El partit es va jugar a l'estadi del Genoa, l'actual Luigi Ferraris, anomenat llavors "Campo di Via del Piano".
Pel Genoa van jugar: Bicci; Ferrari, Braga; Leale, Bergamino II, Barbieri; Bergamino I, De Vecchi, Scotti, Dellacasa, Mariani
Pel Real Madrid: P. Hernández Coronado; Manzanedo, Peris, Escalera, Monjardín, Unánue, De Miguel, González, Sicilia, Torrado, Del Campo.
Els gols van ser: 1-0 Dellacasa 5´, 2-0 Barbieri 15´, 3-0 Bergamino I 16´, 4-0 Dellacasa, 59' 5-0 Mariani 88´.
Des que l'àrbitre va donar el xiulet inicial, els jugadors genovesos van atacar immediatament la porteria blanca, de manera que al minut 5 Dellacassa va marcar el primer gol. Durant tot el partit, la dominació dels rossoblù va ser molt evident, ja que van continuar pressionant sobre la defensa madrilenya. Amb un xut des de fora de l'àrea, el migcampista Ottavio Barbieri va aconseguir el segon gol al minut 15. Tant sols un minut després, Augusto Bergamino, més conegut com Bergamino I, feia el tercer gol.
A la segona part, el Real Madrid va sortir a l'atac i De Miguel va tenir alguna oportunitat per marcar. Tot i així, el grifone amb una bella triangulació de De Vecchi-Scotti-Dellacasa, Angelo Dellacasa va marcar el quart gol pels italians, sent el seu segon gol. A dos minuts del final, un fort xut de Mariani enviava la pilota a la xarxa, aconseguint el cinquè gol pel Genoa i una golejada històrica.
Cal dir que el Real Madrid d'aquella època era un equip molt potent, i havia guanyat les quatre darreres competicions del Campionat Regional Centre que disputaven els clubs de la Federació Castellana de Futbol. El club acabava de rebre el títol de Reial per part del rei Alfons XIII i va realitzar una gira pel regne d'Itàlia per promocionar aquest honor. la gira no va anar gaire bé, ja que dels partits jugats, dos contra un combinat de Torino, Bologna, Livorno, Genoa, només va guanyar un contra el Nazionale Emilia F.C, és a dir, un de cinc.
Però el Genoa també tenia un equip molt potent. Abans de la I Guerra Mundial havia obtingut set Scudettos. De l'últim equip campió el 1915 encara quedaven els defensors Luigi Ferrari i De Vecchi, el migcampista Leale o els davanters Augusto Bergamino (I), Dellacasa i Mariani. Era entrenat per William Garbutt.
Com a anècdota, en aquella època, el Genoa ja jugava amb la samarreta actual, dividida en blau i grana, tot i que el color blau, a diferència d'avui, estava situat a la banda dreta.
Crònica d'alguns diaris de l'època:
La plantilla del Genoa l'any 1920
