UFFICIALE GENOA CLUB

UFFICIALE GENOA CLUB

diumenge, 25 de març de 2012

8è partit sense guanyar...

Genoa 2 - Fiorentina 2

Genoa (4-3-1-2): Frey; Moretti, Kaladze, Carvalho, Mesto; Biondini, Veloso (33’ st Sculli), Rossi (18’ st Jorquera); Belluschi; Palacio, Gilardino. (Lupatelli, Sampirisi, Alhassan, Birsa, Zé Eduardo).

Fiorentina (4-4-2): Boruc; Cassani, Gamberini, Natali, Pasqual; Marchionni (28’ st Lazzari), Behrami, Montolivo, Vargas; Jovetic, Amauri (38’ st De Silvestri). ( Neto, Nastasic, Kharja, Salifu, Ljajic).


Abans del partit, s’ha guardat un minut de silenci per un soldat italià mort a l’Afganistan. Aquest minut ha estat molt protestat, ja que els aficionats de la Sampdoria havien reclamat que es guardés un minut de silenci per dos dels seus tifosi que havien mort la seva setmana passada en una accident de trànsit quan tornaven d’animar al seu equip. La Federació però, no va atendre les peticions dels dorians, i els tifosi rossoblù s’han solidaritat amb el seu màxim rival. A la zona del Figgi do Zena, una pancarta resava: “La morte è uguale per tutti. Onore a Rolando e Giuliana”, i “Siamo tutti Rolando e Giuliana” a la Gradinata Nord, els darrers instants del minut de silenci s’han trencat amb els crits de “La morte è uguale per tutti”.
El Genoa ha començat el partit molt concentrat i atacant insistenment. La Fiorentina s’ha anava defensant i també atacava, tot i que es trobava amb el mur de Frey a la porteria.
Al minut 20 una gran centrada de Mesto a la frontal de l'àrea petita, és aprofitada per Fernando Belluschi que remata de cap, enviant la pilota dins la xarxa visitant, alhora que fa el primer gol pel seu equip i també el seu primer com a rossoblù. Genoa 1 - Fiorentina 0.
Semblava que el Genoa encara bé el partit, sobretot perquè enlloc de defensar-se va continuar atacant i buscant el segon gol. La Fiorentina semblava contra les cordes i Palacio primer i Belluschi després, van estar a punt de marcar el segon. Al 29 l’àrbitre anul•lava un gol a Biondini per un fora de joc, molt rigorós.
Però quan millor estaven els rossoblù, al minut 32, un xut refusat per Frey es aprofitat per Montolivo i fa l’empat pels viola. Una gerra d’aigua freda pel Ferraris. Dos minuts després Amauri ha estat a punt d’empatar en un contra un amb Frey, però el porter francès ha estat esplèndid i ha evitat el segon gol.
A la segon part, tots dos equips han anat amunt a buscar el gol del desempat i tant un com altre, han tingut bones oportunitats. Al minut 59 en un corner a favor del Genoa, Biondini és agafat per la samarreta i penal claríssim, que l'àrbitre NO xiula! A partir d’aquí la Fiorentina ha començat a jugar millor i a controlar el partit. Marino ho ha intentat solucionar canviant Rossi per Jorquera. Al minut 70, a la sortida d'un còrner, a favor dls visitants, Natali remata de cap i fa el segon per la Fiorentina, que remuntava el 1-0 inicial. Faltaven 20 minuts i tot era possible, però a mida que passaven els minuts, el Genoa era un sac de nervis i la Fiorentina ha estat a punt de fer el tercer. Al mninut 78 , segon canvi pel Genoa, sortia Veloso i entrava Sculli. El Genoa jugava més amb el cor que amb el cap i la Fiorentina s’estava defensant molt bé. Però la insistència rossoblù no s’ha aturat i a dos minuts del final, el Genoa ha tingut el seu premi. Passada de Gilardino, que Palacio rep a la frontal de l'àrea, es desfà de tres rivals, xuta i gooool! Feia un mes que Rodri no marcava un gol, però avui sort dels argentins! L’àrbitre a donat quatre minuts de temps afegit, un parell d’ocasions més per cada equip, però el resultat no s’ha mogut.
Potser ara, si que és hora de fer sonar les alarmes. El Genoa fa 8 minuts que no guanya i està a set punts de baixar a segona divisió. Marino ha de reflexionar.





dissabte, 24 de març de 2012

Ottavio Barbieri

Ottavio Barbieri va néixer a Gènova el 30 d'abril de 1899.
Barbieri va començar a jugar en l'equip reserva del Genoa CFC, l'any 1919, i en el seu debut, al finalitzar el partit, l'entrenador del primer equip, el va fer cridar per si volia jugar ja que li faltava un defensa central. Barbieri va dir que sí, i després d'aquell matx amistós contra un combinat de soldats britànics, es va convertir en un jugador titular i indiscutible en el Genoa.
Amb el Genoa va jugar fins l'any 1932 i va guanyar dos "scudetto", els de 1922-23 (on el Genoa va guanyar-lo sense perdre un sol partit) i el de 1923-24. Barbieri podria haver guanyat el seu tercer campionat, i el Genoa seu desè títol, l'any 1925, però una sèrie d'irregularitats consentides en la final, pel règim feixista de Mussolini, van perjudicar clarament al Genoa i el títol li va ser otorgat al Bologna.
Barbieri era una persona tímida i no gaire xerraire. Com a jugador tenia un caràcter fort i escrupolosament honest, ràpid en les mitges distàncies, enèrgic i tàctic.
Amb l'equip rossoblù Barbieri va jugar un total de 268 partits, la majoria d'ells, fent de capità de l'equip, i va marcar 13 gols.
Barbieri també va jugar amb la Selecció italiana de futbol. Va disputar els Jocs Olímpics de Paris de 1924, arribant als quarts de final [3] i també va jugar 18 partits amistosos. En total amb la selecció azzurri va jugar 21 partits.
Ottavio Barbieri va debutar com a entrenador l'any 1933 amb L'Aquila Calcio. Allà va estar una sola temporada, i va ascendir l'equip a la Serie B. Les dues següents temporades va entrenar, primer al Rapallo Ruentes i després a l'Entella. Després es va fer càrrec per dos anys de l'Atalanta i de 1938 fins 1941 va dirigir el Genoa CFC, aconseguint com a major fita, ser el 4rt del campionat de la Serie A. Posteriorment va tornar a entrenar al Rapallo Ruentes i l'any 1942 es va fer càrrec de l'Spezia Calcio. En plena Segona Guerra Mundial, la Federació Italiana de Futbol va organitzar un campionat a la part nord d'Itàlia, la única que encara controlaven els feixistes. L'Spezia va estar format principalment per jugadors del cos de bombers de la ciutat i va guanyar el campionat de 1944, però la Federació Italiana de Futbol, al veure que el campionat era guanyat per un equip amateur de bombers, es va negar a reconeixe'l com a vencedor. L'any 2002 es va reparar aquest gest i l'Spezia va ser reconegut com el guanyador d'aquell campionat. [5]
La temporada 1945/46 entrena a la Sampierdarenese i la següent retorna a l'Spezia. L'any 1948 fitxa pel Seregno però descendeix a la Serie C.
Després va entrenar el Luchesse i el 18 desembre 1949, va ser el seu darrer partit. El seu equip va guanyar a la Sampdoria per 3-0, però després del matx es va trobar malament i és traslladat a un hospital de Gènova. Moriria deu dies després, el 28 de desembre. El seu funeral va ser multitudinari.

dilluns, 19 de març de 2012

De mal en pitjor...

Roma 1 - Genoa 0

Roma (4-3-1-2): Stekelenburg, Taddei, Heinze, Kjaer, José Angel; Greco (Marquinho), De Rossi, Gago (Simplicio); Lamela (Bojan); Borini, Osvaldo. (Lobont, Rosi, Viviani, Simplicio, Marquinho, Bojan, Piscitella)

Genoa (4-3-1-2): Frey, Rossi (Jankovic), Carvalho, Kaladze, Moretti; Mesto, Veloso, Biondini; Belluschi (Jorquera); Palacio, Gilardino. (Lupatelli, Sampirisi, Alhassan, Birsa, Jorquera, Zé Eduardo, Jankovic)

El Genoa ha perdut una nova oportunitat de pujar endavant i cada vegada més s'està enfonsant cap a posicions de descens...

El partit només començar ja es va posar molt malament. Al minut 3, l'ex- de l'Huracan i de l'Espanyol, el quinqui Osvaldo va perforar la xarxa del Genoa amb un cop de dreta després de saltar a un defensor, en el primer atac de la Roma. Després del gol, la Roma va controlar bé el partit en la primera mitja hora, i només en el quart d'hora final del primer temps va patir l'envestida del Genoa, però sense cap resultat positiu.
A la segona meitat, la tònica del partit no va canviar i la Roma va continuar dominant el partit, que es va trobar amb un gran Frey que va evitar el segon gol. Els jugadors del Genoa, van intentar contraatacs, però tot va ser en va...
Al minut 65, va entrar el xilè Cristóbal Jorquera, molt reclamat per l'afició en les xarxes socials, però no va poder fer res per capgirar el marcador.
Al minut 70, Palacio va tenir en els seus peus l'empat, però la pilota, que va xutar a boca de canó, es va estavellar contra el travesser.
En el darrer minut, Bojan va xutar i la pilota va marxar fregant el pal, va ser la darrera ocasió de l'equip local, molt més lluitador i ambiciós que no pas el Genoa.

El Genoa porta ja 7 partits sense guanyar...i si a principi de temporada somiaven amb Europa, ara somiem amb no baixar a la Sèrie B...Porca Miseria!




diumenge, 11 de març de 2012

Genoa - Juventus 11/3/12 (crònica del desplaçament)

Un parell de membres de Grifoni Barcelona vam viatjar divendres 9 de març cap a la capital de la Liguria. Allà ens vam trobar amb d’altres membres que viuen a Gènova i vam aprofitar el dia per fer una mica de turisme.
L’endemà al matí, i gràcies a les gestions d'Stefano Regazzoni, vam ser rebuts a la ciutat esportiva Signorini (a Pegli) pel dottor Marco Stellatelli, que ens va fer d'amfitrió i ens va presentar els jugadors del Genoa, que acabaven de finalitzar l’entrenament i ens vam fer fotografies amb la majoria d’ells i també amb l’entrenador Pasquale Marino.
També vam ser rebuts pel Director Esportiu Stefano Capozuca i per l'Administrador Delegat Alessandro Zarbano i ens va ensenyar les instal·lacions Villa Rostan.
Dissabte al migdia ens vam traslladar al “Museu della Storia del Genoa”  i vam ser rebuts per una delegació de la Fonzadione Genoa 1893, encapçalada per Roberto Martini, i ens van fer una visita molt exclusiva al museu. Des de Grifoni Barcelona vam fer una donació de la nostra bufanda i també d’un exemplar del diari “Sport”, on hi havia una noticia dels 20 anys del primer mosaic fet al Camp Nou per la Penya Almogàvers, i inspirat en els tifosi del Genoa.
I diumenge el “big match” contra la Juventus. Novament el gran Pippo Spagnolo ens va fer d’amfitrió i ens va preparar una entrevista amb la TV del PrimoCanale de Gènova. En una connexió en directe ens van entrevista per conèixer la nostra passió pel Genoa i el seu origen. També l’edició del diumenge del diari “Il Secolo XIX” es va fer ressò de la nostra presència. I la web oficial del club va penjar una foto nostra de la nostra visita a Pegli.
I finalment va arribar l’hora d’entrar al Ferraris, on gràcies a Pippo Spagnolo, la nostra pancarta va presidir la Gradinata Nord. L’ambient dins l’estadi, el de les grans ocasions. Hi havia nervis, ja que el Genoa estava encadenant una mala ratxa de resultats, però tot i així, no es va parar d’animar ni un sol instant. La Juventus portava una equip molt fort, però el Genoa va aguantar bé, i malgrat que fins i tot va tenir alguna bona ocasió, els 90 minuts van acabar amb empat a zero.
Després del partit vam tornar cap a casa, amb el record d’una visita inoblidable a Gènova, gràcies a tots els nostres amics genoans, que cada vegada en son més.  

Empat victoriòs

Genoa 0 - Juventus 0

Genoa (4-4-2): Frey; Rossi, Carvalho, Kaladze, Moretti; Jancovic (Constant), Kucka, Biondini, Sculli (Mesto); Gilardino, Palacio. (Lupatelli, Mesto, Constant, Veloso, Jorquera, Belluschi, Zè Eduardo)

Juventus (4-3-3): Buffon; De Ceglie, Vidal, Caceres, Lichtsteiner; Marchisio, Pirlo, Giaccherini; Vicinic, Matri (Del Piero), Pepe (Elia). (Storari, Padoin, Marrone, Del Piero, Quagliarella, Elia, Borriello)

El partit va començar molt elèctric. Al primer minut, l'atacant argentí Rodrigo Palacio amb un globus va tractar de superar el porter Gianluigi Buffon, que amb un salt felí va arribar amb la punta dels dits per desviar la pilota per sobre del travesser, i per ben poc, el Genoa no va obrir el marcador. Tot i el bon inici local, gradualment, la 'Vecchia Signora' va anant agafant el control del partit i va crear diverses ocasions de gol, en particular  Simone Pepe.
El Genoa va tenir la millor oportunitat de gol quan al minut 26 l'atacant Alberto Gilardino va rematar de cap sol a dues passes de la porteria, però la pilota no va voler entrar.
Ja a la segona part, la Juventus va ser netament superior  amb tres pilotes que es van estavellar en els pals. L'atacant serbi Mirko Vucinic va copejar el travesser amb un cop de cap als 53 i una altra rematada seu va donar amb un pal als 57. Pepe va colpejar també el pal als 60. Frey també va tenir el seu protagonisme en salvar clares ocasions de gol. 
El joc del Genoa es va basar en el contraatac i va tenir algunes oportunitats en els peus de Rodrigo Palacio però la notable intervenció del porter Buffon va evitar que el marcador s'obrís a favor del quadre local.
Cal citar la pèssima actuació de l'àrbitre que va perjudicar clarament el Genoa, xiulant fores de jocs inexistents i també no assenyalant faltes i sobretot un penal comès a Marco Rossi.
Malgrat la superioritat visitant, el Genoa va saber defensar-se i va treure un punt, que vist els darrers resultats, és vist com a positiu.  





Grifoni Barcelona a la Gradinata Nord

Gràcies a Pippo Spagnolo, la pancarta de Grifoni Barcelona, va presidir la Gradinata Nord en el partit Genoa - Juventus.
Grazie Pippo!!



dissabte, 10 de març de 2012

Grifoni Barcelona a Pegli

Gràcies a les gestions d'Stefano Regazzoni, dissabte al matí, al finalitzar l'entrenament del Genoa, una delegació de Grifoni Barcelona, va ser rebuda a la ciutat esportiva Signorini (a Pegli) pel dottor Marco Stellatelli, que ens va fer d'amfitrió i ens va presentar els jugadors del Genoa i ens vam poder fer fotografies amb ells.
Vam ser rebuts pel Director Esportiu Stefano Capozuca i per l'Administrador Delegat Alessandro Zarbano i també ens va ensenyar les instal·lacions.
Des de Grifoni Barcelon estem molt agraïts i contents pel tracte rebut i per la visita tant exclusiva. Moltes gràcies!
(fotografies de Tanopress)





A la web del Genoa

La web oficial del Genoa, es fa ressò de la nostra presència...

Come un bambino in un enorme luna park, tutto per sé. Brillano gli occhi di Marc Ferrer, presidente del club Grifoni Barcelona, per la prima volta in visita al centro sportivo della squadra del cuore e poi al Museo della storia del Genoa. Tra l'altro in un giorno particolare: record di incasso per il ticketing online, grazie alla zampata dei supporter d'oltre confine. Si sono ad esempio registrati acquisti di tagliandi per Genoa-Juventus da parte di tifosi con residenza in Francia (30), Germania (8), Inghilterra (4), Russia (5), Venezuela (6) e ancora Giappone, Grecia e Olanda. Per un totale di oltre 500 titoli d'ingresso, per un canale di vendita che si sta affinando. Menzione d'onore per Federico Abbo e Alessandro Gado, colonne portanti del Genoa Club Oceania, atterrati da Sydney in mattinata e pronti a ingaggiare un duello all'ultimo colpo di sonno con il fuso orario, pur di non perdersi il big match di domenica.

http://www.genoacfc.it/index.php?option=com_content&task=view&id=14045&Itemid=31

dimecres, 7 de març de 2012

20 anys del primer mosaic al Camp Nou...inspiració genoana...

Avui fa 20 anys que la Penya Almogàvers, supporters del FC Barcelona, va fer el primer mosaic en el Camp Nou.
En aquesta efemèride també podem trobar els orígens de Grifoni Barcelona...
Aquest és el relat que es publica al blog de la Penya Almogàvers:

La Penya Almogàvers està d'aniversari. El proper 7 de març es compliran 20 anys del primer mosaic que vam fer al Camp Nou. Aquell esdeveniment va marcar un abans i un després en l'animació al Camp Nou. D'una nova manera original, col·lectiva, impressionat i espectacular donaria la benvinguda i animaria els jugadors en el moment que saltaven a la gespa, realitzada pels membres de la Penya Almogàvers.

La Penya Almogàvers va néixer l’any 1989 com a grup d’animació i des del primer moment es va caracteritzar per tenir com a referència l’estil d’animació que es feia a Itàlia i entre d’altres coses, va “importar” els mosaics que feien els tifosi, tenint com a principal exemple, els que feien la Fossa dei Grifoni del Genoa CFC.

El 7 de març de 1992 es jugava la jornada 25 de la lliga, entre el Barça i el Reial Madrid. A iniciativa de la Penya Almogàvers i en col·laboració amb el diari Sport, 17.000 cartolines van cobrir la segona i la tercera graderia del Gol Nord amb la paraula ‘Barça’, impressionada sota els colors blaugrana i els de la senyera. Uns 40 almogàvers van estar treballant gairebé durant 7 hores per enllestir-lo. Aquest treball es va fer de manera desinteressada, sense cap recompensa a canvi, només amb la il·lusió d’animar l'equip i ajudar-lo a aconseguir la victòria.

Anècdotes d’aquell primer mosaic hi ha moltes per recordar. Per citar algunes, el fet de demanar unes pizzes alhora de dinar, amb la conseqüent sorpresa, tant de la telefonista com del “pizzero”, al donar com adreça “Nou Camp, porta 87” , el fet d’haver de desmuntar alguna que altra filera per haver-nos equivocat de color o els nervis de darrera hora al veure que començava a entrar la gent a l’estadi i el mosaic encara no estava acabat. A més, com que era la primera vegada que això es portava a terme, darrera de les cartolines es va impressionar les instruccions: “aixecar la cartolina quan surti el Barça i soni l’himne i cada vegada que es faci un gol”. Aquella nit, el Barça va empatar a 1 gol i va acabar la temporada guanyant la lliga. I els Almogàvers van encetar una pàgina en la història de l’animació.

Després van venir desenes de mosaics més, sempre gràcies a la iniciativa de la Penya Almogàvers, però sobretot a l’esforç dels seus membres, que de manera totalment desinteressada i gratuïta passaven hores i hores, dissenyant i confeccionant veritables obres d’art, en un exemple solidari d’esforç col·lectiu i lògicament, gràcies als milers de socis que aixecaven les cartolines.

Aquell mosaic era el primer que es feia en un lloc diferent d’Itàlia. Posteriorment altres grups d’animació de l’Estat Espanyol, van imitar la Penya Almogàvers i es van realitzar mosaics molt espectaculars en els diferents estadis de la lliga espanyola. Però el 7 de març es va escriure la primera pàgina dels mosaics al Camp Nou, i d’una nova manera impressionant i espectacular d’animar a l’equip, sent tot un referent a nivell internacional.

Altres mosaics realitzats per la Penya Almogàvers i que es poden destacar, és el de les 45.000 cartolines que van fer visible la llegenda “Som- hi Campió” el 13 de març del 1993, en el partit contra el Deportivo de la Coruña. Aquell mosaic va ser el primer en entrar en el llibre rècord Guinnes. El 8 de gener de 1994 novament la Penya Almogàvers va fer història en organitzar en el derbi contra el Real Madrid (que es va guanyar per 5 a 0), una nova coreografia amb més de 60.000 mini banderes que cobrien la pràctica totalitat de les grades del Camp Nou, excepte el Gol Sud, i que formaven la bandera blaugrana en les dues primeres graderies i la catalana en la tercera. També es van fer mosaics en les finals de la Copa d’Europa a Wembley i Atenes.

A partir de la temporada 1994/95 els mosaics els van realitzar els diferents grups que formaven la Grada Jove i dels que podem destacar, el del 4 de gener de 1995, en el partit contra el RCD Español un mosaic que ocupava les tres graderies del Gol Nord, amb la llegenda "Barcelona Blaugrana” i "ski-line" de la ciutat de Barcelona de color blaugrana. Contra l'At. Madrid, el 20 d’abril, es va fer un mosaic que va ocupar 3/4 de l'estadi amb mes de 70.000 cartolines. En el gol Nord es llegia "Tot el camp", en el lateral, en mig d’un sol blau "Barça" i en el gol Sud, "És un clam", fent referència a l'himne culé. En el partit contra el Real Madrid, el 25 de maig, el mosaic va ocupar novament les tres graderies del Gol Nord on es llegia "Guanyeu per nosaltres" al mig d'una bandera blaugrana i una catalana.

Contra el Real Madrid, el 10 de maig de 1997, el mosaic consistia en una gran bandera blaugrana que ocupava les tres graderies del gol i que en girar les cartolines es transformava en una bandera catalana. I en el partit de semifinal de Recopa contra la Fiorentina, el 10 d’abril, on un gran mapa d'Europa estava pintat de blaugrana, al costat de la figura de la Recopa. Un altre mosaic molt recordat va ser en el derbi contra el RCD Español que va cobrir tot el Gol Nord de l'estadi el 13 de desembre de 1997. A la primera graderia es dibuixava una senyera i una creu de Sant Jordi, a la segona graderia la paraula "Barcelona" enmig dels colors blaugrana, i a la tercera graderia, es dibuixava una bandera blaugrana i una altra creu de Sant Jordi. L'efecte del mosaic va ser encara molt més espectacular quan el públic van girar les cartolines i el que era una senyera es convertia en una bandera blaugrana i el que era una bandera blaugrana es convertia en una senyera.

A partir de la temporada 2000/2001 els mosaics els va realitzar i organitzar exclusivament el club, sense la participació de cap grup d’animació i majoritàriament al lateral de l’estadi, enlloc dels gols.


3 enllaços sobre la notícia:

diumenge, 4 de març de 2012

Nou empat...

Lecce 2 - Genoa 2

Lecce(3-5-2):Benassi; Tomovic, Carrozzieri, Miglionico (25’ st Esposito); Cuadrado (9’ st Blasi), Bertolacci, Giacomazzi, Delvecchio, Brivio; Di Michele (32’ Bojinov), Muriel. (Petrachi, Di Matteo,Obodo, Corvia)

Genoa (4-4-2): Frey; Rossi, Granqvist (21’ pt Carvalho), Kaladze, Moretti;Mesto, Kucka, Biondini, Jankovic (26’ st Constant); Palacio, Sculli. (Lupatelli, Veloso, Jorquera, Zé Eduardo).

El partit es va veure condicionat per l'actitud molt temorosa dels locals, que conscients de la seva pèssima defensa van jugar molt baixos per no concedir massa espai a la davantera rossoblù. Decisió equivocada, perquè els grifoni van aconseguir atacar el mateix i, en efecte, si no fos per la imprecisió dins l'àrea s'haguessin vist més gols.

De tota manera, el Genoa va lluitar per transformar la seva bona quantitat de joc en oportunitats de gol i, en efecte, va necessitar d'una increïble invenció de Palacio per trobar l'1 a 0. Al minut 21 l'argentí va passar amb el taló al pilota a Jankovic que va entrar a l'àrea per l'esquerra, i superant la defensa va fer la passada de la mort a Sculli, que va defensar la seva posició amb el cos i de taló va desviar l'esfèric cap la porteria, trobant la desafortunada desviació de Miglionico, qui va aconseguir tocar la pilota en un primer moment, per treure'l amb un refús després que havia ja superat la línia de gol. El jutge de línia va estar atent i va assenyalar el gol.

Fins a la fi de la primer part, el Lecce no va reaccionar i els blaugrana van aconseguir crear alguna altra oportunitat per anotar, però les van desaprofitar totes.

I si no remates i perdones, ho pots pagar car. I això li va passar al Genoa, al quart d'hora de la segona part, quan Bertolacci va fer l'empat pels locals, en un contraatac letal. Un golàs, que va despertar una mica als seus companys que van començar a jugar millor, a cobrir-se amb major eficàcia i fins van aconseguir donar la volta el marcador amb Brivio, qui al minut 36 va engaltar la pilota directament en un tir lliure i la va clavar en per l'angle, sense que Frei pogués evitar el gol. El Genoa perdia 2 a 1, a deu minuts del final.

El Grifoni va sortir a buscar l'empat i van obtenir la recompensa. Sculli va fer el seu segon gol, a la sortida d'un còrner tot rematant de cap. Faltaven 5 minuts i encara es podia desempatar. I l'ocasió d'or, la va tenir, novament Sculli, en un contraatac 3 contra 1, va xutar directament contra el cos del porter...

Si la setmana passada, s'hagués signat l'empat veient el 0-1 al Ferraris, a la mitja part, en aquesta ningú hagués apostat, amb l'avantatge del 0-1. Tot i així, hem de ser positius, nova remuntada, i un altre empat amb regust a victòria.

Tot i que cal tenir present, que el Genoa està immers en una mala ratxa molt negativa de mals resultats. Cap victòria en els darrers 5 partits...I ara per ara a 11 punts d'Europa i a tant sols, 7 de la Sèrie B...I la setmana que ve, ens visita la Juventus.