Debut amb victòria!

Genoa 2 - Cagliari 0 

Genoa (4-3-3): Frey, Mesto, Granqvist, Canini, Antonelli; Kucka, Seymour, Merkel; Jankovic, Immobile, Jorquera. (Tzorvas, Stillo, Tomovic, Moretti, Sampirisi, Tozser, Bertolacci, Zé Eduardo, Birsa, Rossi, Piscitella). De Canio 

Cagliari (4-3-3): Agazzi, Pisano, Rossettini, Astori, Avelar; Dessena, Nainggolan, Ekdal; Larrivey, Pinilla, Cossu. (Avramov, Perico, Ariaudo, Eriksson, Thiago Ribeiro, Ibarbo, Nené). Ficcadenti 

Arbitro: Rizzoli di Bologna

Primer partit i primera victòria. Comencem bé! 

Abans del partit, i com els darrers del Genoa, a nivell de grada es preveia calent. Els grups de la Gradinata Nord, i les penyes vinculades a l'AGC (Associazione club genoani) havien anunciat que en protestat per la repressió que pateixen els tifosi, i contra la política de Preziosi, no portarien pancartes al Ferraris. Tot i així es va animar força a l'equip i els únics xiulets van ser contra el president. A nivell d'equip, hi havia molts dubtes de com es respondria després de ser eliminats de Copa pel Verona de la Serie B, però el Grifone ha sapigut aixecar-se i remontar el vol, i començar la lliga amb una esperançadora victòria. En el primer temps vam poder posar-nos en avantatge ràpid quan als 15 minuts li van cometre un clar penal a Jankovic que Jorquera no va poder transformar en gol a l'estavellar la rematada a la part posterior del pal. No obstant l'equip va seguir buscant el gol i vam tenir bones oportunitats, com per exemple un tir lliure de més de trenta metres de Jankovic que va sortir fregant el travesser, al minut 36, o un contraatac ferotge de Immobile que va disparar des del vèrtex de l'àrea i la pilota no va entrar per ben poc, un parell de minuts més tard. Ja en el segon temps, ràpidament ens vam posar en avantatge després que la defensa del Cagliari va cometre un greu error que primer intentar aprofitar Granqvist i la pilota va quedar sola després un rebuig providencial del porter visitant, però va aparèixer Merkel i amb la porta pràcticament buida va marcar l'1 a 0. El Ferraris esclatava d'alegria. El Cagliari, lluny de replegar-se va buscar l'empat, però el Genoa va aguantar bé l'envestida visitant, sobretot gràcies a les aturades de Frey. A falta de cinc minuts per al final, Immobile va rebre una pilota al mig del camp, es va acostar cap a la porteria perseguit per dos defensors i amb l'esquerra va clavar un xut creuat imparable, al límit de l'àrea, per sentenciar el partit. Tothom respirava content, tranquil i feliç.

Eliminats de la Coppa Italia

Genoa 1 (2) - Verona 1 (5)

GENOA (4-3-3): Frey, Mesto, Tomovic, Canini, Antonelli; Biondini, Merkel, Seymour; Jankovic, Gilardino, Rossi. A disposizione: Zima, Granqvist, Immobile, Jorquera, Moretti, Tozser, Bertolacci. Allenatore: De Canio.

VERONA (4-3-3): Rafael, Crespo, Moras, Maietta, Albertazzi; Bacinovic, Frello, Martinho; Gomez, Bjelanovic, Grossi. A disposizione: Nicolas, Laner, Ceccarelli, Rivas, Halllfredsson, Abbate, Verdun. Allenatore: Mandorlini.

Primer partit oficial de la temporada i primera derrota. 

El Genoa jugava la tercera eliminatòria de la Copa Itàlia (s'havia classificat directament i es jugava a un sol partit) contra l'Hellas Verona, un equip de la Sèrie B.

El partit ja tenia el seu propi simbolisme a nivell de la tifoseria. Era el primer partit dels rossoblú a Marassi després del caos que va esclatar en el Genoa-Siena el 22 d'abril, i la sèrie de partits que l'estadi va ser clausurat i també era el primer després del que va passar el 10 de juny  quan un grup d'ultres genoans ferien a Molassana, alguns fans de la Sampdoria que celebraven l'ascens. Per tot això més d'un centenar de tifosi estaven sancionats sense poder entrar a l'estadi, i els principals grups de la Gradinata Nord, havien declarat que animar més a l'equip en senyal de protesta per la repressió que deien que estaven patint. Per això avui no hi havia cap pancarta a la Nord.

A més, el projecte d'enguany de Preziosi, ja havia fet aigües només començar, ja que tant sols un mes de fitxar el nou director tècnic, Pietro Lo Monaco, aquest era acomiadat. I per acabar-ho d'adobar, els millors jugadors s'han venut i els fitxatges sembla que han estat una tombola. 

El partit havia de ser un pur tràmit, i així ho semblava, veient els primers minuts: el Genoa dominant tot el partit i amb clares ocasions de gol. Al minut 32, Jankovic avançava el Grifoni amb un potent xut ras que transformava en gol una falta al límit de l'àrea. La segona part se les prometia feliçment, però el Verona no ha estat disposat a ser un simple convidat, i ha lluitat sense donar-se per vençut. Al minut 65, empatava amb un gol de cap de Bjelanovic (ex-jugador del Genoa  entre 2003/05). El temps ha anat passat i se li ha tirat a sobre del Genoa, que no ha disposat de més minuts per empatar. A la pròrroga, i desprès als penals.

La triste frase de la loteria dels penals, ha portat mala sort pels rossoblù. Jankovic i Immobile han fallat els dos primers llançaments, i els jugadors del Verona els han transformat tots. Adeu a la Coppa.

Calendari Serie A

http://www.legaseriea.it/c/document_library/get_file?uuid=56a595b7-7c80-4705-9df5-6dbc72238816&groupId=10192

Samarreta 2012/13

Amb un desplegament espectacular es va donar a conèixer la nova samarreta que el Genoa vestirà durant la temporada 2012/2013. El campió de Sky Aquàtic Thomas Degasperi va aparèixer amb la maglia i després de diverses cabrioles, va tocar terra on l'estava esperant Lo Monaco qui finalment va presentar la nova indumentària, i va mostrar també la samarreta suplent davant la mirada i tots els flaixos del periodisme present en el esdeveniment.

Com a fets diferencials respecte l'any passat, dos: el primer, que s'ha canviat de marca, Lotto, substitueix a Asics, tot i que el disseny és molt similar que el de les darreres temporades, tant a la samarreta titular com per la suplent. El colors son una mica més pujats de to i el logo de la marca també es llueix a les mànigues.

 L'altre detall important, és la llegenda "Il Club più antico d'Italia" (El Club més antic d'Itàlia) que anirà sota de l'escut. La història mana. Forza Genoa!!

Lo Monaco i De Canio, l'staff tècnic del Genoa

El president Preziosi va designar a Pietro Lo Monaco com a nou director general del Genoa, sent també Administrador Delegat, que li dóna plens poders per dur endavant les regnes del Grifone sobretot en la part futbolística. Mentrestant, Capozzuca, Director Esportiu, té encara un any de contracte amb el Genoa i es mantindrà treballant amb Lo Monaco. Lo Monaco ve del Catania, on allà va fer de manager i va deixar l'equip a la Serie A. Es va caracteritzar per fitxar bons jugadors a baix preu, molts d'ells sud-americans. 

Com a entrenador, continua Gigi De Canio. Esperem que la decisió sigui encertada i que De Canio porti al Genoa al lloc on es mereix.

Salvats!!

Genoa 2 - Palermo 0

Genoa: Frey, Rossi (Veloso 37’), Granqvist, Kaladze, Moretti; Mesto, Belluschi, Biondini; Sculli (Carvalho 32’st); Jankovic (Sampirisi 26’st), Gilardino. (Lupatelli, Sampirisi, Carvalho, Veloso, Birsa, Jorquera, Zé Eduardo. All. De Canio) 

Palermo: Viviano (Brichetto 1’st), Pisano, Munoz, Mantovani, Labrin; Aguirregaray (Varela 21’st), Migliaccio, Bertolo, Barreto; Mehmeti (Vazquez 29’pt), Budan. (Brichetto, Milanovic, Bacinovic, Vazquez, Varela, Zahavi, Hernandez) 

 El partit més important de l'any i els jugadors del Genoa, sols davant el perill, ja que el Genoa complia el segon partit sancionat a porta tancada, pels incidents ocorreguts en el partit contra el Siena, a finals d'abril. 

Si bé el partit semblava molt important, al finalitzar podem dir que el Palermo va venir a complir l'expedient, ja que tampoc va complicar molt les coses als rossoblù. L'equip visitant no es jugava res i tampoc va voler ser recordat com la bèstia negra del Genoa. 

Els locals, però van voler anar per feina, prova d'això és que al minut 8, el Genoa ja havia servit quatre còrners a favor. Mica en mica, però, el partit es va anant adormint ja que cap equip volia arriscar massa. El Genoa amb l'empat es salvava i va pecar una mica de conservador. Al minut 21 Gilardino va ser amonestat per simular un penalti, i al minut 23 Frey va salvar el Genoa d'encaixar el primer gol. Al minut 33 bon ocasió per Marco Rossi que no pogut xutar una volea i que acaba en un corner pel Genoa sense perill (el cinquè). El temps anava passant i es va arribar a la mitja part. 

A la segona part, el Genoa va sortir disposat a rematar la feina. Amb l'empat en tenia prou, però tot i la desídia del Palermo va voler fer el primer gol i allunyar els fantasmes. Així al minut 5, Gilardino rematat sol des del punt de penali, una gran passada de Marco Rossi, després de combinar amb Biondini. El Genoa feia el primer gol i sentenciava el partit. I vint minuts després, Sculli feia el segon, després de dos avisos de Jankovic i Rossi. El jugador calabrès, després d'una magnífica paret amb Gilardino, es plantava sol davant el porter, li alçava la pilota i la rematava amb el cap. Ara sí que podríem dir allò de set match, ja que paral·lelament el Lecce perdia per 1 a 0 contra el Chievo Verona, jugant amb 10 homes. La resta del partit va ser un pur tràmit. Janjovic, Sculli i Rossi van ser substituits per Sampiri, Carvalho i Veloso respectivament. Amb el xiulet final, els jugadors van esclatar en alegria. La salvació era un fet. Dins l'estadi buit, ressonaven els crits dels jugadors i també arribaven els crits dels milers d'aficionats que ho celebraven al carrer. El Genoa estava salvat i jugaria l'any que ve a la Seria A. 

Destacar que va ser el darrer partit com a Kaladze que havia anunciat que es retirava del futbol professional. Gràcies per tot i bona sort Kakha!! 

Per fi la temporada ha acabat i s'ha acabat el patir i els malsons. Una temporada per oblidar, o millor, per aprendre dels errors, errors de jugadors, aficionats i directiva. Esperem que durant l'estiu arribi el seny i es construeixi un gran equip, ambiciós i guanyador per situar el Genoa dalt de tot, que és on ha de ser! Forza Genoa!

Primera victòria!! (Des del 5 de febrer)

Genoa 2 - Cagliari 1  

Genoa: Frey, Rossi, Granqvist, Moretti, Alhassan; Mesto, Kucka, Biondini, Sculli; Palacio, Gilardino. (Lupatelli, Carvalho, Veloso, Birsa, Jankovic, Jorquera, Belluschi). 

Cagliari: Agazzi, Perico, Ariaudo, Astori, Agostini; Ekdal, Conti, Nainggolan; Cossu; Ibarbo, Pinilla. (Avramov, Pisano, Canini, Dessena, Larrivey, Thiago Ribeiro, Nené). 

El Genoa afrontava aquest partit de manera vital per les seves aspiracions de continuar l'any que ve a la Serie A. El bon joc demostrat a Milà, semblava que el Genoa podria fer alguna cosa important. El partit s'havia de jugar a Gènova, però a causa dels incidents del 22 d'abril, el club va ser castigat amb 2 partits de suspensió de jugar sense públic. Va tocar patir l'exili a Brescia i sense tifosi, després d'un canvi de dates i ubicació. 

El partit va començar igualat per tots dos equips, com gairebé sempre. El Genoa comença ben posicionat, però mica en mica es va desdibuixant. Les primeres ocasions van ser pels locals, i al minut 13, en el primer córner, Palacio remata completament sol, la pilota toca en un defensor i entra dins la xarxa. Gol pel Genoa i gol per somiar. Però el somni va durar tant sols un minut. També a la sortida d'un corner, tres rematades de cap dels visitants, acaba amb un gol d'Ariaudo, on la defensa grifone va pecar d'innocent. La primera part es va desenvolupar sense cap ocasió clara pel Genoa. Frey es va lluir en dues ocasions, tot evitant el segon gol visitant. 

La segona part va començar amb un Cagliari més disposat de buscar el desempat que no pas el Genoa, que jugava de manera més conservadora. Al minut 63, canvi, Alhassan, que feia el seu segon partit com a titular, era substituït per Jankovic. Després del canvi, quatre ocasions pel Genoa, però sense fortuna. Al minut 76, Bosko Jankovic va llançar una falta des d’una distància de 35 metres. Tot un míssil imparable que va rebentar la xarxa. Un gol molt celebrat per tot l’equip. Després del segon gol, De Canio va refer l’equip, tot donant un perfil més defensiu. Van marxar Sculli i Palacio, i van entrar Birsa i Veloso. Quedava un quart d’hora i el Genoa va saber aguantar el resultat. Amb el xiulet final, l’alegria es va desbordar amb un silenci a les grades, pel buit absolut d’aficionats. 

El Genoa no guanyava un partit des del 5 de febrer, 15 partits sense guanyar! La victòria va venir acompanyada d’un empat del Lecce, que cal dir, que va empatar a 1 contra la Juventus, a pocs minuts del final. 

Ara la situació és a 3 punts del descens, quan queden 6 per jugar. El Novara, a l’empatar contra Fiorentina, està descendit (igual que Cesena, que ja fa jornades que és equip de la B). I només queda definir un lloc de descens, que estarà entre Lecce, Genoa i Fiorentina. Justament el diumenge la Fiorentina juga contra Lecce, i l'equip violeta està submergit en el caos, després d’un enfrontament a cops de puny entre el seu entrenador, que va ser destituït i un jugador. Genoa només depèn d’ell mateix per no baixar. Tot és possible. Ara més que mai! #ioinserieBnoncivoglioandare #ioAllaSerieACiCredo