UFFICIALE GENOA CLUB

UFFICIALE GENOA CLUB

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Sense atacar no és guanya!

Fiorentina 1 - Genoa 0

Formació Genoa: Frey, Dainelli, Granqvist, Mesto, Antonelli, Rossi (Costant), Veloso, Kucka (Jorquera), Merkel, Jankovic (Pratto) i Palacio.

Formació Fiorentina: Boruc , Cassani , Gamberini, Natali, Pasqual, Kharja, Montolivo, Lazzari, Romulo (Munari), Gilardino i Jovetic (Silva).

En un partit que s'havia de lluitar contra la tradició, ja que des de l'any 1977 que no es guanyava un partit visitant el camp de la Fiorentina, el Genoa tenia una bona ocasió ja que els viola estaven una mica tocats, la Fiorentina feia cinc partits que no coneixia la victòria, i els rossoblù veniem de guanyar la Roma.

Però si es fa un plantejament conservador, com van fer els jugadors del Genoa, a poca cosa pots aspirar. Es va aguantar tots els atacs de la Fiorentina durant el primer temps, i si es volia un empat com a resultat, s'estava aconseguint aquest pobre objectiu. Però la Fiorentina, no volia l'empat, com va demostrar des del començament i una magnifica jugada de combinacions i parets, va arribar un bonic gol, al min. 41, gairebé a tocar del descans, que va acabar de desmoralitzar el Genoa.

A mitja part, es tenia l'oportunitat de tornar a plantejar el partit, però els jugadors van sortir a jugar amb un problema d'actitud. Potser era el cansament pels partits davant la Juventus i la Roma, però va faltar ritme, molt ritme i durant el segon temps, quan havíem de sortir a buscar l'empat, no es van veure les ganes d'endur-se per davant el rival. . Només a deu minuts pel final, el Genoa, amb Jorquera (per Kucka) a la gespa, va començar a atacar. Van sortir bones jugades i es va veure intencions. Però la Fiorentina estava molt més concentrada i el seu porter molt més encertat. A més, si en 80 minuts, no has atacat, no vulguis fer la feina en tant sols 10 minuts. Impossible. I així va ser. Durant la segona part Constant va substituir a Rossi i Pratto per Jankovic.

Aquesta derrota ha de servir per entendre quin és el camí. No es pot sortir a jugar de manera conservadora. Una cosa és anar a l'atac i que el rival et faci un gol de contraatac. L'altre és esperar-lo a la teva àrea, perque de tant venir, acabarà marcant. Una cosa és esperar Juventus, que era el líder i una altra és regalar la meitat del terreny de joc durant tot una primera temps a una Fiorentina que venia desmoralitzada. L'equip grifoni ha de tenir la confiança per saber que quan ataca, això és feina de Malessani, però també els jugadors han de saber quan han de canviar l'actitud i anar a guanyar un partit, que hauria de ser des del començament i no 10 minuts abans del xiulet final...