Salvats!!

Genoa 2 - Palermo 0

Genoa: Frey, Rossi (Veloso 37’), Granqvist, Kaladze, Moretti; Mesto, Belluschi, Biondini; Sculli (Carvalho 32’st); Jankovic (Sampirisi 26’st), Gilardino. (Lupatelli, Sampirisi, Carvalho, Veloso, Birsa, Jorquera, Zé Eduardo. All. De Canio) 

Palermo: Viviano (Brichetto 1’st), Pisano, Munoz, Mantovani, Labrin; Aguirregaray (Varela 21’st), Migliaccio, Bertolo, Barreto; Mehmeti (Vazquez 29’pt), Budan. (Brichetto, Milanovic, Bacinovic, Vazquez, Varela, Zahavi, Hernandez) 

 El partit més important de l'any i els jugadors del Genoa, sols davant el perill, ja que el Genoa complia el segon partit sancionat a porta tancada, pels incidents ocorreguts en el partit contra el Siena, a finals d'abril. 

Si bé el partit semblava molt important, al finalitzar podem dir que el Palermo va venir a complir l'expedient, ja que tampoc va complicar molt les coses als rossoblù. L'equip visitant no es jugava res i tampoc va voler ser recordat com la bèstia negra del Genoa. 

Els locals, però van voler anar per feina, prova d'això és que al minut 8, el Genoa ja havia servit quatre còrners a favor. Mica en mica, però, el partit es va anant adormint ja que cap equip volia arriscar massa. El Genoa amb l'empat es salvava i va pecar una mica de conservador. Al minut 21 Gilardino va ser amonestat per simular un penalti, i al minut 23 Frey va salvar el Genoa d'encaixar el primer gol. Al minut 33 bon ocasió per Marco Rossi que no pogut xutar una volea i que acaba en un corner pel Genoa sense perill (el cinquè). El temps anava passant i es va arribar a la mitja part. 

A la segona part, el Genoa va sortir disposat a rematar la feina. Amb l'empat en tenia prou, però tot i la desídia del Palermo va voler fer el primer gol i allunyar els fantasmes. Així al minut 5, Gilardino rematat sol des del punt de penali, una gran passada de Marco Rossi, després de combinar amb Biondini. El Genoa feia el primer gol i sentenciava el partit. I vint minuts després, Sculli feia el segon, després de dos avisos de Jankovic i Rossi. El jugador calabrès, després d'una magnífica paret amb Gilardino, es plantava sol davant el porter, li alçava la pilota i la rematava amb el cap. Ara sí que podríem dir allò de set match, ja que paral·lelament el Lecce perdia per 1 a 0 contra el Chievo Verona, jugant amb 10 homes. La resta del partit va ser un pur tràmit. Janjovic, Sculli i Rossi van ser substituits per Sampiri, Carvalho i Veloso respectivament. Amb el xiulet final, els jugadors van esclatar en alegria. La salvació era un fet. Dins l'estadi buit, ressonaven els crits dels jugadors i també arribaven els crits dels milers d'aficionats que ho celebraven al carrer. El Genoa estava salvat i jugaria l'any que ve a la Seria A. 

Destacar que va ser el darrer partit com a Kaladze que havia anunciat que es retirava del futbol professional. Gràcies per tot i bona sort Kakha!! 

Per fi la temporada ha acabat i s'ha acabat el patir i els malsons. Una temporada per oblidar, o millor, per aprendre dels errors, errors de jugadors, aficionats i directiva. Esperem que durant l'estiu arribi el seny i es construeixi un gran equip, ambiciós i guanyador per situar el Genoa dalt de tot, que és on ha de ser! Forza Genoa!

Primera victòria!! (Des del 5 de febrer)

Genoa 2 - Cagliari 1  

Genoa: Frey, Rossi, Granqvist, Moretti, Alhassan; Mesto, Kucka, Biondini, Sculli; Palacio, Gilardino. (Lupatelli, Carvalho, Veloso, Birsa, Jankovic, Jorquera, Belluschi). 

Cagliari: Agazzi, Perico, Ariaudo, Astori, Agostini; Ekdal, Conti, Nainggolan; Cossu; Ibarbo, Pinilla. (Avramov, Pisano, Canini, Dessena, Larrivey, Thiago Ribeiro, Nené). 

El Genoa afrontava aquest partit de manera vital per les seves aspiracions de continuar l'any que ve a la Serie A. El bon joc demostrat a Milà, semblava que el Genoa podria fer alguna cosa important. El partit s'havia de jugar a Gènova, però a causa dels incidents del 22 d'abril, el club va ser castigat amb 2 partits de suspensió de jugar sense públic. Va tocar patir l'exili a Brescia i sense tifosi, després d'un canvi de dates i ubicació. 

El partit va començar igualat per tots dos equips, com gairebé sempre. El Genoa comença ben posicionat, però mica en mica es va desdibuixant. Les primeres ocasions van ser pels locals, i al minut 13, en el primer córner, Palacio remata completament sol, la pilota toca en un defensor i entra dins la xarxa. Gol pel Genoa i gol per somiar. Però el somni va durar tant sols un minut. També a la sortida d'un corner, tres rematades de cap dels visitants, acaba amb un gol d'Ariaudo, on la defensa grifone va pecar d'innocent. La primera part es va desenvolupar sense cap ocasió clara pel Genoa. Frey es va lluir en dues ocasions, tot evitant el segon gol visitant. 

La segona part va començar amb un Cagliari més disposat de buscar el desempat que no pas el Genoa, que jugava de manera més conservadora. Al minut 63, canvi, Alhassan, que feia el seu segon partit com a titular, era substituït per Jankovic. Després del canvi, quatre ocasions pel Genoa, però sense fortuna. Al minut 76, Bosko Jankovic va llançar una falta des d’una distància de 35 metres. Tot un míssil imparable que va rebentar la xarxa. Un gol molt celebrat per tot l’equip. Després del segon gol, De Canio va refer l’equip, tot donant un perfil més defensiu. Van marxar Sculli i Palacio, i van entrar Birsa i Veloso. Quedava un quart d’hora i el Genoa va saber aguantar el resultat. Amb el xiulet final, l’alegria es va desbordar amb un silenci a les grades, pel buit absolut d’aficionats. 

El Genoa no guanyava un partit des del 5 de febrer, 15 partits sense guanyar! La victòria va venir acompanyada d’un empat del Lecce, que cal dir, que va empatar a 1 contra la Juventus, a pocs minuts del final. 

Ara la situació és a 3 punts del descens, quan queden 6 per jugar. El Novara, a l’empatar contra Fiorentina, està descendit (igual que Cesena, que ja fa jornades que és equip de la B). I només queda definir un lloc de descens, que estarà entre Lecce, Genoa i Fiorentina. Justament el diumenge la Fiorentina juga contra Lecce, i l'equip violeta està submergit en el caos, després d’un enfrontament a cops de puny entre el seu entrenador, que va ser destituït i un jugador. Genoa només depèn d’ell mateix per no baixar. Tot és possible. Ara més que mai! #ioinserieBnoncivoglioandare #ioAllaSerieACiCredo

Camí de la B...

 Bologna 3 - Genoa 2

Bologna: Agliardi, Raggi, Portanova, Cherubin; Garics, Mudingayi, Taider, Morleo; Ramirez, Diamanti; Di Vaio. (Stojanovic, Loria, Antonsson, Rubin, Kone, Acquafresca, Belfodil).

Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Kaladze, Moretti; Birsa, Kucka, Belluschi, Rossi; Palacio, Sculli. (Lupatelli, Carvalho, Veloso, Biondini, Jorquera, Gilardino, Zé Eduardo)  

Si l’anterior partit amb el Milan, malgrat la derrota havia despertat esperances, aquest ha tornat a situar les coses al seu lloc. El Genoa és un equip en caiguda lliure i si no es salva, serà per mèrits propis.

Els rossoblù van sortir forts i al minut 3, ja es llançava el primer corner. Al minut 11, una jugada de Birsa i Marco Rossi, casi acaba en gol. Després Mesto, Birsa i Belluschi van tenir bones ocasions. I quan millor estava jugant el Genoa, al minut 24, una falta llançada pel Bologna es rematada per Portanova, que rodejat de defensors del Genoa, no va tenir cap dificultat. Els jugadors grifoni van voler reaccionar el desavantatge, però només van aconseguir concedir més espais al seu rival, que al minut 36, un contraatac local acaba també convertit en el segon gol, després també d’una errada de marcatge al deixar que Garics rematés completament sol, el rebuig de Frey, després d’un xut de Di Vaio des de la frontal de l’àrea. El partit semblava pràcticament sentenciat.

No obstant això, en el segon temps, el Genoa no es va rendir i va estar molt a prop d'escurçar la distància. Al 52 minuts un cop de cap a boca de canó del georgià Kakha Kaladze, es va estavellar al travesser. Poc després, Palacio, al ‘60 va marcar el gol que li va donar nova força al seu equip. L’argentí va rematar de cap, aprofitant una centrada a l’àrea de Marco Rossi, també de cap.

El Genoa va continuar atacant amb insistència en recerca de l'empat, però quan estava atacant més, va arribar el tercer gol de Bologna, arran d’una jugada per l’esquerra, finalitzada per Garics, gràcies a una bona passada de Diamanti. El Genoa no es va donar per vençut i va seguir lluitant per evitar la derrota, va anotar un segon gol, al minut 76, un contraatac iniciat per Palacio, que va aguantar tres rivals i va servir la pilota a Jorquera que només va haver d’enviar la pilota al fons de la xarxa. Rodrigo Palacio va ser sens dubte, el millor home del Genoa.

Els darrers minuts, tots dos equips van tenir ocasions per anotar de nou, però les millors ocasions les va crear Genoa, que ja en minuts de descompte va fregar l'empat amb dos corners consecutius, però el primer cop de cap de Kucka va ser tapat amb un gran reflex per Agliardi , mentre que el de Sculli va sortir a costat del pal.

Amb aquesta derrota, el Genoa quedava a disposició del Lecce, que no va saber aprofitar l’error rossoblù i va perdre en el seu camp contra el Parma.

El Genoa està a tant sols 1 punt de baixar...l’infern ens espera...Però malgrat tot, l’esperança és l’últim que es perd. 

Una altra derrota, però...

Milan 1 - Genoa 0 

Milan: Abbiati; Abate, Nesta, Yepes, Antonini; Nocerino, Van Bommel (Boateng, min. 50), Muntari; Emanuelson (Maxi López, min. 80); Ibrahimović, El Shaarawy (Cassano, min. 50). (Amelia, Gattuso, Mesbah, Aquilani, Boateng, Maxi Lopez, Cassano).

Genoa: Frey; Granqvist, Kaladze, Moretti, Birsa (Carvalho, min. 69); Sculli (Alhassan, min. 76), Kucka, Biondini, Belluschi (Veloso, min. 81), Janković; Palacio. (Lupatelli, Carvalho, Alhassan, Veloso, Jorquera, Gilardino, Zé Eduardo).

Partit que s'havia de jugar la setmana passada, però que es va suspendre per la mort del jugador del Livorno Morosini.

El grifone afrontava aquest partit amb un nou entrenador i després dels tristos incidents en el partit contra el Siena.

Genoa va sortir a la gespa de San Siro sense complexos. De Canio va situar Sculli de defensor dret i la va encertar. La defensa va estar molt concentrada i molt bé durant tot el partit, tot i que no podem dir el mateix de la davantera. Palacio pràcticament lluitava tot sol, a vegades era Belluschi, però clar, 1 o 2 davanters contra 4 defenses era un missió impossible.

Els rossoblùs van plantar cara. El Milan tocava, movia la pilota, marejava la perdiu, però no trobava el camí cap a la porteria de Frey. No ho trobava, d'una banda, perquè li faltava un far que li guiés, Ibramohivic va estar molt apagat, però de l'altra, perquè el Genoa es defensava molt bé. L'equip més antic d'Itàlia, conscient que a San Siro tenia poc a guanyar i molt a perdre, va cavar una trinxera en la seva àrea, va mantenir en tot moment l'ordre i sobretot Frey va estar esplèndid en moltes ocasions. El partit podria haver tingut un altre desenllaç si l'àrbitre hagués assenyalat al minut 7 un clar penal de Nesta que toca la pilota amb les mans. També l'àrbitre podria haver estat més parcial i aturar el joc brut del Milan. A Yepes i a Abate li va ensenyar una targeta groga, per al llarg del partit es van merèixer la vermella. El Genoa no va treure el seu primer corner fins al minut 37, això també dona una idea de la poca capacitat ofensiva. A la segona part, el Genoa va sortir igualment d'ordenat però més incisiu al davant. L'entrenador del Milan es va adonar i al minut 50, va fer un doble canvi. El Shaarawy. i Van Bommel surtien i entraven Cassano i Boateng. Però res va canviar. El Milan va atacar molt, però sempre es va trobar amb el mur de Sebastien Frey. Biondini i Kaladze també van estar molt encertants en el seus llocs. El control de joc dels 'rossoneri' va augmentar amb l'expulsió de Jankovic per doble cartolina en el minut 72. El Genoa quedava amb 10 jugadors, i va aguantar la superioritat local que es va veure amb més forces al jugar amb un jugador més. A cinc minuts del final Ibra va decidir aparèixer. En va tenir prou un toc, bastant poc ortodox més, per desviar el centre de Emanuelson i deixar la pilota als peus de Boateng, completament sol a la vora de l'àrea petita. Frey, a la desesperada, es va tirar tard i malament, deixant el pal curt lliure. No li va costar molt al ghanès de Berlín aprofitar tan generós regal. Una llàstima. El Milan marcava el primer gol, i el Genoa ja no va ser capaç de fer res més. Havia rebut un cop molt dur, per tot l'esforç que havia fet. La bona notícia de la jornada és que el Lecce va perdre i el descens directe encara està a 1 punt. L'altra bona notícia, és la bona sensació que va deixar aquest equip. Confiem que no sigui un miratge. Força Genoa!

Comunicato dei gruppi della Nord:Armen​ia 5r; G.A.V.;Old Block; Brigata Speloncia; Figgi du Zena; Sette Settembre; GIR

Egregio signor Presidente l’abbiamo sentita parlare di “moralità sportiva” è stato divertente, da anni non avevamo occasione di ridere così allegramente.La “moralità sportiva” lei non sa nemmeno dove stia di casa.Ricordiamo il suo disinvolto passaggio da Saronno a Como, l’abbandono dei lariani dopo aver visto la poca “ciccia” possibile a farsi, l’abboccamento con i periferici, infine l’approdo in rossoblu, questo festeggiato con un bel illecito sportivo che costò al Genoa la retrocessione in serie C1.Lei auspica la galera per i “delinquenti” e tali considera gli Ultrà, dovrebbe ricordare come lei l’abbia evitata proprio grazie a quelli che lei chiama “delinquenti”, sforzi la memoria e ricordi quei giorni dove qualcuno di quei “delinquenti” rischiò di suo per cavarla dalla situazione dove lei ed i suoi cari si erano infilati per coprirsi il culo.Lei è sempre quello che era nel 2005 e nel 2006… Lei, come i suoi predecessori ed i nomi di Fossati e Spinelli vengono spontanei, ha preso il Genoa per fare i propri affari; quando i due signori citati vendevano Turone, Pruzzo, Briaschi, Aguilera, Eranio, Panucci e Fortunato, solo per citarne alcuni, venivano chiamate cessioni, oggi vengono chiamate plusvalenze; è più signorile e meglio si addicono a chi sale sul palco per cantarsela di “moralità sportiva”.Per noi resta la constatazione che lei, come i suoi predecessori, venda al primo suono di moneta i più richiesti, buon pro le faccia.Non pensi però di dare colpe sue a noi tifosi, lei ha impoverito la squadra e messo soldini in cassa, qualche volta le è andata bene, quest’anno invece è andata diversamente, indipendentemente dall’esito del campionato.Lei ha portato il Genoa sull’orlo della retrocessione ed ora si erge a moralista, provando a menarlo con “i soliti cento”, lei è patetico.Noi l’affronteremo con un metaforico bastone per dare ed un metaforico sacco per prendere, lei si equipaggi in modo analogo, perché nella vita gli uomini fanno così.A proposito dopo che a Como le hanno precluso la possibilità di costruire uno stadio, lei si guardò attorno ed alzò i tacchi.Nonostante la lettera di intenti firmata con il presidente di un’altra squadra anche qui le possibilità pare siano scemate, cosa intende fare e soprattutto ci racconterà le solite bugie da guappo di cartone?Un altro suo pistolotto sulla “moralità sportiva” ed altre facezie siamo pronti a reggerlo e a riderne, perché lei con i suoi pistolotti fa solo ridere, poi passeremo alle cose serie, cose che a lei poco si addicono.Presidente si ricordi una cosa: noi non siamo il male, noi siamo la cura.

Firmato:
5R; G.A.V.; OLD BLOCK; BRIGATASPELONCIA; FIGGI DU ZENA; SETTE SETTEMBRE; GIR (Gir rivolto )

De Canio nou entrenador!

Després dels incidents ocorreguts al Ferraris en el partit contra el Siena, i vist que amb Malesani, tres partits, 2 empats i una derrota dolorosa, el president Preziosi ha destituït a Alberto Malesani.

El nou entrenador és Luigi De Canio.

Luigi De Canio, nascut a Matera l'any 1957, va jugar en diversos equips de categories inferiors. La seva carrera d'entrenador va començar l'any 1988 amb el Pisticci, en categoria regional, club amb que el que havia jugat l'any anterior. L'any 1993 va entrenar el Savoia (Serie C2), fins el 1995 que va entrenar el Siena (Serie C1). Posteriorment va dirigir el Carpi (Serie C1) i l'any següent va fer-se càrrec del Luchesse (Serie B). El 1998 va entrenar el Pescara (Serie B), i l'any següent va debutar a la Serie A amb l'Udinese. En el club  bianconero va guanyar la copa Intertoto i va arribar a semifinals de la Copa Itàlia. Però la temporada següent es despatxat en el mes de març de 2001 a causa dels mals resultats. 

Per la temporada 2001/02 va fer-se càrrec del Napoli (Serie B), i la següent de la Reggina, novament a la Serie A.

La temporada 2003/04 va entrenar al Genoa a la Serie B, substituint a Roberto Donadoni, a mitja temporada. Va acabar 16è a la classificació, (de 24 equips). Era la primera temporada de Preziosi com a president i com a jugadors hi havia Milito, Tedesco i Scarpi. La temporada següent, amb un inici decebedor i l'eliminació de la Copa Itàlia, pel Lumezzane (Serie C1), De Canio va ser acomiadat, sent substituït per Serse Cosmi. En el mes de gener de 2005 va fitxar novament pel Siena (Serie A). Va estar dues temporades i va salvar l'equip de baixar. En el mes d'octubre del 2007 De Canio va fitxar pel Queens Park Rangers (2a Divisió). A Anglaterra, només va estar una temporada i allà va quedar 14è (de 24 equips). En el març de 2009 va tornar a Itàlia i va fitxar pel Lecce de la Serie B. Allà el seu equip fa una bon temporada i guanya el campionat i puja a la Serie A. La temporada següent el Lecce acaba 17è i es salva de baixar. De Canio deixa el club en desacord amb la política del president per planificar la següent temporada.

Els aficionats ultres del Genoa exigeixen que els seus jugadors es treguin la samarreta a mig partit

Els seguidors ultres del Genoa han obligat a aturar durant 40 minuts el partit entre els rossoblù i el Siena quan el resultat era favorable als visitants per 0-4 i han exigit als seus jugadors que es traguessin la samarreta perquè "no són dignes de portar-la".

Tot ha començat al minut 8 de la represa, quan Malesani ha decidit que entrés un defensa, Kaladze, per un davanter, Sculli, tot i que el Genoa perdien (0-4) i això ha fet esclatar la ràbia dels tifosi genoans. Durant la primera part i amb el resultat de 0 a 3, la Gradinata Nord ha començat a insultar i xiular els jugadors, i fins i tot, algun, com Jankovic s'hi ha encarat, que estava a la grada, sense estar convocat i ha hagut de marxar.

Un grup de seguidors del Genoa han passat des de la Gradinata Nord a la tribuna central –sotal la qual es troba l'entrada als vestidors– i s'ha enfilat a les tanques de contenció per començar a llançar bengales, petards, i pots de fum i amenaçar els jugadors del seu equip.

Després d'alguns minuts i com que la situació no es calmava, l'àrbitre i els jugadors del Siena han abandonat el terreny de joc sense problemes, mentre que els del Genoa han esperat al centre del camp.

El capità Marco Rossi, i Giuseppe Sculli han intentat calmar el grup d'aficionats, que en un primer moment han demanat als jugadors del seu equip que es traguessin les samarretes i les donessin a l'afició.

Alguns jugadors del Genoa han arribat, fins i tot, a treure's les samarretes. Encara que després les hi han tornades. S'han viscut moments de tensió i angoixa, i fins i tot s'ha vist plorar Sculli i a Giandomenico Mesto davant la situació que s'estava produint.

El president Preziosi també ha baixat a la gespa i ha estat xiulat per l'afició i ha demanat als jugadors que es tornessin a posar les samarretes i juguessin. 

El porter Frey també s'ha encarat amb els aficionats de la Gradinata Nord i s'ha negat a treure's la samarreta. Finalment els jugadors del Genoa han aconseguit calmar els ànims dels seus seguidors i el Siena i l'àrbitre (Paolo Tagliavento) han tornar a entrar al camp per continuar el partit, que ha acabat amb el resultat final de 1-4. Al final del partit, alguns jugadors han deixat la samarreta a la gespa. Després del partit, l'autobús del Genoa ha estat escoltat per la policia, enmig de fortes protestes.