Calendari Serie A

http://www.legaseriea.it/c/document_library/get_file?uuid=56a595b7-7c80-4705-9df5-6dbc72238816&groupId=10192

Samarreta 2012/13

Amb un desplegament espectacular es va donar a conèixer la nova samarreta que el Genoa vestirà durant la temporada 2012/2013. El campió de Sky Aquàtic Thomas Degasperi va aparèixer amb la maglia i després de diverses cabrioles, va tocar terra on l'estava esperant Lo Monaco qui finalment va presentar la nova indumentària, i va mostrar també la samarreta suplent davant la mirada i tots els flaixos del periodisme present en el esdeveniment.

Com a fets diferencials respecte l'any passat, dos: el primer, que s'ha canviat de marca, Lotto, substitueix a Asics, tot i que el disseny és molt similar que el de les darreres temporades, tant a la samarreta titular com per la suplent. El colors son una mica més pujats de to i el logo de la marca també es llueix a les mànigues.

 L'altre detall important, és la llegenda "Il Club più antico d'Italia" (El Club més antic d'Itàlia) que anirà sota de l'escut. La història mana. Forza Genoa!!

Lo Monaco i De Canio, l'staff tècnic del Genoa

El president Preziosi va designar a Pietro Lo Monaco com a nou director general del Genoa, sent també Administrador Delegat, que li dóna plens poders per dur endavant les regnes del Grifone sobretot en la part futbolística. Mentrestant, Capozzuca, Director Esportiu, té encara un any de contracte amb el Genoa i es mantindrà treballant amb Lo Monaco. Lo Monaco ve del Catania, on allà va fer de manager i va deixar l'equip a la Serie A. Es va caracteritzar per fitxar bons jugadors a baix preu, molts d'ells sud-americans. 

Com a entrenador, continua Gigi De Canio. Esperem que la decisió sigui encertada i que De Canio porti al Genoa al lloc on es mereix.

Salvats!!

Genoa 2 - Palermo 0

Genoa: Frey, Rossi (Veloso 37’), Granqvist, Kaladze, Moretti; Mesto, Belluschi, Biondini; Sculli (Carvalho 32’st); Jankovic (Sampirisi 26’st), Gilardino. (Lupatelli, Sampirisi, Carvalho, Veloso, Birsa, Jorquera, Zé Eduardo. All. De Canio) 

Palermo: Viviano (Brichetto 1’st), Pisano, Munoz, Mantovani, Labrin; Aguirregaray (Varela 21’st), Migliaccio, Bertolo, Barreto; Mehmeti (Vazquez 29’pt), Budan. (Brichetto, Milanovic, Bacinovic, Vazquez, Varela, Zahavi, Hernandez) 

 El partit més important de l'any i els jugadors del Genoa, sols davant el perill, ja que el Genoa complia el segon partit sancionat a porta tancada, pels incidents ocorreguts en el partit contra el Siena, a finals d'abril. 

Si bé el partit semblava molt important, al finalitzar podem dir que el Palermo va venir a complir l'expedient, ja que tampoc va complicar molt les coses als rossoblù. L'equip visitant no es jugava res i tampoc va voler ser recordat com la bèstia negra del Genoa. 

Els locals, però van voler anar per feina, prova d'això és que al minut 8, el Genoa ja havia servit quatre còrners a favor. Mica en mica, però, el partit es va anant adormint ja que cap equip volia arriscar massa. El Genoa amb l'empat es salvava i va pecar una mica de conservador. Al minut 21 Gilardino va ser amonestat per simular un penalti, i al minut 23 Frey va salvar el Genoa d'encaixar el primer gol. Al minut 33 bon ocasió per Marco Rossi que no pogut xutar una volea i que acaba en un corner pel Genoa sense perill (el cinquè). El temps anava passant i es va arribar a la mitja part. 

A la segona part, el Genoa va sortir disposat a rematar la feina. Amb l'empat en tenia prou, però tot i la desídia del Palermo va voler fer el primer gol i allunyar els fantasmes. Així al minut 5, Gilardino rematat sol des del punt de penali, una gran passada de Marco Rossi, després de combinar amb Biondini. El Genoa feia el primer gol i sentenciava el partit. I vint minuts després, Sculli feia el segon, després de dos avisos de Jankovic i Rossi. El jugador calabrès, després d'una magnífica paret amb Gilardino, es plantava sol davant el porter, li alçava la pilota i la rematava amb el cap. Ara sí que podríem dir allò de set match, ja que paral·lelament el Lecce perdia per 1 a 0 contra el Chievo Verona, jugant amb 10 homes. La resta del partit va ser un pur tràmit. Janjovic, Sculli i Rossi van ser substituits per Sampiri, Carvalho i Veloso respectivament. Amb el xiulet final, els jugadors van esclatar en alegria. La salvació era un fet. Dins l'estadi buit, ressonaven els crits dels jugadors i també arribaven els crits dels milers d'aficionats que ho celebraven al carrer. El Genoa estava salvat i jugaria l'any que ve a la Seria A. 

Destacar que va ser el darrer partit com a Kaladze que havia anunciat que es retirava del futbol professional. Gràcies per tot i bona sort Kakha!! 

Per fi la temporada ha acabat i s'ha acabat el patir i els malsons. Una temporada per oblidar, o millor, per aprendre dels errors, errors de jugadors, aficionats i directiva. Esperem que durant l'estiu arribi el seny i es construeixi un gran equip, ambiciós i guanyador per situar el Genoa dalt de tot, que és on ha de ser! Forza Genoa!

Primera victòria!! (Des del 5 de febrer)

Genoa 2 - Cagliari 1  

Genoa: Frey, Rossi, Granqvist, Moretti, Alhassan; Mesto, Kucka, Biondini, Sculli; Palacio, Gilardino. (Lupatelli, Carvalho, Veloso, Birsa, Jankovic, Jorquera, Belluschi). 

Cagliari: Agazzi, Perico, Ariaudo, Astori, Agostini; Ekdal, Conti, Nainggolan; Cossu; Ibarbo, Pinilla. (Avramov, Pisano, Canini, Dessena, Larrivey, Thiago Ribeiro, Nené). 

El Genoa afrontava aquest partit de manera vital per les seves aspiracions de continuar l'any que ve a la Serie A. El bon joc demostrat a Milà, semblava que el Genoa podria fer alguna cosa important. El partit s'havia de jugar a Gènova, però a causa dels incidents del 22 d'abril, el club va ser castigat amb 2 partits de suspensió de jugar sense públic. Va tocar patir l'exili a Brescia i sense tifosi, després d'un canvi de dates i ubicació. 

El partit va començar igualat per tots dos equips, com gairebé sempre. El Genoa comença ben posicionat, però mica en mica es va desdibuixant. Les primeres ocasions van ser pels locals, i al minut 13, en el primer córner, Palacio remata completament sol, la pilota toca en un defensor i entra dins la xarxa. Gol pel Genoa i gol per somiar. Però el somni va durar tant sols un minut. També a la sortida d'un corner, tres rematades de cap dels visitants, acaba amb un gol d'Ariaudo, on la defensa grifone va pecar d'innocent. La primera part es va desenvolupar sense cap ocasió clara pel Genoa. Frey es va lluir en dues ocasions, tot evitant el segon gol visitant. 

La segona part va començar amb un Cagliari més disposat de buscar el desempat que no pas el Genoa, que jugava de manera més conservadora. Al minut 63, canvi, Alhassan, que feia el seu segon partit com a titular, era substituït per Jankovic. Després del canvi, quatre ocasions pel Genoa, però sense fortuna. Al minut 76, Bosko Jankovic va llançar una falta des d’una distància de 35 metres. Tot un míssil imparable que va rebentar la xarxa. Un gol molt celebrat per tot l’equip. Després del segon gol, De Canio va refer l’equip, tot donant un perfil més defensiu. Van marxar Sculli i Palacio, i van entrar Birsa i Veloso. Quedava un quart d’hora i el Genoa va saber aguantar el resultat. Amb el xiulet final, l’alegria es va desbordar amb un silenci a les grades, pel buit absolut d’aficionats. 

El Genoa no guanyava un partit des del 5 de febrer, 15 partits sense guanyar! La victòria va venir acompanyada d’un empat del Lecce, que cal dir, que va empatar a 1 contra la Juventus, a pocs minuts del final. 

Ara la situació és a 3 punts del descens, quan queden 6 per jugar. El Novara, a l’empatar contra Fiorentina, està descendit (igual que Cesena, que ja fa jornades que és equip de la B). I només queda definir un lloc de descens, que estarà entre Lecce, Genoa i Fiorentina. Justament el diumenge la Fiorentina juga contra Lecce, i l'equip violeta està submergit en el caos, després d’un enfrontament a cops de puny entre el seu entrenador, que va ser destituït i un jugador. Genoa només depèn d’ell mateix per no baixar. Tot és possible. Ara més que mai! #ioinserieBnoncivoglioandare #ioAllaSerieACiCredo

Camí de la B...

 Bologna 3 - Genoa 2

Bologna: Agliardi, Raggi, Portanova, Cherubin; Garics, Mudingayi, Taider, Morleo; Ramirez, Diamanti; Di Vaio. (Stojanovic, Loria, Antonsson, Rubin, Kone, Acquafresca, Belfodil).

Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Kaladze, Moretti; Birsa, Kucka, Belluschi, Rossi; Palacio, Sculli. (Lupatelli, Carvalho, Veloso, Biondini, Jorquera, Gilardino, Zé Eduardo)  

Si l’anterior partit amb el Milan, malgrat la derrota havia despertat esperances, aquest ha tornat a situar les coses al seu lloc. El Genoa és un equip en caiguda lliure i si no es salva, serà per mèrits propis.

Els rossoblù van sortir forts i al minut 3, ja es llançava el primer corner. Al minut 11, una jugada de Birsa i Marco Rossi, casi acaba en gol. Després Mesto, Birsa i Belluschi van tenir bones ocasions. I quan millor estava jugant el Genoa, al minut 24, una falta llançada pel Bologna es rematada per Portanova, que rodejat de defensors del Genoa, no va tenir cap dificultat. Els jugadors grifoni van voler reaccionar el desavantatge, però només van aconseguir concedir més espais al seu rival, que al minut 36, un contraatac local acaba també convertit en el segon gol, després també d’una errada de marcatge al deixar que Garics rematés completament sol, el rebuig de Frey, després d’un xut de Di Vaio des de la frontal de l’àrea. El partit semblava pràcticament sentenciat.

No obstant això, en el segon temps, el Genoa no es va rendir i va estar molt a prop d'escurçar la distància. Al 52 minuts un cop de cap a boca de canó del georgià Kakha Kaladze, es va estavellar al travesser. Poc després, Palacio, al ‘60 va marcar el gol que li va donar nova força al seu equip. L’argentí va rematar de cap, aprofitant una centrada a l’àrea de Marco Rossi, també de cap.

El Genoa va continuar atacant amb insistència en recerca de l'empat, però quan estava atacant més, va arribar el tercer gol de Bologna, arran d’una jugada per l’esquerra, finalitzada per Garics, gràcies a una bona passada de Diamanti. El Genoa no es va donar per vençut i va seguir lluitant per evitar la derrota, va anotar un segon gol, al minut 76, un contraatac iniciat per Palacio, que va aguantar tres rivals i va servir la pilota a Jorquera que només va haver d’enviar la pilota al fons de la xarxa. Rodrigo Palacio va ser sens dubte, el millor home del Genoa.

Els darrers minuts, tots dos equips van tenir ocasions per anotar de nou, però les millors ocasions les va crear Genoa, que ja en minuts de descompte va fregar l'empat amb dos corners consecutius, però el primer cop de cap de Kucka va ser tapat amb un gran reflex per Agliardi , mentre que el de Sculli va sortir a costat del pal.

Amb aquesta derrota, el Genoa quedava a disposició del Lecce, que no va saber aprofitar l’error rossoblù i va perdre en el seu camp contra el Parma.

El Genoa està a tant sols 1 punt de baixar...l’infern ens espera...Però malgrat tot, l’esperança és l’últim que es perd. 

Una altra derrota, però...

Milan 1 - Genoa 0 

Milan: Abbiati; Abate, Nesta, Yepes, Antonini; Nocerino, Van Bommel (Boateng, min. 50), Muntari; Emanuelson (Maxi López, min. 80); Ibrahimović, El Shaarawy (Cassano, min. 50). (Amelia, Gattuso, Mesbah, Aquilani, Boateng, Maxi Lopez, Cassano).

Genoa: Frey; Granqvist, Kaladze, Moretti, Birsa (Carvalho, min. 69); Sculli (Alhassan, min. 76), Kucka, Biondini, Belluschi (Veloso, min. 81), Janković; Palacio. (Lupatelli, Carvalho, Alhassan, Veloso, Jorquera, Gilardino, Zé Eduardo).

Partit que s'havia de jugar la setmana passada, però que es va suspendre per la mort del jugador del Livorno Morosini.

El grifone afrontava aquest partit amb un nou entrenador i després dels tristos incidents en el partit contra el Siena.

Genoa va sortir a la gespa de San Siro sense complexos. De Canio va situar Sculli de defensor dret i la va encertar. La defensa va estar molt concentrada i molt bé durant tot el partit, tot i que no podem dir el mateix de la davantera. Palacio pràcticament lluitava tot sol, a vegades era Belluschi, però clar, 1 o 2 davanters contra 4 defenses era un missió impossible.

Els rossoblùs van plantar cara. El Milan tocava, movia la pilota, marejava la perdiu, però no trobava el camí cap a la porteria de Frey. No ho trobava, d'una banda, perquè li faltava un far que li guiés, Ibramohivic va estar molt apagat, però de l'altra, perquè el Genoa es defensava molt bé. L'equip més antic d'Itàlia, conscient que a San Siro tenia poc a guanyar i molt a perdre, va cavar una trinxera en la seva àrea, va mantenir en tot moment l'ordre i sobretot Frey va estar esplèndid en moltes ocasions. El partit podria haver tingut un altre desenllaç si l'àrbitre hagués assenyalat al minut 7 un clar penal de Nesta que toca la pilota amb les mans. També l'àrbitre podria haver estat més parcial i aturar el joc brut del Milan. A Yepes i a Abate li va ensenyar una targeta groga, per al llarg del partit es van merèixer la vermella. El Genoa no va treure el seu primer corner fins al minut 37, això també dona una idea de la poca capacitat ofensiva. A la segona part, el Genoa va sortir igualment d'ordenat però més incisiu al davant. L'entrenador del Milan es va adonar i al minut 50, va fer un doble canvi. El Shaarawy. i Van Bommel surtien i entraven Cassano i Boateng. Però res va canviar. El Milan va atacar molt, però sempre es va trobar amb el mur de Sebastien Frey. Biondini i Kaladze també van estar molt encertants en el seus llocs. El control de joc dels 'rossoneri' va augmentar amb l'expulsió de Jankovic per doble cartolina en el minut 72. El Genoa quedava amb 10 jugadors, i va aguantar la superioritat local que es va veure amb més forces al jugar amb un jugador més. A cinc minuts del final Ibra va decidir aparèixer. En va tenir prou un toc, bastant poc ortodox més, per desviar el centre de Emanuelson i deixar la pilota als peus de Boateng, completament sol a la vora de l'àrea petita. Frey, a la desesperada, es va tirar tard i malament, deixant el pal curt lliure. No li va costar molt al ghanès de Berlín aprofitar tan generós regal. Una llàstima. El Milan marcava el primer gol, i el Genoa ja no va ser capaç de fer res més. Havia rebut un cop molt dur, per tot l'esforç que havia fet. La bona notícia de la jornada és que el Lecce va perdre i el descens directe encara està a 1 punt. L'altra bona notícia, és la bona sensació que va deixar aquest equip. Confiem que no sigui un miratge. Força Genoa!