UFFICIALE GENOA CLUB

UFFICIALE GENOA CLUB

dimecres, 1 de febrer del 1995

Presents en l'enterrament de Vincenzo!

Presents en l'enterrament de Vincenzo!
Notícia apareguda en El Mundo Deportivo 31/01/1995

La juventud azuigrana, representada en Génóva
Miembros de Almogavers estarán en el entierro

La juventud azulgrana estará representada en el entierro de Vincenzo Spagnolo, el aficionado del Genoa que perdió la vida en las inmediaciones del estadio antes del partido Genoa-Milan el domingo. Miembros de la Penya Almogávers se desplazan hoy mismo hasta la capital italiana, donde harán entrega de una corona de flores en re
presentación de su penya y del resto de los grupos integrados en la Grada Jove azuigrana, Boixo sNois ,Sang Culé y Unibarçataris.
Entre la penya Almogávers el trágico balance de este partido ha encontrado una reacción de indignacióny dolor, ya que desde hace dos años existe un vínculo muy especial entre los miembros de la Fossa dei Grifoni, la zona de animación del Genoa
La relación nació en 1992 cuando el Barça derrotó en la final de Wembley a la Samdporia, el equipo con que el Genoa mantiene una gran rivalidad local. Al margen de que los aficionados del Genoa celebraron aquel triunfo como suyo, seguidores de uno y otro equipo, canalizados los catalanes a través de la Penya Almogávers, realizaron visitas recíprocas a Barcelona y a Genoa que cristalizarón en la creación del Club Barça-Genoa como Penya azulgrana y una Secció-Genoa dentro de la Peny Almogavers. Precisámente los integrantes del Club Barça-Geno fueron los unicos italianos que estuvieron en la grada del Barça en Atenas, a,poyando al Barça en la
final de la Copa de Europa.

Durante toda la tarde del domingo y la jornada de ayer los seguidores de la penya catalana estuvieron en estrecho contacto con los testigos directos de la tragedia de Génova. “Pensamos que lo ocurrido debe hacer reflexionar a todos sobre el peligro que unos pocos indeseables pueden crear en torno al fútbol y a las masas que mueve. Lo que hapasado en Genoa —comentó uno de los miembros de la Penya Almogávers- puede pasar cualquier día si no se controlan a los incontrolados. Consideramos extraordinaria la respuesta del fútbol italiano de suspender la competición”.



diumenge, 29 de gener del 1995

Vincenzo Spagnolo

Claudio Vincenzo Spagnolo, de 25 anys, va morir el 29 de gener de 1995 apunyalat durant els greus enfrontaments que es van produir abans del partit Genoa-Milan entre les dues aficions. Spagnolo va ser envoltat per diversos seguidors de l’equip milanista i un d'ells, Simone Barbaglia, li va clavar una punyalada en l'abdòmen. Spagnolo va morir poc després d’ingressar en l’hospital quan els metges tractaven d’efectuar-li una operació d’urgència. El mort tenia vint-i-cinc anys i l'assassí -un aprenent de jardineria- únicament dinou i anava amb el rostre tapat. Alguns testimonis van afirmar que va ser una agressió premeditada, ja que els ultres del Milan, estaven armats amb ganivets, no portaven signes milanistes per poder passar inadvertits i després van fugir, sense que els importés assistir al partit. Uns altres 10 seguidors també van sofrir diverses ferides.

Quan el rumor de la mort d’una persona va començar a estendre’s per les grades, seguidors del Genoa van llançar ampolles i altres objectes al terreny de joc i van començar a cridar “assassins, assassins”. A la mitja part del partit, els capitans del Genoa i del Milan, Torrent i Baresi, es van dirigir mitjançant la megafonia de l’estadi als prop de 30.000 aficionats presents, i van llegir un escrit comunicat en el qual s’anunciava la suspensió del partit pels incidents ocorreguts abans de començar i van explicar que la mesura es prenia en senyal de dol pels fets i van convidar el públic a sortir de l’estadi amb tranquil·litat. Però ningú ho va fer i els incidents es van precipitar.

Els seguidors del Genoa havien envoltat l’estadi en espera de la sortida dels aficionats del Milà, la qual cosa va provocar enfrontaments amb la Policia que van suposar la destrossa de dos autobusos i de diversos cotxes que es trobaven aparcats als voltants. Només la intervenció de blindats va acabar amb la greu situació set hores després de batalla campal pels carrers de Gènova, on les forces de l’ordre van haver de carregar contra els aficionats, llançar bombes lacrimògenes i fer ús de les mànegues dels vehicles antidisturbis. A més, es van veure obligats a sol·licitar reforços.

Set hores després de ser decretada la suspensió del xoc continuaven ubicats als seus seients els seguidors del club milanista. A les deu i mitja de la nit va començar l’evacuació del recinte. Tots els 924 milanistas van ser identificats i van situats en una desena d’autocars de la Policia a bord dels quals van sortir de Marassi. Encara quedaven tifossis genovesos disposats a prendre’s la justícia per la seva mà.

La detenció de Barbaglia es va produir a Milà, des d’on després va ser traslladat a Gènova. Una de les claus que va contribuir a la identificació dels joves implicats en l’assassinat de Spagnolo va ser de que no formessin part dels grups organitzats d’aficionats milanistas, que sí que van ser escortats per la Policia a la seva arribada a l’estadi. El grup de Barbaglia estava compost per diversos amics que es reunien per seguir el Milan en els seus desplaçaments. Per això, en veure les fotografies, membres dels grups organitzats del club llombard no els van reconèixer com a part dels que havien acudit escortats a l’estadi abans del partit. A més, la Policia va arrestar sis persones considerades protagonistes de l’agressió.

La setmana següent tots els partits de futbol a Itàlia es van paralitzar en senyal de protesta per la seva mort.

Simone Barbaglia va ser condemnat a 14 anys de presó i va sortir en llibertat a principis del 2007. 


En la memòria de Claudio Vincenzo Spagnolo el Genoa va organitzar el "Trofeo Spagnolo", una competició amistosa que jugava el primer equip durant la pretemporada, tot convidant a diversos clubs. Es va jugar entre 1996 i 2012. També li reten homenatge un grup de tifosi tot anomenant-se "Brigata Spagna".

VIVERE NEL CUORE DI CHI RESTA NON E' MORIRE. CIAO, SPAGNA