Després de la derrota de la temporada passada volíem treure'ns el mal gust de boca i el divendres ja érem a l'aeroport de Bergamo on ens venien a buscar els companys de la Nord.
La primera nit tranquil·la, veien fotos i vídeos del Genoa i del Barça i el dissabte a casa d'un company per veure el Madrid-Barça, que va guanyar 2-6 i a la nit a gaudir dels locals del casc antic de Gènova (el més gran d´Europa) on ja es respirava l'ambient de derbi. Aquest any es veien moltes ganes, donat que a la primera volta el Genoa ja havia guanyat i feia moltíssims anys que el Genoa no guanyava els dos derbis i a part, també per la situació d'aquest any, amb la UEFA gairebé assegurada i amb moltes opcions d'entrar a la Champions per primer cop.
El diumenge al migdia ja estàvem a les rodalies de l'estadi, on els càntics se sentien des de quilòmetres de lluny i tothom ens felicitava pel 2 a 6 de dia anterior. Moltíssima gent als carrers cantant i moltes banderes i bufandes rossoblù per tot arreu.
Una hora i mitja abans entràvem a l'estadi, i la Gradinata ja era plena. El fet curiós és que hi havia dues cues a l'exterior: la de la gent amb entrada i la de la gent que estava saltant la valla per entrar per la cara sense que la policia fes res per evitar-ho, desenes de persones es van colar a la Gradinata Nord i segons la policia a la Gradinata Sud, on estan els dorians la situació era la mateixa. Aquest fet va fer que alguns companys estiguessin fora ja que a 45 minuts de l´inici van tancar totes les portes fins a controlar la situació.
Entrem a la Gradinata Nord i gairebé no s´hi cabia, bogeria absoluta, càntics atronadors i un mar de banderes. A la sortida dels jugadors, dos tifos: el de Gradinata Nord era la creu de Sant Jordi amb el 1893 i al lateral, on s'ubiquen els Figgi Do Zena, un Grifoni gegant amb la inscripció Ben arrive a Zena (Benvinguts a Genova), mofant-se així del seu rival. Tant un com l'altre vàren quedar espectaculars. Per part doriana moltes bengales.
Durant tot el partit a part de la típica moguda de banderes i estandards durant els 90 minuts i petards i bengales cada moment, es van treure vàries pancartes missatge, contra la sampdoria i especialment contra Cassano.
Sobre el partit, va començar molt i molt bé, amb gol de Milito (sempre Diego…) provocant la bogeria a l´estadi, especialment a la Nord on van haver d'evacuar a una noia degut a l´estampida que es produeix cada cop que hi ha gol. Quan marca el Genoa ja pots córrer si vols evitar que un mar de gent et caigui a sobre. Però quan passaven 3 minuts del temps, gerra d'aigua freda: gol de la sampdoria en fora de joc. La gent emprenyada però ni a la mitja part va callar mai la Nord.
A la segona part, altre cop Diego Milito avançava als rossoblú i deliri a l'estadi (exceptuant la Sud, hehe). Llavors i com no podia ser d´altra manera, es torna a complicar el partit: en 5 minuts el Genoa es queda amb 9 jugadors per una baralla entre jugadors, entre ells no podia faltar el nostre estimat Thiago Motta, ídol local. Això ho va aprofitar a sampdoria per atacar per tot arreu, realment l'empat estava al caure, però en un contraatac aprofitant que tota al doria estava a l'àrea del Genoa… Milito fa el tercer al minut 90… Hat Trick, i derbi finiquitat, si la gent estava boja fins aquell moment no es pot descriure la celebració del tercer gol. Senzillament impressionant, la gent abraçant-se, tirant-se damunt dels altres, brutal.
Final del partit i festassa a la Nord, fins que no es va buidar la Sud d'allà ningú es movia, els llums de l´estadi ja estaven apagats i la Nord encara amb la gent cantant i feia més d'una hora que havia acabat el partit!!! Cal destacar que Diego Milito es va acostar a saludar a la gent de la Nord que va embogir, i al cap de mitja hora qui va baixar cap a nosaltres va ser el Sr. Preziosi, president del Genoa saltant, saludant, cridant, estava eufòric fent les delícies dels tifosi.
Per acabar, destacar que durant tot el partit a la segona graderia hi havia una pancarta amb la inscripció “-16” fent referència als punts de diferencia entre els dos equips. Al acabar el partit el 6 va ser capgirat fent un “-19”. Pancartes d'aquest tipus n'hi havia vàries a la Nord.
Després del partit celebració pels carrers i abraçades, esperant veure'ns ben aviat, nosaltres agraït pel tracte rebut i ells agraïts perquè havíem tornat per veure el Genoa guanyar.
Genoa 3 - Sampdoria 1
Gols Genoa: Milito '30, '73, '93
Gol Sampdoria: Campagnaro
