Genoa (4-3-1-2): Frey; Rossi, Granqvist, Kaladze, Moretti (Ze Eduardo); Kucka, Veloso (Mesto), Constant; Belluschi (Jorquera); Palacio, Jankovic. (Lupatelli, Carvalho, Mesto, Alhassan, Birsa, Jorquera, Zé Eduardo).
Parma (3-5-2): Mirante; Zaccardo, Ferrario, Lucarelli; Biabiany, Galloppa, Musacci (Morrone), Mariga, Gobbi (Modesto); Giovinco, Floccari (Valiani). (Pavarini, Santacroce, Jonathan, Morrone, Modesto, Valiani, Okaka).
El Genoa va començar el partit amb molta mala sort. Al minut 6, un rebuig va a parar als peus de Gobbim que des des fora de l'àrea xuta i bat a Frey. Pitjor no es podia començar...Com aquell que diu, el Genoa no s'havia posat dins el partit i ja havia de remuntar un gol. Durant tota la primera part, ho va intentar una i altra vegada, però no va tenir la punteria necessària per empatar el partit. I amb un 0-1 es va anar al descans.
El començament segona part, va ser una còpia exacta de la primera. Al minut 7, un error defensiu de Constant i Veloso, fa que Floccari en tregui petroli i fa el segon pels visitants. 0-2. El Ferraris ja veia la quarta derrota consecutiva, molt malament pintaven les coses pels rossoblù. I lluny d'ensorrar-se, va jugar amb el cor i amb el cap, i tot l'equip va anar a la desesperada a buscar el gol. La insistència genoana va tenir el seu premi. Al minut 32 penal a favor del Genoa, per unes mans dins l'àrea visitant. Xuta Palacio i l'atura el porter. Però el rebot es aprofitat per l'argentí, per a la segona, engaltar un xut i enviar la pilota dins la xarxa. 1-2. Faltava un quart d'hora i l'empat era possible. Sbbretot, perque la Gradinata Nord va començar a rugir com els vells temps, com en aquells partits on només val la victòria. El Ferraris animava sense parar i els jugadors van ser esperonats cap al gol.
Tot i la voluntat rossoblù, els minuts anaven passant. Al 90, l'àrbitre dona 7 minuts de temps, afegit. Ara si, o ara o mai. I així va ser. En el minut 96, Jorquera demostra la seva qualitat i dona una gran passada a Palacio, que sense contemplacions fa el segon gol. Empat i bogeria a Marassi.
Un empat que et deixa regust de victòria. Abans de començar el partit, ningú hagués signat aquest resultat, però a l'inici de la mitja part, tothom hagués apostat.
Marino té davant seu unes oportunitats que no pot deixar escapar, sobretot que ara comença a ser qüestionat. La propera setmana contra el Lecce, i d'aquí quinze dies, contra la Juventus.
Genoa Europa t'espera. Guanyar o guanyar.
