UFFICIALE GENOA CLUB

UFFICIALE GENOA CLUB

dimecres, 13 d’abril de 2011

Història del Genoa CFC - 3era part


Història del Genoa CFC - 3era part: 1945-1960

La travessia pel desert (i prestigi europeu)

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, el Genoa recupera el seu nom original: Genoa Cricket and Football Club. La lliga italiana queda dividida per la temporada 1945/46 en dos grups, l’Alta Italia, on jugaria el Genoa i el Centre-Sud. L’equip rossoblú quedaria 12è. L’any següent es torna a unificar la Sèria A amb 20 equips i passaria a la història per jugar-se el 3 de novembre de 1946, el primer derbi entre els dos grans equips de la ciutat: el Genoa i la Sampdoria (nou equip després de fusionar-se l’Andrea Doria i la Sampierdarenese). Aquell partit, amb el president de la República Enrico De Nicola a la grada, va ser guanyat per la Sampdoria per 3 a 0. El partit de la segona volta, jugat el 3 de març de 1947, també va tenir els colors Blucerchiati, 2 a 3. 

Durant els anys 1946 i 1950 el Genoa sempre acaba la lliga en una posició mitja de la taula, sent el 7è lloc, el màxim lloc aconseguit tant en aquells anys, com en els següents 40 anys (la temporada 1990/91 va quedar 4rt). D’aquells anys podem destacar a Juan Carlos Verdeal, Fosco Becattini, que jugaria un total de 425 partits i es convertiria en el jugador amb més partits jugats (superat només l’any 2002 per Gennaro Ruotolo). També aquells anys son anys convulsos en la junta directiva i sovint hi ha canvi de president.

La temporada 1950/51 torna el desastre, al quedar últim i tornar a baixar per segona vegada a la Sèrie B. L’experiència del descens, durarà dos anys. La dècada dels cinquanta es caracteritza per ser anys convulsos en la junta directiva i sovint hi ha canvi de president i tampoc trobem cap jugador que pugui destacar per sobre de la resta, a excepció del davanter Attilio Frizzi, que entre 1951 i 1957 va arribar a marcar 61 gols, sent actualment el tercer màxim golejador de la història del Genoa. També podem destacar el fitxatge de l’internacional uruguaià Julio Abbadie. La temporada 1959/60  el Genoa torna a descendre a la Sèrie B i a més a més, la comissió disciplinària de la Federació, acusa el club rossoblu de frau esportiu (intent de suborn a l’Atalanta) i el Genoa serà condemnat amb 10 punts menys de penalització que haurà de complir en la sèrie B. Allà estarà durant dos anys, fins que la temporada 1961/62 queda primer i tornar a la màxima competició. Aquella mateixa temporada guanya el primer títol europeu, la Copa dels Alps, al derrotar al Grenoble per 1 a 0, en la final disputada el 29 de juny de 1962. La Copa dels Alps, primer títol europeu del Genoa, va ser una competició internacional de prestigi,  jugada entre 1960 i 1987, primer per equips italians i suïssos i posteriorment també hi participarien equips alemanys i francesos. La temporada següent tornaria a guanyar un altre títol internacional, la “Copa de l’Amistat franco-italiana”, derrotant al AC Milan en la final per 2 a 1.

De la temporada 1963-64, podem destacar la segona Copa dels Alps guanyada pel Genoa, que l’1 de juliol de 1964 va vèncer al Catania en la final. D’aquell any, també podem destacar que el porter Mario Da Pozzo estaria 791 minuts imbatut, sent el tercer porter amb més minuts imbatut de la història de la lliga italiana. Un altre jugador que podem destacar és Gigi Meroni. Però també cal destacar l’artífex d’aquests triomfs, l’entrenador argentí Benjamín Santos, el qual, moriria l’estiu de 1964 en un accident de trànsit, deixant el Genoa orfe de tècnic.