Perquè alguns catalans animem al Genoa?

Perchè alcuni catalani sono tifosi del Genoa? Aquesta és la pregunta del milió de dolars que es fan tots els genoans cada vegada que anem a Gènova o coneixen a Grifoni Barcelona. 

Perquè alguns catalans animem al Genoa? Doncs ara us donarem la resposta. 

Tot comença a principis dels anys '90. En Jordi, un dels fundadors de la Penya Almogàvers està vivint a Itàlia i allà vol conèixer l'estil d'animació dels diferents grups d'ultres per poder exportar-lo al Camp Nou. 

En una de les seves visites coneix als dirigents de la Fossa dei Grifoni, el grup del Genoa fundat l'any 1973 i viu amb ells uns partits de l'equip rossoblù. La connexió és total, d'amor a primera vista. A més a més, dues coses influeixen en aquesta connexió: els colors blaugrana i també l'estimació que senten els aficionats del Genoa pel Barça per les seves victòries contra la Sampdoria, que és l'altre equip de Gènova i màxim rival del Genoa. El derbi de la ciutat, conegut com el derbi de la llanterna, és un dels més apassionats del món. 

Recordem que l'any 1989 el Barça havia derrotat a la Sampdoria a la Recopa, i el 1992 a la final de la Copa d'Europa, a Wembley, amb el gol de Koeman. Una combinació insuperable! 

Així doncs, l'amistat del Jordi amb en Katanga, en Pippo, en Bianchi i d'altres dirigents s'afiança amb el pas de les setmanes i l'any 1994 aquests són convidats al Camp Nou i la seva pancarta llueix al Gol Nord. En aquest intercanvi, també hi ha una invitació oficial dels grups del Genoa cap a Almogàvers i els Boixos Nois al Luigi Ferraris, i membres d'aquests grups són presents en el derbi de l'any 1994. 

Altres membres dels Almogàvers, com l'Ernest, el Carles, l'Albert, el Marc, etc. també queden encisats per la Fossa dei Grifoni i el Genoa, i decideixen fundar un grup, posant-li el nom de FG Barça, tenint la seva estrena al Ferraris el novembre de 1994, quedant encaterinats de l'animació i la passió pel Genoa en viure-ho en directe. 

Malauradament aquella temporada el Genoa baixarà a la Serie B i allà estarà uns quants anys, fins i tot, la temporada 2005-06, tot i quedar primer de la Serie B i pujar a la Serie A, serà desclassificat fins al darrer lloc arran d'un cas de corrupció de partits i baixarà a la Serie C. 

Durant aquella travessa del desert del Genoa, per diferents qüestions el contacte entre els membres de FG Barça i la gent del Genoa és mínim, però com el fenix que reneix de les cendres, a finals del 2006, FG Barça es transforma en Grifoni Barcelona i visita el Ferraris en ocasió del Genoa-Juventus que es jugava a la Serie B, fent la seva presentació oficial. Aquella mateix temporada el Genoa, aconseguiria l'ascens a la Serie A. 

A partir de llavors, els viatges i intercanvis dels membres de Grifoni Barcelona amb els diferents grups d'ultres de la Gradinata Nord, Ottavio Barbieri, Figgi Do Zena, Brigata Speloncia,  Gruppo Meroni, Balordi Genoa 1893, Old Block, Armenia 5r, Sguardo Assente, GAV, Caruggi, etc. s'ha fet pràcticament de manera anual, i fins i tot, alguns d'ells, han estat convidats al Camp Nou, ja que la majoria de membres de Grifoni Barcelona també formen part de la Penya Almogàvers, els quals a mida que descobrien el Genoa i la seva afició, quedaven enamorats.

A més a més, a Barcelona també existeix la Penya Genoana, un grup de tifosi genovesos que viuen a Barcelona i amb el qual existeix una germanor molt especial i ens ha ajudat a conèixer la història de l'equip més antic d'Itàlia. 

Grifoni Barcelona té la consideració de Genoa Club, i forma part de les penyes de la tifoseria de l'estranger del Genoa, sent reconegut i estimat dins la Gradinata Nord. A més a més, en motiu del partit Espanyol-Genoa jugat l'agost del 2014 vam ser rebuts de manera oficial pel club i l'expedició dels jugadors. Més d'una vegada i dos i tres, el club ens ha citat a les seves xarxes socials. 

A finals del 2019 en una visita a Genova també vam ser rebuts en una visita especial al Museo della Storia del Genoa, on vam donar per l'arxiu de la Fondazione Genoa, una recopilació de material de la nostra petita història.  

Des de la primera vegada que vam anar a Gènova, així com cada vegada que hi viatgem, ens sentim com a casa. Tothom ens ha tractat d'una manera molt especial i ens han cuidat i respectat com un més de la gran família del Grifone. L'escalfor, l'estima i la companyia que vivim a la Gradinata Nord és màgica i allà hem forjat una germanor i amistat que durarà per sempre!

(Però el que ningú no ens ha dit mai és que ser tifoso del Genoa és no deixar mai de patir. Maleïts!)

Forza Vecchio, Cuore Rossoblù! 

Hans Gamper i el Genoa

Us oferim una traducció, adaptació i resum d'un article del professor d'italià i i especialista en història del futbol, el genovès Massimo Prati, el qual és autor dels llibres “I Racconti del Grifo. Quando parlare del Genoa è come parlare di Genova" i "Gli Svizzeri Pionieri del Football Italiano”.

Prati després d’una exhaustiva investigació va trobar en un mateix partit de futbol, junts els pioners i fundadors del Genoa, el Milan, el Servette, el Zurich i el Barça.

El del 30 abril 1899 va tenir lloc a l'estadi Velòdrom de Torino, un partit de futbol entre dues selecciones formades per jugadors de diferents nacionalitats, italians, anglesos, suïssos, etc. que practicaven el futbol a Itàlia i a Suïssa. Un equip estava format per jugadors que jugaven a Itàlia, i l'altre  jugaven a Suïssa. Es pot considerar el primer partit "internacional" jugat a Itàlia. 

Els “italians” es van presentar al terreny de joc amb la samarreta del Genoa (en aquella època a ratlles blanques i blaves), en homenatge als genovesos que acabaven de guanyar el campionat italià, uns dies abans.  El Genoa havia estat el primer equip de futbol fundat a Itàlia, l'any 1893, i ja havia guanyat dos campionats.

Per part de l'equip “italià”, trobem a Beaton, De Galleani, Dobbie, Bosio, Spensley, Pasteur, Leaver, Weber, Kilpin, Savage, Agar.

En aquesta alineació trobem personatges il·lustres relacionats amb el Genoa com l'anglès James Spensley, fundador del Grifone, i del qual va ser jugador i entrenador; l'italià Edoardo Pasteur, també jugador del Genoa i president del Grifone en tres èpoques (1904-1909, 1913 i 1946); i els jugadors Ernesto De Galleani, també italià i els Norman Victor Leaver i els anglesos Joseph William Agar, el qual va guanyar cinc campionats amb el Genoa.

Altres jugadors són el també anglès Herbert Kilpin, fundador de l’AC Milan i també jugador i entrenador dels rossoneri; i l'italià Edoardo Bosio, impulsor del futbol a Torino i fundador de tres equips de futbol en aquella ciutat: Torino FCC, Nobili Torino i Internazionale Torino. Aquest darrer equip s'acabaria fusionant amb  el Torinese, el qual derivaria a l'actual equip granata Torino Football Club.

Per part de l'equip “suís” que va jugar amb samarreta blanca, l'alineació estava formada per Therdicon, Williams, Suter, Schmid, Butler, Gamper, Iweins, Collison, Dewitt, Dégerine i Madler.

I dels seus jugadors podem destacar que la meitat jugaven al Servette Football Club, fundat el 1890 i en el Fussball-Club Zürich, fundat el 1896. D’aquests dos equips i en l'alineació de l'equip “suís”, trobem a François Dégerine, fundador del Servette Football Club, i impulsor del primer campionat de futbol a Suïssa, el 18971 i a Hans Gamper, fundador del FC Zürich.  

Però de Hans Gamper és obligat citar que sis mesos després del partit jugat a Torino, el 29 de novembre, reunit al Gimnàs Solé de Barcelona, juntament, entre d'altres, amb Walter Wild, Lluís d'Ossó, Bartomeu Terradas, Otto Maier, Pere Cabot,  fundava el Foot-ball Club Barcelona, que esdevindria amb els anys, el Barça, més que un club.  

Així doncs, dins les curiositats històriques del món del futbol, el fundador del Barça va compartir un partit de futbol amb el fundador del Genoa i alguns dels seus jugadors il·lustres.

Per cert, el partit va acabar amb el resultat de 0-2 a favor dels “suïssos” i van guanyar una copa de plata entregada per la ciutat de Torino. 

(Des de Grifoni Barcelona volem donar les gràcies a Massimo Prati per donar-nos a conèixer aquesta història) 

Els jugadors "italians" amb la samarreta del Genoa

Les formacions dels dos equips, amb alguns jugadors identificats, Gamper al mig.

Les formacions dels dos equips

Gamper en els seus inicis com a jugador

Genoa - Sampdoria (0-1)

101è Derby della Lanterna

Novament Grifoni Barcelona i la Penya Genoana hem estat presents al Derby della Lanterna. Era el nostre tercer partit consecutiu a casa i volíem emportar-nos la victòria...

El Genoa no guanyava des de finals d’octubre i l'altre equip de la ciutat venia de dues derrotes consecutives. Tots dos equips en plena la lluita per la salvació. A tots dos equips només li servia la victòria. El que guanyava deixava el seu màxim rival enfonsat en la classificació i en zona de descens.
I pel que fa a estadístiques del derby, el Genoa no havia aconseguit cap victòria en els darrers 7 partits. No guanyava des del 08/05/2016 (Sampdoria 0 - Genoa 3), però no guanyava un derby com a local des del 08/05/2011 (2-1), per tant, el Grifone tenia davant un bon repte!

La prèvia del partit va ser espectacular. Birres al Ponteto i a l'Scalinata Montaldo, saludant els vells amics i fent-de nous, com sempre! a l'Scalinata els grups de la Nord, havien preparat un bona festa, amb un dj i música en directe, amb encesa de bengales, centenars de persones, cantant, cridant...

Una hora i mitja abans del partit, ja estàvem dins. La Nord es posa a petar per un derby, i volíem tenir un bon lloc. E

pectacular va ser el tifo de la Gradinata Nord: un mar de banderes, amb centenars i un bona encesa de pirotècnia i focs artificials. També bonica coreografia la que van fer el Figgi do Zena al sector distinti. I com sempre, també, incansable l'afició, animant i cantant sense parar.

El partit també com sempre, un derbi d'alta tensió, amb moltes faltes i 8 amonestacions, però aquesta vegada amb poques ocasions de gol. A la primera part el Genoa va jugar millor i va controlar més la pilota,.A la segona part, la cosa es va igualar més, tot i que tampoc va haver clares ocasions de gol, i quan el partit semblava encaminat cap a un empat sense gols, al minut 85, un error en fase de sortida de pilota de la defensa del Genoa va provocar una transició ofensiva de la Sampdoria, amb Linetty que va oferir a Gabbiadini l'assistència per pujar el definitiu 1-0 en el marcador. Un gerro d'aigua freda va caure sobre la Nord i tota la tifoseria genoana.

Amb la victòria blucerchiata la Sampdoria sortia de la zona de descens i col·loca dissetè, amb 15 punts, mentre que el Genoa es va quedar penúltim, amb 11 punts.

En resum: equip de Serie B, entrenador de Serie C, president de Serie D, i tifoseria de Champions League!

Genoa 0 - Sampdoria 1 (Gabbiadini '85)

Donació de material al Museo della Storia del Genoa

Diumenge 1 de desembre  una representació de Grifoni Barcelona i de la Penya Genoana. vam fer una visita especial al Museo della Storia del Genoa. Rebuts per Giovanna Liconti,  responsable de les iniciatives museístiques de la Fondazione Genoa vam fer donació d'una recopilació de fotografies de Grifoni Barcelona, així com retalls de premsa, tant de diaris catalans com italians que parlen sobre el nostre grup i també de la Penya Genoana. Entre el material donat també hi havia fanzines dels anys 90 i de la primera dècada del 2000 de la Penya Almogàvers on es parla sobre el Genoa i la seva tifoseria.
També vam fer donació d'una samarreta de Grifoni Barcelona i de la Penya Genoana.

Genoa - Ascoli (3-2)

Copa contra l'Ascoli 

Dimarts 3 de desembre el Genoa jugava la quarta fase de la Coppa Itàlia, a partit únic i a casa contra l'Ascoli, de la Serie B. Aprofitant la nostra estada a Gènova vam anar a veure el partit. Vam ser-hi entre els només 1.825 espectadors! 

Era el nostre primer partit de copa i cal dir que l'ambient no va ser com altres vegades, ja que no hi havia ni dues mil persones. Tot i així, els valents que van anar, no van deixar d'animar, malgrat el fred que feia a Marassi. 

Pinamonti va avançar el Grifone al minut 14' i allò semblava un partit fàcil, però l'Ascoli va capgirar el marcador just a l'inici de la segona part i ens va tocar patir força. Criscito va empatar al '72 i cinc minuts més tard, Pinamonti feia el definitiu 3-2 i el Genoa passava l'eliminatòria i es classificava per a 1/8 de final.

Genoa 3 - Ascoli 2

Gols Genoa: Pinamoni '14, Criscito '72, Pinamonti '79

Gols Ascoli: Bereta '48, Cristito (pp) '68

Genoa - Torino (0-1)

Tres anys després tornem al Ferraris! 

Després de tres anys d’absència tornàvem a Marassi, en una visita comentada a la web del club i d’altres mitjans genoans.  Aquesta vegada per animar el Genoa contra el Torino, en un partit complicat, ja que la situació de l’equip és molt dolenta a la part baixa de la classificació.

Abans del partit vam anar a dinar al local dels Figgi dö Zena, on allà vam compartir taula amb gent dels “Ultras Torino” i vam comentar l’escena ultra tant a Itàlia, com a Espanya, tot ressaltant també la lluita independentista catalana.

Després de dinar, i abans del partit, birres als bars del Ponteto i a l’escalinata on vam saludar els vells amics que tenim a Gènova i on també vam fer noves amistats. Com sempre, tothom molt agraït de la nostra presència i aquells que ens saludaven per primera vegada, molt sorpresos per venir de tant lluny a animar el Genoa.

Una vegada dins l’estadi, vam anar a la Gradianta Nord. A causa de la vaga de pancartes de la majoria dels grups de la Nord, en protesta per la gestió del president Preziosi, ens vam solidaritzar amb ells i aquesta vegada, gràcies als amics de Figgi dö Zena, la nostra pancarta va lluir al “settore distinti”.

L’afició del Genoa com sempre incansable en l’animació. Al llarg del partit es van ensenyar diferents pancartes, donant la benvinguda als diffidati que tornaven a la grada, en solidaritat amb el poble albanès que va patir un tràgic terratrèmol, honorant els bombers...

El partit? un desastre. A la primera part, partit igualat i avorrit sense cap ocasió important. A la segona, el Genoa va jugar millor, fins i tot va fer dos pals, i malgrat que Radu va fer excel·lents aturades, a quinze minuts del final, el Torino va marcar després d’un corner i es va emportar els tres punts cap el Piemont.  La tifoseria rossoblù va acomiadar els seus jugadors amb xiulets i amb crits d’ “andate a lavorare”

El Genoa només ha fet 10 punts en 14 jornades. 2 victòries, 4 empats i 8 derrotes. 18è a la classificació. Directes a la Serie B...

Genoa 0 - Torino 1 (Bremen '77)

Genoa 5 - Real Madrid 0

El 6 de gener de 1921 el Genoa va jugar un partit amistós contra el Real Madrid guanyant l'equip rossoblù per 5 a 0!!

El partit es va jugar a l'estadi del Genoa, l'actual Luigi Ferraris, anomenat llavors "Campo di Via del Piano".

Pel Genoa van jugar: Bicci; Ferrari, Braga; Leale, Bergamino II, Barbieri; Bergamino I, De Vecchi, Scotti, Dellacasa, Mariani

Pel Real Madrid: P. Hernández Coronado; Manzanedo, Peris, Escalera, Monjardín,  Unánue, De Miguel, González, Sicilia, Torrado, Del Campo.

Els gols van ser: 1-0 Dellacasa 5´, 2-0 Barbieri 15´, 3-0 Bergamino I 16´, 4-0 Dellacasa, 59' 5-0 Mariani 88´.

Des que l'àrbitre va donar el xiulet inicial, els jugadors genovesos van atacar immediatament la porteria blanca, de manera que al minut 5  Dellacassa va marcar el primer gol. Durant tot el partit, la dominació dels rossoblù va ser molt evident, ja que van continuar pressionant sobre la defensa madrilenya. Amb un xut des de fora de l'àrea, el migcampista Ottavio Barbieri va aconseguir el segon gol al minut 15. Tant sols un minut després, Augusto Bergamino, més conegut com Bergamino I, feia el tercer gol.

A la segona part,  el Real Madrid va sortir a l'atac i De Miguel va tenir alguna oportunitat per marcar. Tot i així, el grifone amb una bella triangulació de De Vecchi-Scotti-Dellacasa, Angelo Dellacasa va marcar el quart gol pels italians, sent el seu segon gol. A dos minuts del final, un fort xut de Mariani enviava la pilota a la xarxa, aconseguint el cinquè gol pel Genoa i una golejada històrica.

Cal dir que el Real Madrid d'aquella època era un equip molt potent, i havia guanyat les quatre darreres competicions del Campionat Regional Centre que disputaven els clubs de la Federació Castellana de Futbol. El club acabava de rebre el títol de Reial per part del rei Alfons XIII i va realitzar una gira pel regne d'Itàlia per promocionar aquest honor. la gira no va anar gaire bé, ja que dels partits jugats, dos contra un combinat de Torino, Bologna, Livorno, Genoa, només va guanyar un contra el Nazionale Emilia F.C, és a dir, un de cinc.

Però el Genoa també tenia un equip molt potent. Abans de la I Guerra Mundial havia obtingut set Scudettos. De l'últim equip campió el 1915 encara quedaven els defensors Luigi Ferrari i De Vecchi, el migcampista Leale o els davanters Augusto Bergamino (I), Dellacasa i Mariani. Era entrenat per William Garbutt.

Com a anècdota, en aquella època, el Genoa ja jugava amb la samarreta actual, dividida en blau i grana, tot i que el color blau, a diferència d'avui, estava situat a la banda dreta.

Crònica d'alguns diaris de l'època:

La plantilla del Genoa l'any 1920