UFFICIALE GENOA CLUB

UFFICIALE GENOA CLUB

dimecres, 15 de febrer del 2012

Quarta derrota consecutiva lluny del Ferraris

Atalanta 1 - Genoa 0

Atalanta (4-4-2): Consigli; Peluso, Manfredini, Stendardo, Ferri; Morales, Brighi, Cigarini, Schelotto (Bonaventura); Denis, Gabbiadini (Gabbiadini). (Frezzolini, Lucchini, Bellini, Carrozza, Bonaventura, Marilungo, Cazzola )

Genoa (4-3-3): Frey; Rossi, Carvalho, Granqvist, Constant; Kucka, Veloso (Belluschi), Biondini (Jorquera); Sculli, Palacio, Jankovic (Zé Eduardo).(Lupatelli, Sampirisi, Belluschi, Jorquera, Meucci, Birsa, Zé Eduardo)


Partit jugat en un dimecres, que era la recuperació del que s'havia suspès l'1 de febrer a causa de la neu. El Genoa tenia una bona ocasió per refer la seva imatge d'equip perdedor lluny del Ferraris, però novament l'ha desaprofitada, contra un equip, teoricament més feble que els rossoblù.

El partit va començar molt igualat, i a mida que anaven passant els minuts, aquesta igualtat s'anava traduint en un joc avorrit. Només una clara ocasió per cada equip. Pel Genoa, Rodrigo Palacio va xutar la pilota i va marxar fregant el pal. .

En el segon temps la mateixa història. Kuckva enviar la pilota al travesser a després de connectar amb el cap un córner, al minut 58 i fins aquí es van acabar les bones ocasions pel Genoa. Faltant quinze minuts per al final, l'Atalanta va reclamar enèrgicament una suposada mà del brasiler Carvalho en la nostra àrea, però l'àrbitre no va sancionar el penal. Tres minuts després va arribar el gol local de la mà de l'ex-Sampdoria Marilungo.

El Genoa amb el marcador desfavorable, enlloc de buscar l'empat, es va quedar sense reacció i en el darrer quart d'hora que quedava no va a arribar a inquietar la porteria rival. Un paper molt trist. El nivell de tots els jugadors va ser molt baix, i l'equip, en general no va funcionar gens.

Quart partit consecutiu perdut lluny del Ferraris, però ara venen dos seguits a casa, contra Chievo i Parma, que s'haurien de guanyar, per consolidar-se a mitja taula, i allunyar el fantasmes del descens, i somiar amb la possibilitat d'Europa.