UFFICIALE GENOA CLUB

UFFICIALE GENOA CLUB

diumenge, 19 de febrer de 2012

De mal en pitjor...

Genoa 0 - Chievo 1

Genoa (3-5-2): S.Frey; Rossi, Granqvist, Kaladze; Jankovic, Kucka (Belluschi), Veloso (Zé Eduardo), Biondini, Constant; Palacio, Sculli (Jorquera). (Lupatelli, Carvalho, Alhassan, Belluschi, Sampirisi, Jorquera, Zé Eduardo).

Chievo (4-3-1-2): Sorrentino; Sardo, Andreolli, Acerbi, Dramé; Bradley, N.Rigoni, Luciano (Vacek); Cruzado (Frey); Pellissier, Thereau (Paloschi). (Puggioni, Cesar, Frey, Vacek, Hetemaj, Paloschi, Moscardelli).

El Genoa pot entrar en una perillosa caiguda després d'aquesta dolorosa derrota al Ferraris. Moralment l'equip s'havia de refer després de ser vençut per l'Atalanta, però avui, el Chievo, un modest equip que lluita per la permanència ha demostrat com s'ha de jugar a futbol: anar a per totes i no deixar cap oportunitat per perduda.

Els jugadors es van contagiar del fred i van brindar una arrencada de partit que, molt probablement, no es recordarà en els llibres d'història. Fins la mitja part no va haver-hi cap bona oportunitat de gol, i quan aquesta va venir, va ser a favor dels visitants, que eren els únics que s'estaven ficant progressivament en el partit. Passada en profunditat, carrera i bon centre de Pellissier, i Théréau lliure de marca empeny la pilota sense dificultat. La tàctica del 3-5-2 que va plantejar Pasquale Marino, anava deixant molt buits en la rereguarda i aquesta va ser aprofitada pels de Verona.

Després del primer gol, més interès tenia el Chievo a ampliar la distància, que no pas el Genoa a aconseguir l'empat. Es notava, més que en les ocasions, en l'estil de joc, intens fins a sobrepassar de vegades la línia de la brusquedat. Els grocs van marxar al descans amb quatre targetes del mateix color, i alguna altra que li van perdonar, els locals, només amb una, quan Sculli es va regirar de mala manera després d'emportar-se una guitza de Andreolli.


A la segona part, el Genoa va sortir a buscar l'empat, però sense idees i amb molta empenta, i el Chievo va resistir els atacs. Durant el primer quart d'hora, primer cop de cap de Kucka es va marxar llepant el pal i després un xut de Jankovic es va trobar la mà miraculosa de Sorrentino. La pilota, però, seguia sent del Chievo, molt superior al centre del camp. El Genoa, veient la batalla perduda, va tractar de donar-li la volta a la situació amuntegant gent amunt i com sol passar, els minuts anaven passant i al Genoa li van entrar les presses a última hora, quan veia que el rellotge se li tirava a sobre i un discret però ordenat Chievo s'anava a portar els tres punts de casa. El Genoa, com els mals estudiants, va voler aprovar amb el cap al final, amb el repàs d'abans de l'examen. Està més que demostrat que aquesta tècnica només funciona sota tres supòsits: o un gran talent que permeti el luxe de no necessitar esforçar-se més, o una assignatura molt facilet, o una ració notable de bona sort. Cap de les tres coses va tenir l'equip genovès, que, de fet, va estar a punt de veure com la diferència creixia en algun contraatac. Sort de Frey. Com a anècdota, en els darrers 20 minuts, amb el Chievo van jugar, Nicolas Frey, germà del nostre porter i el cedit pel Genoa Alberto Paloschi. Malgrat intentar-ho, doncs, el Genoa va sortir derrotat a casa seva.

Com és possible, no poder remuntar un partit tenint per davant 60 minuts? Estem en un punt on Marino, que no porta ni tres mesos en el càrrec, corre perill de continuïtat. Es nota que el tècnic té una gran confusió i això s'està traslladant cada vegada més al camp de joc. Difícil situació la que estem travessant.

Les paradoxes de la destí fan que amb aquest resultat els dos equips acabin la jornada empatats a 30 punts en la classificació. Molt per damunt del forat del qual aspira a escapar el Chievo. Molt per sota del somni europeu que es comença a esfumar per al Genoa.

Al final del partit, xiulets i crits des de la Gradinata Nord: "Vogliamo 11 leoni", "Meritiamo di più", "Andate a lavorare"...

"E' ora d alzarsi, spiegare le ali e tornare a volare...alè Grifone!!"