UFFICIALE GENOA CLUB

UFFICIALE GENOA CLUB

dissabte, 31 de desembre de 2011

Any acabat, feina acabada!

No voldríem acabar l'any sense informar-vos de que Grifoni Barcelona ha fet una tasca de penjar informació a la Viquipèdia en català, sobre el Genoa.

Trobareu molta informació al voltant de les següents entrades:
· Genoa C.FC.: http://ca.wikipedia.org/wiki/Genoa
· Gianluca Signorini: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gianluca_Signorini
· Derbi de la Llanterna: http://ca.wikipedia.org/wiki/Derbi_de_la_Llanterna

Han estat setmanes d'investigació i traducció i podem dir que tenim una bona informació en la nostra llengua. Us animem a anar actualitzant i completar tot allò relacionat amb el Genoa.
Bon any!
Forza Genoa!

divendres, 23 de desembre de 2011

La maglia de Jankovic!

A Grifoni Barcelona ens han fet un bon regal de Nadal. Des de Gènova, ens han enviat la samarreta de Bosko Jankovic!
Una iniciativa de i Un buon regalo di Natale! Grazie mille!
Moltes gràcies! Bon Nadal!

dijous, 22 de desembre de 2011

Esonerato Malesani. Arrivato Marino

La humiliant derrota del Genoa contra el Napoli (6-1), s'ha cobrat la seva primera víctima, quinze hores després de la seva finalització.
El president Enrico Preziosi ha destituït a l'entrenador Alberto Malesani. Fixat en el mes de juny, Malesani no menjarà el panettonne com a míster rossoblù. El seu bagatge en tant sols sis mesos, es pobre, ja que s'esperava molt més d'ell. El Genoa està novè en la classificació amb 21 punts (a 5 d'Europa i a 9 de la Sèrie B). Ha jugat 16 partits, guanyant 6, empatant 3 i perdent 7. (19 gols a favor i 24 en contra).
Després d'una sèrie de derrotes consecutives, el detonant va ser la derrota vergonyosa soferta al Sao Paolo. Els tifosi rossoblù han protestat energicament i han clamat la destitució de Malesani. Preziosi s'ha deixat portar per allò que li ha reclamat l'afició.
El nou entrenador és el sicilià Pasquale Marino. Nascut l'any 1962 a Marsala, va ser jugador en diferents equips, en la posició de migcampista. Va començar la seva carrera d'entrenador l'any 1997 al Milazzo, club sicilià que jugava en categories regionals. El seu primer gran club va ser el Catania, amb el qual va aconseguir l'ascens a la Sèria A., la temporada 2005/06. Després va entrenar l'Udinese, substituint a Alberto Malesani. Va aconseguir que el club bianconeri es classifiqués per jugar a Europa la Copa Uefa. El seu darrer equip ha estat el Parma.  Va ser destituït del Parma, l'abril del 2011, després d'uns mals resultats, contractat el juny del 2010.
Ha fitxat pel Genoa fins el juny del 2013.

dimecres, 21 de desembre de 2011

VERGOGNA!!!

Napoli 6 - Genoa 1

Napoli: De Sanctis, Campagnaro, Cannavaro (min. 66 Fernandez), Aronica, Maggio, Inler, Gargano (min. 59 Dzemaili), Zuniga, Hamsik, Pandev (min. 75 Lucarelli), Cavani. (Rosati, Fernandez, Dzemaili, Dossena, Santana, Lucarelli, Mascara)

Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Dainelli, Kaladze (min. 58 Marchiori), Rossi, Seymour (min. 50 Merkel), Veloso, Jorquera, Pratto, Caracciolo (min.41 Jankovic). (Lupatelli, Marchiori, Sampirisi, Merkel, Constant, Jankovic, Zé Eduardo)

Un Napoli-Genoa sempre és un dels partits  més bonics de la temporada, per l'espectacle a la gespa i també i sobretot fora del camp, a les grades, als carrers, per l’agermanament de les dues aficions. Aquest Napoli-Genoa, es trigarà a oblidar...
Els primers minuts es van jugar a bon ritme pels dos equips, si ve, era el Nàpols el que va tenir les ocasions més clares. Abans del quart d'hora inicial, una passada des del mig camp de Maggio a Cavani, que complement sol a la frontal de l’àrea, encara Frey i fa el gol. Tres minuts més tard, treu el porter del Napoli, la pilota arriba al camp del Genoa, Pandev l’agafa i es planta a l’àrea rossoblù, li passa a Hamsik, que al segon xut envia la pilota al fons de la xarxa. Un cop molt dur, ja que al minut 17, el Genoa ja perdia per 2 a 0. I això jugant amb cinc defenses!!
Al Genoa no li quedava un altre que anar amunt i buscar el gol. Per aquest fet va quedar mal parat en defensa. Qui ho va aprofitar va ser Cavani, que es va escapar des del mig del camp, trencat el fora de joc, i quan va arribar a l'àrea rossoblù, picar la pilota a l’estil Messi, tot aixencant-la per sobre de Frey, fent el segon del seu compte i el tercer per l’equip local. per posar al seu equip 3 a 0. Malgrat tot, el Genoa no es va ensorrar i cinc minuts més tard, al 27, el xilè Jorquera va marcar després de superar un defensor i xutar ras des de fora de l’àrea, deixant el porter sense opcions.
Si hi havia alguna possibilitat que Genoa aconseguís remuntar, aquesta es va dilapidar just abans de la mitja part. Novament un gol al més pur estil Messi. Pandev agafa la pilota al cercle central i encara cap a la porteria del Genoa, sense que cap, cap defensor l’aturi, però no perquè no pugués, sinó perquè ningú fa l’esforç d’aturar-lo. Granvisqt i Jankovic, que havia substituït cinc minut abans a Caracciolo, acompanyen el jugador del Napoli fins la seva àrea, que xutant des de la frontal, li marca el quart a Frey. Dessolador.
I la segona part? Un desastre. En el minut 3, el Genoa, encaixava el cinquè gol. Un potent xut de l'uruguaià Walter Gargano des de fora de l’àrea. Del partit no cal comentar res més. Faltant 10 'pel final, el colombià Zuñiga va detonar una bomba des de fora l'àrea, davant un Frey estàtic i va segellar el partit 6 a 1, que es va convertir en la major golejada de la història entre aquests dos equips en trobades oficials.
La defensa del Genoa no va existir en tot el partit i Frey no va tenir la nit. Els gols napolitants van ser massa fàcils.
L’únic destacable del partit és el debut de Marchiori en el primer equip, després de desmaiar-se, el dia de l’Inter. Segur que mai oblidarà la nit a Sao Paolo.
Una derrota molt humiliant que hauria de fer reflexionar a Preziosi, Malesani i tota la plantilla. I evidentment algú hauria de pagar la seva responsabilitat.






Boško Janković

Boško Janković (en serbocroat Бошко Јанковић), és nascut l'1 de març de 1984 a Belgrad (Sèrbia). El seu debut com a jugador professional va ser amb l'Estrella Roja de Belgrad, on va jugar 90 partits i va anotar 27 gols, entre els anys 2000 i 2006. Cal dir que entre els anys 2000 i 2002 va jugar al juvenil de l'equip roig-i-blanc, i la temporada 2003-2004 va ser cedit al FK Jedinstvo (de la ciutat serbia d'Ub, a Kolubara).
En l'Estrella Roja va guanyar tres lligues i tres copes.
Després de l'Estrella Roja, va fitxar per 5 temporades amb el RCD Mallorca, però a les illes només va jugar una temporada, jugant 28 partits i marcant 9 gols. L'estiu del 2007 va fer el salt al Calcio. Va fitxar per l'US Palermo. Allà va tenir una temporada irregular, marcada pels canvis d'entrenadors. Tot i així ja jugar 27 partits i va marcar 2 gols.
En el mes de setembre de 2008, el club rosanero, el cedeix al Genoa CFC (sent fitxat a mitges amb el Palermo i l'equip grifoni en el mes de gener del 2009). Va jugar 45 partits i va anotar 5 gols. Va marcar el primer gol amb la samarreta rossoblù el 10 de gener de 2009, en un Genoa-Torí. Després va marcar dos gols davant el Lecce , un d'ells, recordat per espectacular cop de taló des d'un angle tancat. Va marcar contra el Nàpols  i en el darrer partit de la temporada contra el Lecce.
Abans de començar la temporada 2009/10, a principis d'agost, Janković es lesiona greument al genoll i es perderà la meitat temporada. Tot i així va poder jugar 3 partits. Quan es recupera, recau novament en el mes de març, i estarà 10 mesos sense jugar. Aquesta lesió fins i tot, l'apartarà de poder jugar el mundial de Sud-Àfrica amb la seva selecció, en la qual tenia anava sempre convocat des del seu debut el 15 de novembre de 2006 en el partit amistós Sèrbia-Noruega, jugat a Belgrat.
En el mes de novembre de 2010 tornarà a debutar amb la samarreta rossoblù, després de 10 mesos d'inactivitat, però ho farà amb el segon equip. El 10 de gener del 2011 jugarà de nou amb el primer equip, els darrers minuts del Genoa-Lazio. Al llarg d'aquella temporada jugarà 7 partits, 6 de lliga i 1 de copa.
En el mes de juny de 2011, el Genoa CFC es va fer amb el 100% dels seus drets.
El primer partit oficial de Janković amb el Genoa, la temporada 2011/12 va ser el 2 d'octubre contra el Parma. El 26 d'octubre, en el partit contra la Roma, va marcar el seu primer gol de la temporada amb els rossoblù.

diumenge, 18 de desembre de 2011

Victòria!!

Genoa 2 - Bologna 1

Genoa: Frey; Mesto, Granqvist, Kaladzé, Moretti; M.Rossi, Veloso, Constant (Caracciolo, min.80); Merkel (Jorquera, min.70); Zè Eduardo (Jankovic, min.79) i Pratto.

Bologna: Gillet; Crespo, Raggi, Portanova, Cherubin; Pulzetti (Acquafresca, min86), Mudingayi, Kone; Ramírez (Giménez, min.77), Diamanti (Casarini, min.70) i Di Vaio.

Després de la derrota contra l'Inter calia una victòria a casa, per enfortir la confiança en l'equip i sobretot per no quedar-se despenjat de la lluita per places europees.
El Genoa va començar el partit dominant i Pratto i Ze Eduardo van tenir alguna ocasió per obrir el marcador. En el minut 38, una gran jugada de Ze Eduardo, que li passa a Pratto i aquest es dribla el porter, fent la passada de la mort al gran capità Marco Rossi, que només ha d'empenyer la pilota fins el fons de la xarxa. Com sempre Rossi, juga al 200% amb el cor i tota la seva ànima...
La primera part, ha tingut un clar color local, tot i alguna arribada del Bologna, que Frey ha aturat molt bé. Tot i que els dos equips arribaven fins l'àrea contrària, l'anècdota és que en el primer temps, cap dels equips ha tret cap còrner.
En el segon temps, l'equip visitant ha sortit molt més mentalitzat i esperonat. Prova d'això, és que al minut 5, l'uruguaià Ramirez aconseguia l'empat. Els dubtes tornaven a planejar sobre el Luigi Ferraris...sobretot perquè el Bologna ha volgut el segon gol, i ha tingut moltes ocasions per aconseguir-lo, però novament, Frey impecable sota els tres pals.
Davant l'ímpeteu del Bologna, Malesani ha mogut fitxa i primer ha fet un doble canvi. Merkel i Zè Eduardo (que encara no està al 100%), per Jankovic i Jorquera, i deu minuts més tard Constant per Caracciolo. L'entrada de Jorquera ha permés el Genoa dominar bé el mig del camp.
A mida que passaven els minuts, el joc grifoni no brillava i això ha portar nervis a la graderia, que s'ha traduit en queixes i algun xiulet, dels més pessimistes que ja veien l'empat com a resultat final.
Quan només faltaven cinc minuts, una bona jugada de Veloso i Caracciolo l'ha sapigut rematar l'argentí Lucas Pratto, fent el segon gol i el primer del seu compte particular. Marasi esclatava en alegria! Els darrers minuts, ha patir, però finalment els jugadors grifoni s'alçaven victoriosos en un partit jugat amb molta intensitat.
Amb la victòria davant el Bologna, Alberto Malesani aconseguir la seva victòria número 100 com a entrenador de la Sèrie A. Ara el grifoni torna a estar novament amunt i no s'ha de badar més. Europa hauria de ser nostra!







dimecres, 14 de desembre de 2011

La "Tessera dei tifoso" declarada il·legal

El Consell d'Estat d'Itàlia ha declarat la "tessera dei tifoso", en la forma en que ara s'emet, il·legal perquè pot ser una pràctica comercial deslleial. Les associacions Codacons i Federsupporter, havien denunciat la "tessera dei tifoso" que  pel fet per obtenir la targeta, els aficionats es van veure obligats a adquirir una targeta de crèdit recarregable, una circumstància que pot afectar les decisions econòmiques dels aficionats/consumidors .
Pel Consell d'Estat, emetre una "tessera dei tifoso" i alhora fer signar un contracte amb un banc, per convertir-la també en targeta de crèdit, afecta indegudament la llibertat d'elecció dels aficionats i per tant, és una pràctica comercial deslleial amb el Codi del Consumidor.
Recordem que la "Tessera dei tifoso" es va començar a repartir des de l'any 2009, amb un preu de 10 euros per persona, ha de ser sol·licitada per cada seguidor, amb la consulta prèvia del seu club de futbol a la policia, ja que si el seguidor té una condemna, pena o falta efectiva o pendent en els últims 5 anys, simplement se li nega.
En molts estadis, la policia obliga als seguidors visitants a tenir-la per poder accedir-hi. Si no es té la la "tessera dei tifoso", no es pot entrar a l'estadi. Amb aquesta mesura es vol controlar els aficionats i evitar la violència. Si un seguidor ha comés actes violents, se li retira o se li nega la "Tessera dei Tifoso". Cal dir, que des de que està en funcionament molts grups ultres han minvat la seva capacitat d'animació i molts dels seus membres no van a l'estadi, ja que ho troben una mesura repressiva i de control. Però pel Ministeri de l'Interior es fonamental per evitar la violència en el calcio.
Però paral·lelament, la targeta a més d'identificar al tifoso per accedir a l'estadi de futbol amb un codi personal, funciona com qualsevol targeta de crèdit, que et permet comprar en botigues, tenir descomptes al cinema, en restaurants, botigues de música, preus preferencials per accedir als estadis, ingrés exclusius o paquets especials per seguir al teu club o selecció en competicions internacionals. És per això que ha estat denunciada per "pràctica comercial deslleial".
Cal dir que la "tessera del tifoso" no ha estat qüestionada i que per tant, continuarà, només es qüestiona el format actual que combina la targeta de crèdit...

dimarts, 13 de desembre de 2011

Derrota injusta

Genoa 0 - Inter 1
Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Dainelli, Kaladze, Moretti, Rossi, Veloso, Merkel (Caracciolo), Constant (Jankovic), Zè Eduardo (Pratto).

Inter: Julio Cesar, Zanetti, Lucio, Samuel, Nagatomo; Faraoni (Alvarez), Motta, Cambiasso, Poli (Obi, Milito (Forlan), Pazzini.

Aquest partit s'havia d'haver disputat el novembre, però a causa de les fortes pluges que van caure i de les inundacions que van afectar la ciutat, amb morts i ferits inclosos, es va suspendre. Si les condicions climatològiques ho haguéssin permet, potser en aquelles dates, el Genoa hagués guanyat el partit, ja que en aquell moment, l'equip estava molt més fort que l'Inter, sobretot perquè els neroazzurris no havien fet bons resultats fins aleshores.
El Genoa va portar al camp una samarreta especial per recorda la iniciativa de la campanya de recaptació per les víctimes de les inundacions. També cal destacar que Rodrigo Palacio es va lesionar en el darrer partit i estarà fins al gener de baixa. Un cop anímic molt dur abans de jugar contra l'Inter.
L'Inter va començar molt fort i en els primers minuts, va tenir dues ocasions fallades per Milito i Nagatomo. Després el joc es va refredar i si la temperatura a Gènova va ser glacial, la primera meitat del partit no va escalfar en cap moment ni les ànimes ni els cossos dels espectadors. Durant els primers 30 minuts, cap equip encara havia xutat entre els tres pals.
Al minut 33 va arribar el primer perill per la porteria del Genoa, defensada per Frey. Acció de córner: el porter francès ha de recórrer dues vegades al miracle per aturar el cop de cap de Walter Samuel abans i el xut de Diego Milito després. El davanter argentí falla la més fàcil de les ocasions: mà a mà amb el porter, a tres metres de la línia de gol. Però com sempre, Frey impecable. En el temps afegit, el japonès Nagatomo,va estar a punt d'avançar l'Inter amb un cop de genoll.
A la segona part, el Genoa va estar molt més posat en el partit, i va començar a atacar amb insistència.
Al minut 56 l'àrbitre es va equivocar en anul·lar un gol a Granqvist per fora de joc. Si aquest gol hagués pujat al marcador, segurament el Genoa s'hagués endut la victòria, però l'errada arbitral va condemnar els rossoblu. Abans Pratto, havia substituit a Ze Eduardo. El brasiler encara nota la manca de partits i malgrat posar molt bona voluntat, poca cosa va aportar al Genoa.
Al minut 67, el jugador nipó de l'Inter va saber aprofitar un centre de Ricky Álvarez, per marcant de cap el gol del seu equip. El fet que Nagatomo fos el més baixet entre els 22 a la pista, explica que la defensa del Genoa no va estar del tot concentrada en aquesta jugada...
Malesani va canviar Merkel per Caracciolo. Abans del gol visitant, Jankovic havia sortit enlloc de Constant. Malgrat els canvis, els jugadors del Genoa no van saber reaccionar i malgrat jugar més amb el cor que amb el cap, cap jugada va poder aconseguir que la pilota entrés a la xarxa interista.
De l'últim quart del partit la substitució de Diego Milito per Diego Forlán. L'argentí va ser molt ovacionat pel públic del Luigi Ferraris. Milito encara és un jugador molt estimat a Gènova.
La nota de risc del partit es va produir a deu minuts del final. Alberto Marchiori, capità de l'equip juvenil del Genoa, es va desmaiar a la banqueta i va haver de ser evacuat a l'hospital. Al Ferraris es va témer el pitjor. Per sort, Marchiori es va recuperar i només havia patit una baixada de tensió.
Aquest fet també va refredar una mica els jugadors locals, que en aquells moments estaven jugant amb molta intensitat. Julio Cesar en dues parades increïbles va evitar el gol de l'empat local.
Els cinc minuts afegits van ser un atac constant del Genoa, però el marcador ja no es va moure. Del partit cal destacar els mateixos jugadors rossoblu de cada partit: el porter Frey i el capità Marco Rossi, incombustible i lluitador els 90 minuts. I també, el públic que en cap moment va deixar d'animar el seu equip. Com sempre, la Gradinata Nord a l'alçada dels grans partits.
Novament el Genoa s'ha de reactivar després d'aquesta desfeta, molt més anímica, ja que moralment l'equip rossoblù hagués merescut l'empat o fins i tot la victòria.
Per acabar, novament una altra notícia relacionada amb la violència. Una baralla entre alguns aficionats de l'Inter i del Genoa després del partit. Diversos joves van resultar amb ferides lleus, i un tifosi rossoblu va ser detingut per la policia. Sembla ser que un autocar interista va ser atacat amb ampolles, prop d'una gasolinera a Via Buozzi. Alguns aficionats de l'Inter van baixar del vehicle i van esbarallar-se amb tifosi genoans fins que va arribar la policia i va separar els dos grups.

dissabte, 10 de desembre de 2011

Victòria!

Siena 0 - Genoa 2

Siena: Brkic, Vitiello, Contini, Terzi, Del Grosso (Rossi); Grossi (Mannini), D’Agostino (Larrondo), Gazzi, Brienza; Calaiò, Destro.

Genoa: Frey, Mesto, Dainelli, Granqvist, Moretti (Jankovic); Rossi, Veloso (Seymour), Constant; Merkel; Palacio, Zè Eduardo (Pratto). 

Partit que es presentava clau pel nostre equip, després de molts rumors sobre una possible rotació a la banqueta i acomiadar Malesani.
El partit va començar amb un Siena perillós als primers cinc minuts, però el Genoa es va centrar ràpidament i va tenir dues oportunitats...El partit va esdevenir mica en mica en una partida d'escacs. Molt tàctic i per tant, molt avorrit.
A mida que anava passant el temps, el joc es jugava més en el mig camp, que no pas en les àrees. El Genoa va tenir algunes arribades aïllades, i en general anava dominant el partit, però al final del primer temps gairebé ens anem  amb un gol en contra, després de cop de cap de Calaió, davanter del Siena, que no va entrar per molt poc.
A la segona part els rossoblù han demostrat una gran determinació i voluntat de reaccionar després d'una avorrit primer temps. En l'arrencada  el Siena va sortir a matar però els jugadors grifoni van aguantar bé, les arribades locals. Al minut 55  Eduardo, es substituit per Pratto, on cal destacar que tot i la seva precària forma física va mostrar coses bones. Li calen més partits al brasileny. Un minut després, Constant centra una pilota perillosa, que es rebutjada per la defensa del Siena, i que és aprofitada pel capità Rossi, que lliure de marca, envia la pilota dins la xarxa. 0 a 1! I gran celebració de Rossi amb els aficionats desplaçats. Premi per a aquest vell guerrer que com havíem dit en el partit anterior, emociona veure'l jugar i lliutarper la nostra samarreta.
 Després del gol, els rossoblù van jugar més tranquils, amb la comoditat d'anar per davant del marcador. Però a partir d'aleshores, va ser quan el Siena va esdevenir més perillós. Va començar a atacar de manera constant, i novament Frey va salvar el seu equip. El Siena, ferit, va sortir ara sí a jugar-se el tot pel tot i durant gairebé deu minuts,  el Genoa no va disposar de la pilota, només es limitem a mantenir-se en el seu terreny i tractar de llançar una contra, mentre la defensa rebutjava tot el que venia. El Genoa no li calia cap més remei que jugar al contraatac. Tot i que algunes jugades de contraatac van ser tallades molt bruscament pels jugadors locals. Per exemple, en una jugada d'atac del Siena, un rebot queda per l'ex-Genoa Destro que només havia de empènyer a dins la porteria, ja què Frey estava pràcticament vençut, però increïblement la pilota va donar al travesser. I producte d'aquesta jugada es va venir una contra  del Genoa iniciada per Merkel i que va ser tallada amb una falta terrible que mereixia la vermella, però el jugador local només es va emportar la groga.  
En el temps de descompte un contraatac mortal de Rodrigo Palacio, després d'una passada de Merkel. L'argentí es planta sol davant el porter i en l'u contra l'u, fa el segon. 0 a 2!
El més important de tot, és que l'equip va mostrar una gran fermesa i esperit guanyador, aconseguint una segona victòria de visitant en aquesta lliga. 
Per destacar, a part dels que sempre rendeixen com Frey, Rossi i Palacio, avui Granqvist que en defensa va ser d'allò més ferm, Merkel que va estar sempre en les situacions determinants del partit, i un bon partit de Constant, que venia d'un partit molt fluix i avui es va mostrar molt millor .
Abans del partit dèiem que els pessimistes veien el Genoa 5 punts de la Sèrie B, els optimistes a 5 punts dels llocs europeus, i els realistes, que calia guanyar al Siena i a l'Inter. De moment, anem bé...

 

dimecres, 7 de desembre de 2011

Ambient enrarit...

Arran dels incidents ocorreguts el 2 de desembre durant el partit Genoa-Milan, l'ambient dins l'entorn rossoblu està una mica enrarit. A l'arribada dels aficionats del Milan, diversos tifosi genoans els van anar a buscar i va haver-hi enfrontaments entre les dues aficions. La policia va intervenir per separar les dues aficions i va començar a tirar gasos lacrimògens. El partit ja feia uns minuts que s'estava jugant i el vent va portar els gasos fins l'interior del Ferraris i aquest va afectar al públic i als jugadors. Davant d'això, l'àrbitre va aturar el partit. Era el minut 15 i va estar aturat uns deu minuts, fins que els gasos es van dispersar.

L'endemà des del sindicat de policia Silp-Cgil es van queixar que Marassi no reunia l'estructura adequada per poder fer front a incidents. Segons els policies, no hi ha suficient espai al voltant de l'estadi, per què les forces de l'ordre puguin actuar i això va precipitar el llançament de gasos lacrimògens per separar les dues aficions. Per la policia, cal un replantejament dels polítics sobre la utilitat d'aquest estadi en partits de futbol.

El president del Genoa va fer unes declaracions on insinuava que potser sí que caldria pensar en el futur de Marassi. Per molts aficionats aquestes declaracions, juntament amb les de la policia i algun polític, significaven tornar a obrir el debat sobre si cal enderrocar el Luigi Ferraris i construir un nou estadi. Cal dir que fa anys que des de l'Ajuntament de Genoa s'està debatent al voltant de la idea de construir un nou estadi municipal i derruir Marassi, considerat pels polítics com un estadi vell i antiquat. A més, cal tenir en compte, que Preziosi ha declarat més d'una vegada que a ell li agradaria un estadi més modern i funcional. Però la majoria de tifosi grifoni s'oposen totalment a marxar de Marassi.

Arran d'aquestes declaracions de Preziosi, la Tifoseria Organizzata del Genoa va fer públic un comunicat molt dur, el dia 6, dirigit al president Enrico Preziosi, amb un únic missatge: “Il Ferraris non si tocca”, on adverteixen que s'oposen a qualsevol projecte d'un nou estadi. A la missiva també li demanen que sigui clar amb el seu projecte de club. Sens dubte, les relacions de Preziosi amb els tifosi no estant passant per un dels millors moments.

A més a més, els darrers resultats de l'equip, tampoc estant ajudant gaire i molts aficionats es qüestionen l'entrenador. El partit contra el Milan, però ja venia escalfat. El president Preziosi havia deixat entredit que amb el Milan seria impossible aconseguir una victòria. La gent va reaccionar i es va expressar en contra d'aquestes declaracions, dient que a Marassi tot és possible i molts van acusar Malesani de ser massa tou amb l'equip. L'entrenador es va escalfar i en conferència de premsa, fidel al seu estil i amb molt "èmfasi", va rebutjar les acusacions de la gent. Una situació molt semblant a la de la temporada 90/91 on hi va haver un enfrontament entre gran part de la tifosería genoana i el tècnic d'aquella època, Ballardini.

Tornant als incidents del partit, qui també s'han posicionat clarament i molt durament ha estat el Genoa Club Children. Aquesta penya rossoblu porta a terme, un projecte únic, iniciat fa 5 anys, on educadors i mestres, porten els nens al Luigi Ferraris, per encoratjar al seu propi equip i tenir el plaer de veure'l jugar a futbol. Però tot amb un clara vocació educacional on els valors de respecte i convivència estan per sobre de tot. En el Genoa Club Children veien el fet d'animar, com un fet educatiu, on s'ensenyava els valors positius de l'esport, on també feien activitats a favor de la infància i sobretot d'aquells grups socials en risc d'exclusió.

El dia 5 van decidir no portar més nens a l'estadi. Pel Genoa Club Children, el que es va viure divendres, s'assembla més a una guerra, que no pas a un partit de futbol. Davant la manca de seguretat, els responsables del Genoa Club Children, han decidit que ells continuaran amb el seu projecte, però ja no portaran més infants a Marassi.

Finalment dir que pels incidents el club grifoni ha estat multat amb 5.000 euros, però només per llançaments de bengales dins l'estadi.

dimarts, 6 de desembre de 2011

Comunicat tifoseria organizzata del Genoa

Abbiamo appreso dai giornali di Domenica 4 Dicembre, che Lei Presidente Preziosi è rimasto turbato dalle scaramucce avvenute venerdì sera FUORI lo stadio Luigi Ferraris. Quindi anche NOI esterniamo il nostro turbamento, ma sugli ultimi incontri del Genoa visti all’ INTERNO dello stadio Luigi Ferraris.

Fatta questa NOSTRA esternazione, altrettanto legittima come la sua da Presidente del Genoa , Le vorremmo fare tante domande, ma probabilmente finiremo sul solito discorso di eterna nostra riconoscenza per mantenerci nella massima serie, per aver vinto tanti derby, e per aver riassaporato l’Europa, quindi andiamo subito alla domanda finale, quella che tanti tifosi rossoblu si chiedono e non trovano risposta, IL SUO PROGETTO CHE OBIETTIVI HA??

Prima che lei risponda, sempre se vorrà ovviamente, per non sentirci dire cose che potremmo fraintendere, vorremmo essere subito chiari :

IL FERRARIS NON SI TOCCA, così se per caso, nel SUO “PROGETTO” ci fosse anche un progetto edilizio per la costruzione di un nuovo impianto in una zona diversa da quella di adesso e magari di proprietà o in partecipazione con altre squadre di serie minori, sa già che la NOSTRA opinione è contraria e opposta.

La tifoseria del GENOA avrà dei difetti, ma chi non li ha (?), ma MAI come OGGI è compatta e lotta per un unico obbiettivo, la salvaguardia e il rispetto della storia del GENOA.

Non vorremmo mai che Lei Presidente, si distragga troppo su cose che centrano poco con il suo ruolo, la vorremmo vedere più concentrato per risolvere i macro problemi che questa squadra ha, anche se lei la ha definita la sua miglior squadra da quando è diventato genoano.

Non vorremmo mai rivederla arrabbiato perche il Gilardino di turno non ha capito il SUO PROGETTO, vorremmo aiutarla ci creda, ma più di incitare SEMPRE e di seguire la nostra fede in trasferta anche dove NON ci è concesso (grazie alla repressione bieca che Lei esalta sui giornali) non sappiamo come fare.

Anche perché diciamocela tutta Presidente, i genoani sono innamorati del GENOA e fanno di tutto per esternare il loro amore, Lei lo sa, ma non siamo nati ieri, i problemi in questa stagione si vedono e pure bene, e quindi forza non perda tempo con 4 lacrimogeni lanciati, pensi a farsi valere nel mercato di Gennaio una volta per tutte per risolvere questo empasse.

Ringraziandola per l’attenzione le auguriamo BUON LAVORO, perche sicuramente ne avrà bisogno, e ci dia retta una buona volta, non si distragga !!

LA TIFOSERIA ORGANIZZATA DEL GENOA

dissabte, 3 de desembre de 2011

Genoa - Milan: novament incidents

L'any 1995 uns enfrontaments entre aficionats del Genoa i del Milan, van acabar amb la mort del genoà Claudio Spagnolo. Des d'aleshores, els seguidors rossoneri tenien prohibit anar fins a Gènova. Aquesta era la segona vegada que hi viatjaven, amb permís policial, i novament hi han hagut greus incidents.
Un grup de grifonis es va acostar a un altre del Milan, que venien d'un autocar i van començar a atacar el vehicle. Els rossoneri van baixar i va haver-hi enfrontaments entre tots dos grups. Fins i tot, els del Genoa van robar alguna bandera als tifosi rossoneri.
La policia va intervenir per separar les dues aficions i va començar a tirar gasos lacrimògens. Els tifosi per la seva banda, van començar a llençar bengales, ampolles, petards i pedres contra la policia. Un policia va resultar ferit.
El vent va portar els gasos fins l'interior de l'estadi i aquest va afectar al públic i als jugadors. Uns quants aficionats van entrar fins el terreny de joc.
Paral·lelament la tensió entre les dues aficions, cadascuna en els seus sectors, anava pujant de to. Fins i tot, un steward va resultar ferit.
Arran d'això, l'àrbitre va aturar el partit. Era el minut 15 i va estar aturat uns deu minuts, fins que els gasos es van dispersar i els ànims es van calmar.





divendres, 2 de desembre de 2011

Primer partit perdut a casa

Genoa 0 - AC Milan 2

Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Dainelli, Kaladze, Moretti, Rossi, Veloso, Constant, Jankovic, Pratto.

Milan: Amelia, Abate, Yepes, Thiago Silva, Antonini, Nocerino, Ambrosini, Aquilani, Boateng, Robinho, Ibraimovic.

Ambient enrarit al Luigi Ferraris per disputar aquest partit. És sempre una motivació enfrontar-se al Milan, però quan les condicions no són les necessaries, algú es pot imaginar el pitjor. Sobretot després d'escoltar dir al president Preziosi, que amb el Milan seria impossible aconseguir una victòria. A més, Malesani també va fer declaracions contra aquells que l'acusaven de ser massa tou i molts aficionats li han perdut la confiança, sobretot al veure els seus darrers plantejaments tàctics.
El partit va començar amb un clar domini del Milan, on demostrava que la diferència futbolística amb el Genoa és molt gran. Els jugadors rossoblù van arribar alguna vegada, però eren els rossoneri els que atacaven una i altra vegada la porteria de Frey, que novament salvava una i altra vegada el seu equip. Cal tenir en compte també, que l'aturada del partit durant deu minuts, també va condicionar que el Genoa tornés a agafar el bon joc inicial. Després de l'aturada, una tàctica molt conversadora, un catenaccio total, on hi havia moments, que el Genoa tenia 6 jugadors defensant en línia. Així, clar, era impossible atacar. Només calia esperar el contraatac, però el Milan jugava molt ordenat.
Ja en la segona part, el partit era molt similar que el de la primera, però
el Milan es va posar en avantatge al minut 10 amb un penal convertit per Ibrahimovic després d'una clara falta de Kaladze, que va veure la segona groga i va ser expulsat. Si ja el partit estava complicat, perdent 0 a 1 i amb un jugador menys, el Genoa, li quedava fer una gesta heroica per anar a buscar l'empat. Malesani va treure a Constant per Merkel. El Genoa ho anava intentant i per trobar el gol, en el minut 77 va entrar el brasiler Ze Eduardo per Jankovic. El brasiler debutava en la lliga, després d'un llarg període de lesions. Marassi esclatava per rebre'l. La seva presència al terreny de joc, va obrir una esperança pel Genoa, però tot va acabar un minut després, quan el Milan va sentenciar el partit amb el 2 a 0 .
Cal destacar, una vegada més, l'ambient de Marassi, on l'afició, malgrat el mal joc, i el resultat advers, encoratjava i animava els jugadors, com si anéssint guanyant per diversos gols.