Claudio Vincenzo Spagnolo, de 25 anys, va morir el 29 de gener de 1995 apunyalat durant els greus enfrontaments que es van produir abans del partit Genoa-Milan entre les dues aficions. Spagnolo va ser envoltat per diversos seguidors de l’equip milanista i un d'ells, Simone Barbaglia, li va clavar una punyalada en l'abdòmen. Spagnolo va morir poc després d’ingressar en l’hospital quan els metges tractaven d’efectuar-li una operació d’urgència. El mort tenia vint-i-cinc anys i l'assassí -un aprenent de jardineria- únicament dinou i anava amb el rostre tapat. Alguns testimonis van afirmar que va ser una agressió premeditada, ja que els ultres del Milan, estaven armats amb ganivets, no portaven signes milanistes per poder passar inadvertits i després van fugir, sense que els importés assistir al partit. Uns altres 10 seguidors també van sofrir diverses ferides.
Quan el rumor de la mort d’una persona va començar a estendre’s per les grades, seguidors del Genoa van llançar ampolles i altres objectes al terreny de joc i van començar a cridar “assassins, assassins”. A la mitja part del partit, els capitans del Genoa i del Milan, Torrent i Baresi, es van dirigir mitjançant la megafonia de l’estadi als prop de 30.000 aficionats presents, i van llegir un escrit comunicat en el qual s’anunciava la suspensió del partit pels incidents ocorreguts abans de començar i van explicar que la mesura es prenia en senyal de dol pels fets i van convidar el públic a sortir de l’estadi amb tranquil·litat. Però ningú ho va fer i els incidents es van precipitar.
Els seguidors del Genoa havien envoltat l’estadi en espera de la sortida dels aficionats del Milà, la qual cosa va provocar enfrontaments amb la Policia que van suposar la destrossa de dos autobusos i de diversos cotxes que es trobaven aparcats als voltants. Només la intervenció de blindats va acabar amb la greu situació set hores després de batalla campal pels carrers de Gènova, on les forces de l’ordre van haver de carregar contra els aficionats, llançar bombes lacrimògenes i fer ús de les mànegues dels vehicles antidisturbis. A més, es van veure obligats a sol·licitar reforços.
Set hores després de ser decretada la suspensió del xoc continuaven ubicats als seus seients els seguidors del club milanista. A les deu i mitja de la nit va començar l’evacuació del recinte. Tots els 924 milanistas van ser identificats i van situats en una desena d’autocars de la Policia a bord dels quals van sortir de Marassi. Encara quedaven tifossis genovesos disposats a prendre’s la justícia per la seva mà.
La detenció de Barbaglia es va produir a Milà, des d’on després va ser traslladat a Gènova. Una de les claus que va contribuir a la identificació dels joves implicats en l’assassinat de Spagnolo va ser de que no formessin part dels grups organitzats d’aficionats milanistas, que sí que van ser escortats per la Policia a la seva arribada a l’estadi. El grup de Barbaglia estava compost per diversos amics que es reunien per seguir el Milan en els seus desplaçaments. Per això, en veure les fotografies, membres dels grups organitzats del club llombard no els van reconèixer com a part dels que havien acudit escortats a l’estadi abans del partit. A més, la Policia va arrestar sis persones considerades protagonistes de l’agressió.
La setmana següent tots els partits de futbol a Itàlia es van paralitzar en senyal de protesta per la seva mort.
Simone Barbaglia va ser condemnat a 14 anys de presó i va sortir en llibertat a principis del 2007.
En la memòria de Claudio Vincenzo Spagnolo el Genoa va organitzar el "Trofeo Spagnolo", una competició amistosa que jugava el primer equip durant la pretemporada, tot convidant a diversos clubs. Es va jugar entre 1996 i 2012. També li reten homenatge un grup de tifosi tot anomenant-se "Brigata Spagna".
VIVERE NEL CUORE DI CHI RESTA NON E' MORIRE. CIAO, SPAGNA
Quan el rumor de la mort d’una persona va començar a estendre’s per les grades, seguidors del Genoa van llançar ampolles i altres objectes al terreny de joc i van començar a cridar “assassins, assassins”. A la mitja part del partit, els capitans del Genoa i del Milan, Torrent i Baresi, es van dirigir mitjançant la megafonia de l’estadi als prop de 30.000 aficionats presents, i van llegir un escrit comunicat en el qual s’anunciava la suspensió del partit pels incidents ocorreguts abans de començar i van explicar que la mesura es prenia en senyal de dol pels fets i van convidar el públic a sortir de l’estadi amb tranquil·litat. Però ningú ho va fer i els incidents es van precipitar.
Els seguidors del Genoa havien envoltat l’estadi en espera de la sortida dels aficionats del Milà, la qual cosa va provocar enfrontaments amb la Policia que van suposar la destrossa de dos autobusos i de diversos cotxes que es trobaven aparcats als voltants. Només la intervenció de blindats va acabar amb la greu situació set hores després de batalla campal pels carrers de Gènova, on les forces de l’ordre van haver de carregar contra els aficionats, llançar bombes lacrimògenes i fer ús de les mànegues dels vehicles antidisturbis. A més, es van veure obligats a sol·licitar reforços.
Set hores després de ser decretada la suspensió del xoc continuaven ubicats als seus seients els seguidors del club milanista. A les deu i mitja de la nit va començar l’evacuació del recinte. Tots els 924 milanistas van ser identificats i van situats en una desena d’autocars de la Policia a bord dels quals van sortir de Marassi. Encara quedaven tifossis genovesos disposats a prendre’s la justícia per la seva mà.
La detenció de Barbaglia es va produir a Milà, des d’on després va ser traslladat a Gènova. Una de les claus que va contribuir a la identificació dels joves implicats en l’assassinat de Spagnolo va ser de que no formessin part dels grups organitzats d’aficionats milanistas, que sí que van ser escortats per la Policia a la seva arribada a l’estadi. El grup de Barbaglia estava compost per diversos amics que es reunien per seguir el Milan en els seus desplaçaments. Per això, en veure les fotografies, membres dels grups organitzats del club llombard no els van reconèixer com a part dels que havien acudit escortats a l’estadi abans del partit. A més, la Policia va arrestar sis persones considerades protagonistes de l’agressió.
La setmana següent tots els partits de futbol a Itàlia es van paralitzar en senyal de protesta per la seva mort.
Simone Barbaglia va ser condemnat a 14 anys de presó i va sortir en llibertat a principis del 2007.
En la memòria de Claudio Vincenzo Spagnolo el Genoa va organitzar el "Trofeo Spagnolo", una competició amistosa que jugava el primer equip durant la pretemporada, tot convidant a diversos clubs. Es va jugar entre 1996 i 2012. També li reten homenatge un grup de tifosi tot anomenant-se "Brigata Spagna".
VIVERE NEL CUORE DI CHI RESTA NON E' MORIRE. CIAO, SPAGNA
