spagnolo, storico capo della tifoseria rossoblù che ha vissuto in prima fila le vicende degli ultimi ottanta anni del Grifone.
Innanzitutto mi dia una definizione dell’essere genoani.
Essere genoani è una motivazione. A chi si lamenta dei risultati io faccio sempre questa battuta: “Sei genoano e vuoi anche vincere?”. Non è la squadra che conta ma la gente.
Partiamo dai ricordi. Qual è stata la prima partita che visto del Genoa?
Una vittoria del Genoa sul Liguria a Cornigliano, mi pare fosse il 1939. Ho un ricordo sbiadito: avevo solo sei anni, però rammento Ugo Conti, una grande punta che faceva tantissimi gol.
Il campionato più emozionante che ha vissuto?
Senza dubbio la C del 1970-71 e la promozione in A di due anni dopo. Furono vittorie di popolo sia  perché la società andò avanti in autogestione con l’azionariato popolare (14 mila soci nel giugno del 1973, ndr) sia perché il pubblico non mancò mai. Allo stadio c’erano sempre 42 mila paganti e si facevano trasferte da 25 mila persone – in Serie C! - compresa quella storica in nave a Sassari.
E la partita che non potrà mai dimenticare?
Quella con il Lecco di due anni dopo che ci permise di tornare in Serie A nel vecchio stadio stracolmo.
Parliamo di oggi. Come giudica la squadra allestita per questa stagione?
La squadra dà delle speranze sono sicuro che faremo un campionato tranquillo.
Un giudizio sulla presidenza Preziosi.
Fosse per me terrei tutti i giocatori bravi della squadra, però capisco che Preziosi debba amministrare ed è un compito difficile. Vedo che comunque anche le altre società devono fare i conti con i bilanci e quindi è normale vendere i migliori.
Cosa pensa della vicenda Genoa-Siena e dei provvedimenti presi nei confronti dei duecento che sono andati nei distinti?
I Daspo sono una cosa obbrobriosa: quei ragazzi non hanno fatto nulla, nessuna violenza a nessuno. Hanno voluto punirli per dare un esempio ma non hanno capito che la violenza non esce dagli stadi ma entra negli stadi. E’ figlia dei tempi: c’è più violenza nelle discoteche rispetto agli stadi. La tessera del tifoso? La farò solo quando faranno quella del discotecaro…
Oggi il Grifone compie 119 anni: gli faccia un augurio.
L’anno prossimo saranno 120: spero e sono certo che arriveremo anche a 1200!

diumenge, 2 de setembre de 2012

Primera derrota

Catania 3 - Genoa 2

Catania
Andujar, Alvarez, Bellusci, Legrottaglie, Marchese, Bigianti, Lodi, Almiron, Barrientos, Bergessio, Gomez. A disp. Frison, Terracciano, Spolli, Rolin, Capuano, Izco, Salifu, Sciacca, Ricchiuti, Castro, Morimoto, Doukara. All. Maran. 

Genoa
Frey, Sampirisi, Canini, Granqvist, Antonelli, Kucka, Seymour, Tozser, Vargas, Immobile, Jankovic. A disp Tsorvas, Stillo, Antonelli, Moretti, Bovo, Anselmo, Merkel, Bertolacci, Piscitella, Borriello, Jorquera. All. De Canio

Arbitro: Giannocaro di Lecce


Segon partit i primera derrota, però les sensacions són bones. 
Després d'un inici amb domini local, el Genoa va començar a buscar espais, va córrer molt, va posar personalitat i mica en mica va anant guanyant terreny. Així una gran correguda del Loco Vargas que aconsegueix enviar el centre, la pilota passa tota l'àrea, que arriba fins Immobile que posa una assistència perfecta per Kucka que només ha d'enviar la pilota al fons. 0 a 1 pel Genoa. Amb aquest resultat i amb els dos equips molt igualats, es va anar al descans.

A la segona part, De Canio va fer entrar Jorquera per Seymour, en un canvi que a primera vista va ser arriscat, però Jankovic i Vargas van començar a jugar més retardats per aguantar l'escomesa del local que anava buscant l'empat. El Genoa no es conformava amb un gol i anava a buscar el segon.  I quan millor estàvem, amb un Catània molt nerviós, Bergessio va posar l'empat als 66. I sense temps de reaccionar, dos minuts després, després d'un córner del local, Bergessio tornava a marcar en una errada defensiva. 

El Genoa ara amb el marcador advers, no es va arronsar i va sortir a buscar l'empat, i finalment ho va aconseguir gràcies a d'un gran xut de Jankovic als 82'. Com sempre les canonades de Bosko son terribles. Però l'alegria va durar poc pel Grifone. Dos minuts més tard, el Catania fa el tercer, amb una falta llançada per Lodi, imparable per Frey. 3 a 2. Quedaven 4 minuts més el temps afegit i el Genoa va anar desesperat a salvar el partit i a buscar el punt de l'honor. Es van tenir tres oportunitats claríssimes per empatar, una de Borriello que va treure de manera espectacular el porter del Catània, una altra de Jorquera on va aparèixer novament el porter per mantenir i l'última de Sampirisi, de cap , que es va estavellar al travesser quan el partit ja estava finalitzant.

Una llàstima realment, però el resultats no ens ha d'enganyar. Aquest és un equip amb molta personalitat i coratge, tot i que si  els jugadors deixant de concentrar-se, arriben les errades i arriben els gols.

El que és important d'analitzar és la consolidació d'un equip. No pot ser que comencis la pre-temporada al juliol, i en només dos mesos, marxin 10 jugadors i n'arribin 10 més. Així no es pot consolidar un projecte, ni es pot fer res. Preziosi, la societat i els tifosi (bé, aquests ja ho han fet), haurien de reflexionar si el que és vol és fer del Genoa un projecte campió o un negoci pel president. 







dimarts, 28 d’agost de 2012

Altes i baixes 2012/13


Altes:

Giammario Piscitella, davanter (ex-Roma)
- Lukas Zima, porter (ex-Slavia Praga)
- Julián Velázquez, defensa (ex-Independiente)
- Daniel Tozser, migcampista (ex-Genk)
- Andrea Bertolacci, migcampista (ex-Lecce, amb co-propietat de la Roma)
- Anselmo de Moraes, migcampista (ex-Palmeiras, estava cedit al São Caetano)
- Steve von Bergen, defensa (ex-Cesena)
- Ciro Immobile, davanter (ex-Pescara)
- Antonino Ragusa, davanter (ex-Reggina)
- Michele Canini, defensa (ex-Cagliari)

Tornen:
- Dejan Lazarević, migcampista (estava cedit al Padova)
- Felipe Seymour, migcampista (estava cedit al Catania)
- Alexander Merkel, migcampista (estava cedit a l'AC Milan)
- Nenad Tomović, defensa (estava cedit al Lecce)
- Diego Polenta, defensa (estava cedit al Bari)
- Linus Hallenius, davanter (estava cedit al Padova)

Baixes definitives:
- Rodrigo Palacio, davanter (Inter Milano)
- Miguel Veloso, migcampista (Dinamo Kiev)
- Louise Parfait, migcampista (estava cedit a l'Ascoli, fitxa pel Cesena)
- Silvano Raggio Garibaldi, migcampista (estava cedit al Gubbio, fitxa per Virtus Entella
- Giacomo Bondi, porter (que estava cedit al Crotone, fitxa pel Latina)
- Dario Dainelli, defensa (que estava cedit al Chievo Verona, fitxa pel Chievo Verona)
- Bepe Sculli, davanter (Lazio)
- Fernando Bellsuchi, migcampista (que venia cedit del Porto, fitxa pel Bursaspor)


Cedits:
- Davide Biondini, migcampista (cedit a l'Atalanta)
- Eduardo dos Reis Carvalho, porter (estava cedit al Benfica, ara és cedit al Istanbul BB) 
- Roger de Carvalho, defensa (cedit al Bologna)
- Sebastian Ribas, davanter (cedit al Monaco, l'any passat estava cedit a l'Sporting Lisboa)
- Eugenio Lamanna, porter (cedit al Bari, torna a estar cedit al Bari)
- Andrea Doninelli, migcampista (que estava cedit Hellas Verona, ara és cedit al Juve Stabia)
- Kevin Vinetot, migcampista (estava cedit al Crotone, és cedit novament al Crotone). 
- Alessio De Bode, defensa (que estava cedit al al Juve Stabia, ara és cedit al Carpi)
- Stefano Sturaro, migcamposta (que jugava al Genoa Primavera, cedit al Modena)
- William Nascimento Lacerda, davanter (que jugava al Genoa Primavera, és cedit al Modena)
Panagiotis Tachtsidis, migcampista (estava cedit al Verona, ara és cedit a la Roma)
Masahudu Alhassan, migcampista (cedit al Novara)
- Mattia Perin, porter (estava cedit al Padova, ara és cedit al Pescara)

Baixes Co-propietats:
- Richmond Boakye, davanter (estava cedit al Sassuolo en co-propietat amb la Juventus, ara 100% de la Juventus)
- José Manuel Flores "Chico", defensa (estava cedit al Mallorca, fixat pel Swansea City)
- Isaac Cofie, migcampista (estava cedit al Sassuolo en co-propietat amb el Chievo, ara 100% del Chievo)
- Robert Gucher, defensa (estava cedit al Kapfenberger en co-propietat amb el Frosinone Calcio, ara 100% del Frosinone Calcio)
- Enej Jelenič, davanter (estava cedit al Padova, en co-propietat amb el Padova, ara 100% del Padova)
- Riccardo Meggiorini, davanter (estava cedit al Novara, en co-propietat amb el Torino, ara 100% del Torino)
- Andrea Esposito, defensa (estava cedit al Lecce, en co-propietat amb el Lecce,ara 100% Lecce)

dilluns, 27 d’agost de 2012

Debut amb victòria!

Genoa 2 - Cagliari 0 

Genoa (4-3-3): Frey, Mesto, Granqvist, Canini, Antonelli; Kucka, Seymour, Merkel; Jankovic, Immobile, Jorquera. (Tzorvas, Stillo, Tomovic, Moretti, Sampirisi, Tozser, Bertolacci, Zé Eduardo, Birsa, Rossi, Piscitella). De Canio 

Cagliari (4-3-3): Agazzi, Pisano, Rossettini, Astori, Avelar; Dessena, Nainggolan, Ekdal; Larrivey, Pinilla, Cossu. (Avramov, Perico, Ariaudo, Eriksson, Thiago Ribeiro, Ibarbo, Nené). Ficcadenti 

Arbitro: Rizzoli di Bologna


Primer partit i primera victòria. Comencem bé! 
Abans del partit, i com els darrers del Genoa, a nivell de grada es preveia calent. Els grups de la Gradinata Nord, i les penyes vinculades a l'AGC (Associazione club genoani) havien anunciat que en protestat per la repressió que pateixen els tifosi, i contra la política de Preziosi, no portarien pancartes al Ferraris. Tot i així es va animar força a l'equip i els únics xiulets van ser contra el president. A nivell d'equip, hi havia molts dubtes de com es respondria després de ser eliminats de Copa pel Verona de la Serie B, però el Grifone ha sapigut aixecar-se i remontar el vol, i començar la lliga amb una esperançadora victòria. En el primer temps vam poder posar-nos en avantatge ràpid quan als 15 minuts li van cometre un clar penal a Jankovic que Jorquera no va poder transformar en gol a l'estavellar la rematada a la part posterior del pal. No obstant l'equip va seguir buscant el gol i vam tenir bones oportunitats, com per exemple un tir lliure de més de trenta metres de Jankovic que va sortir fregant el travesser, al minut 36, o un contraatac ferotge de Immobile que va disparar des del vèrtex de l'àrea i la pilota no va entrar per ben poc, un parell de minuts més tard. Ja en el segon temps, ràpidament ens vam posar en avantatge després que la defensa del Cagliari va cometre un greu error que primer intentar aprofitar Granqvist i la pilota va quedar sola després un rebuig providencial del porter visitant, però va aparèixer Merkel i amb la porta pràcticament buida va marcar l'1 a 0. El Ferraris esclatava d'alegria. El Cagliari, lluny de replegar-se va buscar l'empat, però el Genoa va aguantar bé l'envestida visitant, sobretot gràcies a les aturades de Frey. A falta de cinc minuts per al final, Immobile va rebre una pilota al mig del camp, es va acostar cap a la porteria perseguit per dos defensors i amb l'esquerra va clavar un xut creuat imparable, al límit de l'àrea, per sentenciar el partit. Tothom respirava content, tranquil i feliç.









diumenge, 19 d’agost de 2012

Eliminats de la Coppa Italia


Genoa 1 (2) - Verona 1 (5)

GENOA (4-3-3): Frey, Mesto, Tomovic, Canini, Antonelli; Biondini, Merkel, Seymour; Jankovic, Gilardino, Rossi. A disposizione: Zima, Granqvist, Immobile, Jorquera, Moretti, Tozser, Bertolacci. Allenatore: De Canio.
VERONA (4-3-3): Rafael, Crespo, Moras, Maietta, Albertazzi; Bacinovic, Frello, Martinho; Gomez, Bjelanovic, Grossi. A disposizione: Nicolas, Laner, Ceccarelli, Rivas, Halllfredsson, Abbate, Verdun. Allenatore: Mandorlini.


Primer partit oficial de la temporada i primera derrota. 
El Genoa jugava la tercera eliminatòria de la Copa Itàlia (s'havia classificat directament i es jugava a un sol partit) contra l'Hellas Verona, un equip de la Sèrie B.
El partit ja tenia el seu propi simbolisme a nivell de la tifoseria. Era el primer partit dels rossoblú a Marassi després del caos que va esclatar en el Genoa-Siena el 22 d'abril, i la sèrie de partits que l'estadi va ser clausurat i també era el primer després del que va passar el 10 de juny  quan un grup d'ultres genoans ferien a Molassana, alguns fans de la Sampdoria que celebraven l'ascens. Per tot això més d'un centenar de tifosi estaven sancionats sense poder entrar a l'estadi, i els principals grups de la Gradinata Nord, havien declarat que animar més a l'equip en senyal de protesta per la repressió que deien que estaven patint. Per això avui no hi havia cap pancarta a la Nord.
A més, el projecte d'enguany de Preziosi, ja havia fet aigües només començar, ja que tant sols un mes de fitxar el nou director tècnic, Pietro Lo Monaco, aquest era acomiadat. I per acabar-ho d'adobar, els millors jugadors s'han venut i els fitxatges sembla que han estat una tombola. 
El partit havia de ser un pur tràmit, i així ho semblava, veient els primers minuts: el Genoa dominant tot el partit i amb clares ocasions de gol. Al minut 32, Jankovic avançava el Grifoni amb un potent xut ras que transformava en gol una falta al límit de l'àrea. La segona part se les prometia feliçment, però el Verona no ha estat disposat a ser un simple convidat, i ha lluitat sense donar-se per vençut. Al minut 65, empatava amb un gol de cap de Bjelanovic (ex-jugador del Genoa  entre 2003/05). El temps ha anat passat i se li ha tirat a sobre del Genoa, que no ha disposat de més minuts per empatar. A la pròrroga, i desprès als penals.
La triste frase de la loteria dels penals, ha portat mala sort pels rossoblù. Jankovic i Immobile han fallat els dos primers llançaments, i els jugadors del Verona els han transformat tots. Adeu a la Coppa.





dimecres, 4 de juliol de 2012

Samarreta 2012/13

Amb un desplegament espectacular es va donar a conèixer la nova samarreta que el Genoa vestirà durant la temporada 2012/2013. El campió de Sky Aquàtic Thomas Degasperi va aparèixer amb la maglia i després de diverses cabrioles, va tocar terra on l'estava esperant Lo Monaco qui finalment va presentar la nova indumentària, i va mostrar també la samarreta suplent davant la mirada i tots els flaixos del periodisme present en el esdeveniment.

Com a fets diferencials respecte l'any passat, dos: el primer, que s'ha canviat de marca, Lotto, substitueix a Asics, tot i que el disseny és molt similar que el de les darreres temporades, tant a la samarreta titular com per la suplent. El colors son una mica més pujats de to i el logo de la marca també es llueix a les mànigues.

 L'altre detall important, és la llegenda "Il Club più antico d'Italia" (El Club més antic d'Itàlia) que anirà sota de l'escut. La història mana. Forza Genoa!!





divendres, 1 de juny de 2012

Lo Monaco i De Canio, l'staff tècnic del Genoa

El president Preziosi va designar a Pietro Lo Monaco com a nou director general del Genoa, sent també Administrador Delegat, que li dóna plens poders per dur endavant les regnes del Grifone sobretot en la part futbolística. Mentrestant, Capozzuca, Director Esportiu, té encara un any de contracte amb el Genoa i es mantindrà treballant amb Lo Monaco. Lo Monaco ve del Catania, on allà va fer de manager i va deixar l'equip a la Serie A. Es va caracteritzar per fitxar bons jugadors a baix preu, molts d'ells sud-americans. 

Com a entrenador, continua Gigi De Canio. Esperem que la decisió sigui encertada i que De Canio porti al Genoa al lloc on es mereix.

diumenge, 13 de maig de 2012

Salvats!!

Genoa 2 - Palermo 0

Genoa: Frey, Rossi (Veloso 37’), Granqvist, Kaladze, Moretti; Mesto, Belluschi, Biondini; Sculli (Carvalho 32’st); Jankovic (Sampirisi 26’st), Gilardino. (Lupatelli, Sampirisi, Carvalho, Veloso, Birsa, Jorquera, Zé Eduardo. All. De Canio) 
Palermo: Viviano (Brichetto 1’st), Pisano, Munoz, Mantovani, Labrin; Aguirregaray (Varela 21’st), Migliaccio, Bertolo, Barreto; Mehmeti (Vazquez 29’pt), Budan. (Brichetto, Milanovic, Bacinovic, Vazquez, Varela, Zahavi, Hernandez) 
 El partit més important de l'any i els jugadors del Genoa, sols davant el perill, ja que el Genoa complia el segon partit sancionat a porta tancada, pels incidents ocorreguts en el partit contra el Siena, a finals d'abril. 
Si bé el partit semblava molt important, al finalitzar podem dir que el Palermo va venir a complir l'expedient, ja que tampoc va complicar molt les coses als rossoblù. L'equip visitant no es jugava res i tampoc va voler ser recordat com la bèstia negra del Genoa. 
Els locals, però van voler anar per feina, prova d'això és que al minut 8, el Genoa ja havia servit quatre còrners a favor. Mica en mica, però, el partit es va anant adormint ja que cap equip volia arriscar massa. El Genoa amb l'empat es salvava i va pecar una mica de conservador. Al minut 21 Gilardino va ser amonestat per simular un penalti, i al minut 23 Frey va salvar el Genoa d'encaixar el primer gol. Al minut 33 bon ocasió per Marco Rossi que no pogut xutar una volea i que acaba en un corner pel Genoa sense perill (el cinquè). El temps anava passant i es va arribar a la mitja part. 
A la segona part, el Genoa va sortir disposat a rematar la feina. Amb l'empat en tenia prou, però tot i la desídia del Palermo va voler fer el primer gol i allunyar els fantasmes. Així al minut 5, Gilardino rematat sol des del punt de penali, una gran passada de Marco Rossi, després de combinar amb Biondini. El Genoa feia el primer gol i sentenciava el partit. I vint minuts després, Sculli feia el segon, després de dos avisos de Jankovic i Rossi. El jugador calabrès, després d'una magnífica paret amb Gilardino, es plantava sol davant el porter, li alçava la pilota i la rematava amb el cap. Ara sí que podríem dir allò de set match, ja que paral·lelament el Lecce perdia per 1 a 0 contra el Chievo Verona, jugant amb 10 homes. La resta del partit va ser un pur tràmit. Janjovic, Sculli i Rossi van ser substituits per Sampiri, Carvalho i Veloso respectivament. Amb el xiulet final, els jugadors van esclatar en alegria. La salvació era un fet. Dins l'estadi buit, ressonaven els crits dels jugadors i també arribaven els crits dels milers d'aficionats que ho celebraven al carrer. El Genoa estava salvat i jugaria l'any que ve a la Seria A. 
Destacar que va ser el darrer partit com a Kaladze que havia anunciat que es retirava del futbol professional. Gràcies per tot i bona sort Kakha!! 
Per fi la temporada ha acabat i s'ha acabat el patir i els malsons. Una temporada per oblidar, o millor, per aprendre dels errors, errors de jugadors, aficionats i directiva. Esperem que durant l'estiu arribi el seny i es construeixi un gran equip, ambiciós i guanyador per situar el Genoa dalt de tot, que és on ha de ser! Forza Genoa!







dimecres, 2 de maig de 2012

Primera victòria!! (Des del 5 de febrer)

Genoa 2 - Cagliari 1  

Genoa: Frey, Rossi, Granqvist, Moretti, Alhassan; Mesto, Kucka, Biondini, Sculli; Palacio, Gilardino. (Lupatelli, Carvalho, Veloso, Birsa, Jankovic, Jorquera, Belluschi). 

Cagliari: Agazzi, Perico, Ariaudo, Astori, Agostini; Ekdal, Conti, Nainggolan; Cossu; Ibarbo, Pinilla. (Avramov, Pisano, Canini, Dessena, Larrivey, Thiago Ribeiro, Nené). 

El Genoa afrontava aquest partit de manera vital per les seves aspiracions de continuar l'any que ve a la Serie A. El bon joc demostrat a Milà, semblava que el Genoa podria fer alguna cosa important. El partit s'havia de jugar a Gènova, però a causa dels incidents del 22 d'abril, el club va ser castigat amb 2 partits de suspensió de jugar sense públic. Va tocar patir l'exili a Brescia i sense tifosi, després d'un canvi de dates i ubicació. 
El partit va començar igualat per tots dos equips, com gairebé sempre. El Genoa comença ben posicionat, però mica en mica es va desdibuixant. Les primeres ocasions van ser pels locals, i al minut 13, en el primer córner, Palacio remata completament sol, la pilota toca en un defensor i entra dins la xarxa. Gol pel Genoa i gol per somiar. Però el somni va durar tant sols un minut. També a la sortida d'un corner, tres rematades de cap dels visitants, acaba amb un gol d'Ariaudo, on la defensa grifone va pecar d'innocent. La primera part es va desenvolupar sense cap ocasió clara pel Genoa. Frey es va lluir en dues ocasions, tot evitant el segon gol visitant. 
La segona part va començar amb un Cagliari més disposat de buscar el desempat que no pas el Genoa, que jugava de manera més conservadora. Al minut 63, canvi, Alhassan, que feia el seu segon partit com a titular, era substituït per Jankovic. Després del canvi, quatre ocasions pel Genoa, però sense fortuna. Al minut 76, Bosko Jankovic va llançar una falta des d’una distància de 35 metres. Tot un míssil imparable que va rebentar la xarxa. Un gol molt celebrat per tot l’equip. Després del segon gol, De Canio va refer l’equip, tot donant un perfil més defensiu. Van marxar Sculli i Palacio, i van entrar Birsa i Veloso. Quedava un quart d’hora i el Genoa va saber aguantar el resultat. Amb el xiulet final, l’alegria es va desbordar amb un silenci a les grades, pel buit absolut d’aficionats. 
El Genoa no guanyava un partit des del 5 de febrer, 15 partits sense guanyar! La victòria va venir acompanyada d’un empat del Lecce, que cal dir, que va empatar a 1 contra la Juventus, a pocs minuts del final. 
Ara la situació és a 3 punts del descens, quan queden 6 per jugar. El Novara, a l’empatar contra Fiorentina, està descendit (igual que Cesena, que ja fa jornades que és equip de la B). I només queda definir un lloc de descens, que estarà entre Lecce, Genoa i Fiorentina. Justament el diumenge la Fiorentina juga contra Lecce, i l'equip violeta està submergit en el caos, després d’un enfrontament a cops de puny entre el seu entrenador, que va ser destituït i un jugador. Genoa només depèn d’ell mateix per no baixar. Tot és possible. Ara més que mai! #ioinserieBnoncivoglioandare #ioAllaSerieACiCredo



diumenge, 29 d’abril de 2012

Camí de la B...


 Bologna 3 - Genoa 2

Bologna: Agliardi, Raggi, Portanova, Cherubin; Garics, Mudingayi, Taider, Morleo; Ramirez, Diamanti; Di Vaio. (Stojanovic, Loria, Antonsson, Rubin, Kone, Acquafresca, Belfodil).
Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Kaladze, Moretti; Birsa, Kucka, Belluschi, Rossi; Palacio, Sculli. (Lupatelli, Carvalho, Veloso, Biondini, Jorquera, Gilardino, Zé Eduardo)  

Si l’anterior partit amb el Milan, malgrat la derrota havia despertat esperances, aquest ha tornat a situar les coses al seu lloc. El Genoa és un equip en caiguda lliure i si no es salva, serà per mèrits propis.

Els rossoblù van sortir forts i al minut 3, ja es llançava el primer corner. Al minut 11, una jugada de Birsa i Marco Rossi, casi acaba en gol. Després Mesto, Birsa i Belluschi van tenir bones ocasions. I quan millor estava jugant el Genoa, al minut 24, una falta llançada pel Bologna es rematada per Portanova, que rodejat de defensors del Genoa, no va tenir cap dificultat. Els jugadors grifoni van voler reaccionar el desavantatge, però només van aconseguir concedir més espais al seu rival, que al minut 36, un contraatac local acaba també convertit en el segon gol, després també d’una errada de marcatge al deixar que Garics rematés completament sol, el rebuig de Frey, després d’un xut de Di Vaio des de la frontal de l’àrea. El partit semblava pràcticament sentenciat.

No obstant això, en el segon temps, el Genoa no es va rendir i va estar molt a prop d'escurçar la distància. Al 52 minuts un cop de cap a boca de canó del georgià Kakha Kaladze, es va estavellar al travesser. Poc després, Palacio, al ‘60 va marcar el gol que li va donar nova força al seu equip. L’argentí va rematar de cap, aprofitant una centrada a l’àrea de Marco Rossi, també de cap.

El Genoa va continuar atacant amb insistència en recerca de l'empat, però quan estava atacant més, va arribar el tercer gol de Bologna, arran d’una jugada per l’esquerra, finalitzada per Garics, gràcies a una bona passada de Diamanti. El Genoa no es va donar per vençut i va seguir lluitant per evitar la derrota, va anotar un segon gol, al minut 76, un contraatac iniciat per Palacio, que va aguantar tres rivals i va servir la pilota a Jorquera que només va haver d’enviar la pilota al fons de la xarxa. Rodrigo Palacio va ser sens dubte, el millor home del Genoa.

Els darrers minuts, tots dos equips van tenir ocasions per anotar de nou, però les millors ocasions les va crear Genoa, que ja en minuts de descompte va fregar l'empat amb dos corners consecutius, però el primer cop de cap de Kucka va ser tapat amb un gran reflex per Agliardi , mentre que el de Sculli va sortir a costat del pal.

Amb aquesta derrota, el Genoa quedava a disposició del Lecce, que no va saber aprofitar l’error rossoblù i va perdre en el seu camp contra el Parma.
El Genoa està a tant sols 1 punt de baixar...l’infern ens espera...Però malgrat tot, l’esperança és l’últim que es perd. 





dimecres, 25 d’abril de 2012

Una altra derrota, però...

Milan 1 - Genoa 0 

Milan: Abbiati; Abate, Nesta, Yepes, Antonini; Nocerino, Van Bommel (Boateng, min. 50), Muntari; Emanuelson (Maxi López, min. 80); Ibrahimović, El Shaarawy (Cassano, min. 50). (Amelia, Gattuso, Mesbah, Aquilani, Boateng, Maxi Lopez, Cassano).

Genoa: Frey; Granqvist, Kaladze, Moretti, Birsa (Carvalho, min. 69); Sculli (Alhassan, min. 76), Kucka, Biondini, Belluschi (Veloso, min. 81), Janković; Palacio. (Lupatelli, Carvalho, Alhassan, Veloso, Jorquera, Gilardino, Zé Eduardo).

Partit que s'havia de jugar la setmana passada, però que es va suspendre per la mort del jugador del Livorno Morosini.
El grifone afrontava aquest partit amb un nou entrenador i després dels tristos incidents en el partit contra el Siena.
Genoa va sortir a la gespa de San Siro sense complexos. De Canio va situar Sculli de defensor dret i la va encertar. La defensa va estar molt concentrada i molt bé durant tot el partit, tot i que no podem dir el mateix de la davantera. Palacio pràcticament lluitava tot sol, a vegades era Belluschi, però clar, 1 o 2 davanters contra 4 defenses era un missió impossible.
Els rossoblùs van plantar cara. El Milan tocava, movia la pilota, marejava la perdiu, però no trobava el camí cap a la porteria de Frey. No ho trobava, d'una banda, perquè li faltava un far que li guiés, Ibramohivic va estar molt apagat, però de l'altra, perquè el Genoa es defensava molt bé. L'equip més antic d'Itàlia, conscient que a San Siro tenia poc a guanyar i molt a perdre, va cavar una trinxera en la seva àrea, va mantenir en tot moment l'ordre i sobretot Frey va estar esplèndid en moltes ocasions. El partit podria haver tingut un altre desenllaç si l'àrbitre hagués assenyalat al minut 7 un clar penal de Nesta que toca la pilota amb les mans. També l'àrbitre podria haver estat més parcial i aturar el joc brut del Milan. A Yepes i a Abate li va ensenyar una targeta groga, per al llarg del partit es van merèixer la vermella. El Genoa no va treure el seu primer corner fins al minut 37, això també dona una idea de la poca capacitat ofensiva. A la segona part, el Genoa va sortir igualment d'ordenat però més incisiu al davant. L'entrenador del Milan es va adonar i al minut 50, va fer un doble canvi. El Shaarawy. i Van Bommel surtien i entraven Cassano i Boateng. Però res va canviar. El Milan va atacar molt, però sempre es va trobar amb el mur de Sebastien Frey. Biondini i Kaladze també van estar molt encertants en el seus llocs. El control de joc dels 'rossoneri' va augmentar amb l'expulsió de Jankovic per doble cartolina en el minut 72. El Genoa quedava amb 10 jugadors, i va aguantar la superioritat local que es va veure amb més forces al jugar amb un jugador més. A cinc minuts del final Ibra va decidir aparèixer. En va tenir prou un toc, bastant poc ortodox més, per desviar el centre de Emanuelson i deixar la pilota als peus de Boateng, completament sol a la vora de l'àrea petita. Frey, a la desesperada, es va tirar tard i malament, deixant el pal curt lliure. No li va costar molt al ghanès de Berlín aprofitar tan generós regal. Una llàstima. El Milan marcava el primer gol, i el Genoa ja no va ser capaç de fer res més. Havia rebut un cop molt dur, per tot l'esforç que havia fet. La bona notícia de la jornada és que el Lecce va perdre i el descens directe encara està a 1 punt. L'altra bona notícia, és la bona sensació que va deixar aquest equip. Confiem que no sigui un miratge. Força Genoa!





dimarts, 24 d’abril de 2012

Comunicato dei gruppi della Nord:Armen​ia 5r; G.A.V.;Old Block; Brigata Speloncia; Figgi du Zena; Sette Settembre; GIR

Egregio signor Presidente l’abbiamo sentita parlare di “moralità sportiva” è stato divertente, da anni non avevamo occasione di ridere così allegramente.La “moralità sportiva” lei non sa nemmeno dove stia di casa.Ricordiamo il suo disinvolto passaggio da Saronno a Como, l’abbandono dei lariani dopo aver visto la poca “ciccia” possibile a farsi, l’abboccamento con i periferici, infine l’approdo in rossoblu, questo festeggiato con un bel illecito sportivo che costò al Genoa la retrocessione in serie C1.Lei auspica la galera per i “delinquenti” e tali considera gli Ultrà, dovrebbe ricordare come lei l’abbia evitata proprio grazie a quelli che lei chiama “delinquenti”, sforzi la memoria e ricordi quei giorni dove qualcuno di quei “delinquenti” rischiò di suo per cavarla dalla situazione dove lei ed i suoi cari si erano infilati per coprirsi il culo.Lei è sempre quello che era nel 2005 e nel 2006… Lei, come i suoi predecessori ed i nomi di Fossati e Spinelli vengono spontanei, ha preso il Genoa per fare i propri affari; quando i due signori citati vendevano Turone, Pruzzo, Briaschi, Aguilera, Eranio, Panucci e Fortunato, solo per citarne alcuni, venivano chiamate cessioni, oggi vengono chiamate plusvalenze; è più signorile e meglio si addicono a chi sale sul palco per cantarsela di “moralità sportiva”.Per noi resta la constatazione che lei, come i suoi predecessori, venda al primo suono di moneta i più richiesti, buon pro le faccia.Non pensi però di dare colpe sue a noi tifosi, lei ha impoverito la squadra e messo soldini in cassa, qualche volta le è andata bene, quest’anno invece è andata diversamente, indipendentemente dall’esito del campionato.Lei ha portato il Genoa sull’orlo della retrocessione ed ora si erge a moralista, provando a menarlo con “i soliti cento”, lei è patetico.Noi l’affronteremo con un metaforico bastone per dare ed un metaforico sacco per prendere, lei si equipaggi in modo analogo, perché nella vita gli uomini fanno così.A proposito dopo che a Como le hanno precluso la possibilità di costruire uno stadio, lei si guardò attorno ed alzò i tacchi.Nonostante la lettera di intenti firmata con il presidente di un’altra squadra anche qui le possibilità pare siano scemate, cosa intende fare e soprattutto ci racconterà le solite bugie da guappo di cartone?Un altro suo pistolotto sulla “moralità sportiva” ed altre facezie siamo pronti a reggerlo e a riderne, perché lei con i suoi pistolotti fa solo ridere, poi passeremo alle cose serie, cose che a lei poco si addicono.Presidente si ricordi una cosa: noi non siamo il male, noi siamo la cura.


Firmato:
5R; G.A.V.; OLD BLOCK; BRIGATASPELONCIA; FIGGI DU ZENA; SETTE SETTEMBRE; GIR (
Gir rivolto )

De Canio nou entrenador!

Després dels incidents ocorreguts al Ferraris en el partit contra el Siena, i vist que amb Malesani, tres partits, 2 empats i una derrota dolorosa, el president Preziosi ha destituït a Alberto Malesani.
El nou entrenador és Luigi De Canio.

Luigi De Canio, nascut a Matera l'any 1957, va jugar en diversos equips de categories inferiors. La seva carrera d'entrenador va començar l'any 1988 amb el Pisticci, en categoria regional, club amb que el que havia jugat l'any anterior. L'any 1993 va entrenar el Savoia (Serie C2), fins el 1995 que va entrenar el Siena (Serie C1). Posteriorment va dirigir el Carpi (Serie C1) i l'any següent va fer-se càrrec del Luchesse (Serie B). El 1998 va entrenar el Pescara (Serie B), i l'any següent va debutar a la Serie A amb l'Udinese. En el club  bianconero va guanyar la copa Intertoto i va arribar a semifinals de la Copa Itàlia. Però la temporada següent es despatxat en el mes de març de 2001 a causa dels mals resultats. 
Per la temporada 2001/02 va fer-se càrrec del Napoli (Serie B), i la següent de la Reggina, novament a la Serie A.

La temporada 2003/04 va entrenar al Genoa a la Serie B, substituint a Roberto Donadoni, a mitja temporada. Va acabar 16è a la classificació, (de 24 equips). Era la primera temporada de Preziosi com a president i com a jugadors hi havia Milito, Tedesco i Scarpi. La temporada següent, amb un inici decebedor i l'eliminació de la Copa Itàlia, pel Lumezzane (Serie C1), De Canio va ser acomiadat, sent substituït per Serse Cosmi. En el mes de gener de 2005 va fitxar novament pel Siena (Serie A). Va estar dues temporades i va salvar l'equip de baixar. En el mes d'octubre del 2007 De Canio va fitxar pel Queens Park Rangers (2a Divisió). A Anglaterra, només va estar una temporada i allà va quedar 14è (de 24 equips). En el març de 2009 va tornar a Itàlia i va fitxar pel Lecce de la Serie B. Allà el seu equip fa una bon temporada i guanya el campionat i puja a la Serie A. La temporada següent el Lecce acaba 17è i es salva de baixar. De Canio deixa el club en desacord amb la política del president per planificar la següent temporada.

diumenge, 22 d’abril de 2012

Els aficionats ultres del Genoa exigeixen que els seus jugadors es treguin la samarreta a mig partit

Els seguidors ultres del Genoa han obligat a aturar durant 40 minuts el partit entre els rossoblù i el Siena quan el resultat era favorable als visitants per 0-4 i han exigit als seus jugadors que es traguessin la samarreta perquè "no són dignes de portar-la".

Tot ha començat al minut 8 de la represa, quan Malesani ha decidit que entrés un defensa, Kaladze, per un davanter, Sculli, tot i que el Genoa perdien (0-4) i això ha fet esclatar la ràbia dels tifosi genoans. Durant la primera part i amb el resultat de 0 a 3, la Gradinata Nord ha començat a insultar i xiular els jugadors, i fins i tot, algun, com Jankovic s'hi ha encarat, que estava a la grada, sense estar convocat i ha hagut de marxar.

Un grup de seguidors del Genoa han passat des de la Gradinata Nord a la tribuna central –sotal la qual es troba l'entrada als vestidors– i s'ha enfilat a les tanques de contenció per començar a llançar bengales, petards, i pots de fum i amenaçar els jugadors del seu equip.

Després d'alguns minuts i com que la situació no es calmava, l'àrbitre i els jugadors del Siena han abandonat el terreny de joc sense problemes, mentre que els del Genoa han esperat al centre del camp.

El capità Marco Rossi, i Giuseppe Sculli han intentat calmar el grup d'aficionats, que en un primer moment han demanat als jugadors del seu equip que es traguessin les samarretes i les donessin a l'afició.

Alguns jugadors del Genoa han arribat, fins i tot, a treure's les samarretes. Encara que després les hi han tornades. S'han viscut moments de tensió i angoixa, i fins i tot s'ha vist plorar Sculli i a Giandomenico Mesto davant la situació que s'estava produint.

El president Preziosi també ha baixat a la gespa i ha estat xiulat per l'afició i ha demanat als jugadors que es tornessin a posar les samarretes i juguessin. 

El porter Frey també s'ha encarat amb els aficionats de la Gradinata Nord i s'ha negat a treure's la samarreta. Finalment els jugadors del Genoa han aconseguit calmar els ànims dels seus seguidors i el Siena i l'àrbitre (Paolo Tagliavento) han tornar a entrar al camp per continuar el partit, que ha acabat amb el resultat final de 1-4. Al final del partit, alguns jugadors han deixat la samarreta a la gespa. Després del partit, l'autobús del Genoa ha estat escoltat per la policia, enmig de fortes protestes.