GRIFONI BARCELONA

Gran victòria!!

2012-01-30T11:39:00.002+01:00

Genoa 3 - Napoli 2

Genoa (4-4-2): Frey; Moretti, Kaladze, Granqvist, Mesto; Jankovic (Seymour), Biondini (Sampirisi), Kucka, Sculli (Birsa); Gilardino, Palacio (Lupatelli, Sampirisi, Jorquera, Seymour, Pratto, Birsa, Zé Eduardo)

Napoli (3-4-2-1): De Sanctis; Campagnaro, Cannavaro (Maggio), Britos; Zuniga (Cavani), Dzemaili, Gargano, Dossena; Hamsik, Lavezzi; Pandev (Vargas). (Rosati, Fernandes, Fideleff, Inler, Maggio, Cavani, Vargas)

Un partit molt especial. Per una banda, les aficions del Genoa i del Napoli, celebraven 30 anys d'agermanament i per altra banda, es complien 17 anys de l'assassinat de Claudio Vincenzo Spagnolo a mans d'un ultra del Milán. Dos fets, que van ser molt recordats ahir al Ferraris. Els napolitans van ser saludats amb la pancarta: “Sono passate le generazioni unite da dolori ed emozioni..un gemellaggio che fa la storia ha scritto trent’anni di gloria” i amb un tifo espectacular. Previament, tots els tifosi s'havien concentrat al monument que hi ha a Marassi per recordar "Spagna" i es va fer una ofrena floral.

Després de la dura derrota enfront el Palermo, avui era un dia per reivindicar-se i superar-se. I així ho van fer els rossoblú. El partit va començar molt igualat i tots dos equips van anar al davant a buscar el gol. Els primers minuts van ser molt intensos i amb bones oportunitats.

Al minut 31 Rodrigo Palacio va marcar el primer gol. Una assistència de cap de Gilardino a la frontal de l'àrea la va engaltar l'argentí amb una potent volea i va enviar la pilota per l'escaire al fons de la xarxa. Tot un golàs! Cinc minuts després, era Gilardino el que feia el segon, i s'estrenava com a golejador rossoblú. Després d'una bona centrada d'Sculli, Gila rematava de cap des de l'àrea petita.

Durant la segona part una lleugera nevada va caure sobre l'estadi i això devia congelar als nostres grifoni, ja que quan el partit ja es veia tancat, en el minut 81 l'uruguaià Edinson Cavani, va marcar per al Napoli. Tan sols un minut després, l'argentí Ezequiel Lavezzi, va posar el segon per als napolitans i els nervis es van apoderar del Ferraris i més quan l'àrbitre va donar cinc minuts per el temps afegit. Però el Genoa va saber aguantar el marcador i es va treballar una gran victòria, amb aires de vendetta, després del dolorós 6 a 1 en el San Paolo.

Amb els dos gols d'ahir, Palacio, que jugar un partit molt intents va arribar a les 11 anotacions en el que va del campionat i estar a tres del pitxitxi que ostenten Ibrahimovic (Milan) i Di Natale (Udinese). Cal dir que a la davantera, Palacio i Gilardino es van entendre molt bé. Sculli i Jankovic van donar suport a l'atac i protecció al mig camp. I Biondini i Kucka van estar molt bé a la seva posició i la defensa va patir menys.

Una altra dura derrota...

2012-01-22T19:19:00.006+01:00

Palermo 5 - Genoa 2

Palermo (4-3-1-2): Viviano, Munoz, Silvestre, Mantovani, Balzaretti, Migliaccio, Donati, Barreto, Ilicic (Bertolo), Miccoli (Della Rocca), Budan (Pinilla). (Benussi, Cetto, Aguirregaray, Della Rocca, Bertolo, Vazquez, Pinilla).

Genoa (4-2-3-1): Frey, Sampirisi (Kucka), Granqvist, Moretti, Mesto, Seymour (Jorquera), Biondini, Jankovic, Palacio, Sculli, Gilardino. (Lupatelli, Meucci, Kucka, Jorquera, Birsa, Pratto, Zé Eduardo).

De l'esperança a la gran desfeta. El Genoa va començar ben situat i guanyant amb gran jugada col·lectiva que va tancar l'argentí Rodrigo Palacio, al minut 13. Mesto va córrer bé per l'esquerra, Jankovic va habilitar a Gilardino dins l'àrea i el davanter, generosament, en lloc de rematar va assistir a Palacio que va empenyer la pilota dins la xarxa. Portaven menys d'un quart d'hora i el Grifone havia donat bones sensacions. Però Igor Budan va empatar de cap, al 26, després d'una bona centrada i un error defensiu. A partir de l'empat, el Palermo va dominar el partit, sobretot gràcies a una defensa rossoblù molt despistada i poc concentrada. El Palermo va anar construint jugades de gol, una darrera l'altra, que Frey va anar evitant. Però clar, la insistència local, va tenir el seu premi. Matías Silvestre va donar l'avantatge als rosaneri també amb un jugadada de joc aeri al 37 i Andrea Mantovani va augmentar el resultat local amb xut de esquerra a tres minuts del final del primer temps, després que la pilota es passeges davant de tres defensors del Genoa que van badar de manera estrepitosa. En un quart d'hora terrible, el Palermo havia marcat tres gols, donava la volta al marcador i deixava un partit pràcticament sentenciat.

A la segona part Kucka va substituir Sampirisi. El Genoa va començar jugant bé i atacant. Palacio va posar la inquietud als locals amb un gol de penal al minut 59, després de rebre una falta dins a l'àrea. Faltava mitja hora i la remuntada podia ser possible. Però enlloc d'anar a buscar l'empat, el Genoa es va tornar a dormir, sobretot la defensa, i així, en deu minuts, Fabrizio Miccoli (75'), que en l'un contra un va superar Frey i Giulio Migliaccio (84'), novament de cap, van liquidar el partit, golejant d'una manera vergonyosa al Grifone. En el descompte final, va marcar Bosko Jankovic (89), un gol només per a l'estadística i per maquillar una mica el resultat.

El Palermo venia d'una ratxa negativa de dos empats i quatre derrotes. El Genoa venia esperonat pel canvi d'entrenador i la gran victòria sobre Udinese, però el Grifone, ens va tornar a servir una de les seves especialitats, després d'una calenta, una de freda, després d'una gran victòria treballada, una dura derrota humiliant. Marino vada a bordo, cazzo!!

Eliminats de la Coppa!

2012-01-19T23:26:00.000+01:00

1/8 Final Coppa Italia

Inter 2 - Genoa 1

Inter: Castellazzi; Maicon, Cordoba, Ranocchia, Zanetti; Faraoni, Poli (Nagatomo), Cambiasso, Obi; Sneijder; Castaignos. (Orlandoni, Lucio, Nagatomo, Thiago Motta, Alvarez, Milito, Zarate)

Genoa: Lupatelli; Sampirisi, Granqvist, Moretti, Rossi (Constant (Marchiori)); Birsa, Seymour, Kucka; Jorquera; Pratto, Zé Eduardo (Sculli). (Scarpi, Marchiori, Mesto, Biondini, Constant, Sculli, Jankovic)

Es va tornar a repetir el guió de l'any passat. El Genoa elimnat per l'Inter. L'equip neroazzurro va tenir molta més ambició al llarg del partit i semblava que estava molt més interessat en continuar en la competició, que no pas els rossoblù. Novetats del Genoa: Lupatelli a la porteria, debut del juvenil Sampirisi, tornada de Ze Eduardo de titular i a la banqueta el nou fitxatge Beppe Sculli. Tot i així, el Grifone també va patir baixes importants, com Frey, Gilardiono, Palacio, Veloso, Biondini, Sculli, Jankovic...

El partit ja va començar amb un gerro d'aigua freda. En el minut 8, Maicon va avançar els locals. Calia remuntar, però durant molts minuts, el Genoa no semblava concentrat en aquesta tasca. Al cap de pocs minuts, un nou infortuni. Al minut 22 Marco Rossi es va lesionar i va haver de ser substituït per Constant. Una baixa important per la defensa. A la represa, el Genoa potser anava mentalitzat amb la remuntada, però novament, un gol molt matiner va desfer totes les esperances...Al minut 50 Poli situava el 2 a 0 pels locals. Els rossoblù semblaven tocats i enfonsants. Van anar passant els minuts i semblava que els dos equips es conformaven amb el marcador. Destacar que al 68, Sculli va substituïr a Zé Eduardo i va tornar a debutar amb la samarreta rossoblù. I quan l'àrbitre va donar els minuts afegits del temps reglamentari, Birsa va marcar el definitiu 2 a 1. No hi havia temps més més, i si hi hagués hagut, segurament el Genoa no hagués fet res més. Falta molta voluntat. Una llàstima!

Video resum Genoa 3 - Udinese 2

2012-01-15T21:06:00.000+01:00

Video resum Genoa 3 - Udinese 2

http://www.youtube.com/watch?v=lxEPNJpvRo8&feature=related

Victòria de coratge!!

2012-01-15T20:49:00.000+01:00

El partit venia amb molta espectació. Era el debut a casa de Marino, de Gilardino i de Biondini. A més, en el debut dels dos primers la setmana passada, s'esperava molt més i a tothom li va doldre molt la derrota per 3 a 0. Tres dies abans del partit, uns 50 membres de la Gradinata Nord es van presentar a l'entrenament per exigir més compromís als jugadors.

Abans del xiulet inicial es va fer un minut de silenci en record de les víctimes del naufragi del Costa Concordia. A la Gradinata Nord, una pancarta amb el lema: “Noi con la voce, voi col sudore, tutti uniti con il Genoa nel cuore. Forza ragazzi”

El partit va començar de manera vibrant, amb un bon futbol dels dos equips, tot i que les dues defenses van tenir minuts molt dolents i les ocasions es van succeir contínuament. Només una gran actuació dels porters Frey i Handanovic van frenar un marcador que podia haver semblat més d'handbol que de futbol.

Al quart d'hora va ser el conjunt visitant el que va aconseguir passar en avantatge, amb un cop de cap de Ferronetti en jugada de corner. El 0 a 1 va frenar una mica al Genoa, que va seguir jugant bé i creant algunes bones oportunitats de gol, però ho va fer amb menys freqüència i claredat respecte als primers 15 minuts, evidentment colpejat per el desavantatge. A més, a Ferraris, al minut 15, perdent per 0 a 1, més d'un pensava que allò acabaria en un altre desastre. Però el Genoa, malgrat no fer l'empat, va aconseguir arribar al descans amb el mateix resultat, en part, a una gran actuació de Frey.

A la segona part, tot va canviar en cinc minuts: els rossoblù van sortir molt concentrat, mentre que Udinese va començar jugant amb molta lentitud i una mica de distracció en el mitjà del camp, cosa que els grifoni van aprofitar aquest avantatge en el joc. Al quart minut van empatar el marcador: una falta de tir lliure des d'uns 30 metres, Jankovic va sacsejar un potent amb la dreta que va passar entre la barrera i el porter només va poder rebutjar i Granqvist molt llest i ràpid, va engaltar la pilota i la ficar dins la xarxa. Empat a un. El Ferraris rugia.

L'Udinese centra la pilota, la recupera el Genoa, i ataca. Constant, dispara a boca de canó, però el porter rebutja el xut, novament el francès recupera i passa la pilota a Jankovic que amb una volea inapelable, fa el segon gol. En dos minuts, el Genoa ha donat la volta al marcador i el Ferraris enbogeig!

En el minut 26, Palacio aprofita una gran passada de Biondini i es planta sol davant el porter i l'afusella sense pietat. El tercer pel Genoa. Remunada i miracle a Marassi!

Però quan millor estava jugant el Genoa, l'àrbitre assenyala un penal inexistent i per acabar-ho d'adobar expulsa a Rossi. Di Natale no falla des els 11 metres, i l'Udinese es posa 3 a 2. Faltaven 15 minuts pel final, i el Genoa guanyava, però jugava amb 10 jugadors.

El darrer quart d'hora, l'Udinese no va parar d'atacar i atacar, el Genoa de contraatacar i contraatacar, i Frey de parar i parar. Inmens va estar el francès sota els tres pals, i novament el millor del partit, juntament amb Jankovic.

El Genoa va saber defensar i conservar el marcador. Xiulet final i 3 a 2! Premi per al Genoa, victòria importantíssima i esperem que aquest sigui el començament d'una nova etapa.

Vídeo resum Cagliari 3 - Genoa 0

2012-01-08T19:03:00.001+01:00

Vídeo resum
Cagliari 3 - Genoa 0

Els gols:

szólj hozzá: Ca 3-0 Ge

Trista realitat

2012-01-08T18:37:00.005+01:00

Cagliari 3 - Genoa 0

Cagliari: Agazzi, Pisano, Canini, Astori, Agostini, Naingollan (Ariaudo), Ekdal (Biondini), Dessena, Cossu, Larrivey, Ibarbo (El Kabir). (Avramov, Gozzi, Ariaudo, Biondini, El Kabir, Thiago Ribeiro, Ceppellini).

Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Dainelli, Moretti, Constant (Antonelli), Seymour, Kucka (Jorquera), Rossi, Gilardino, Jankovic (Merkel). (Lupatelli, Pratto, Ze Eduardo, Jorquera, Antonelli, Sampirisi, Merkel)

Després de la derrota estrepitosa davant del Napoli per 6 a 1, Preziosi va prendre nota de la situació i acomiadar a Malesani ràpidament per contractar Marino. Amb pocs dies de diferència el nou tècnic havia de preparar, conèixer i consciència els seus nous jugadors...però de moment no se n'ha sortit.

Però també era el debut d'Alberto Gilardino, la nova esperança rossoblù a la davantera, però el que va ser el millor jugador del campionat italià l'any 2005, pràcticament va passar desapercebut en el seu debut.

Durant els primers minuts de partit, el Genoa directament no va existir, jugadors com Kucka o Constant no van acabar d'entrar en el partit, fins al punt que al minut 34 i ja amb el marcador en contra, Marino va treure a Kucka per posar a Jorquera, l'únic jugador a destacar positivament juntament amb Frey.

El primer gol va arribar abans del primer quart d'hora, per un penal mal xiulat, que Larrivey va marcar pels locals.

Amb un gol en contra, els jugadors del Genoa, van continuar despistats i jugant molt malament.

Quan va arrencar el segon temps, el Genoa va mostrar una altra actitud. De la mà de Jorquera es van crear situacions i es va començar a ficar el Cagliari en el seu camp... Era el millor moment dels Grifoni per empatar, però al minut 56, després d'un córner mal enviat per Constant, va venir un contraatac assassí d'Ibarbo que es va plantar sol davant Frey i va posar el 2 a 0.

Deu minuts més tard, Moretti és expulsat per una mala decisió de l'àrbitre. Amb 10 jugadors i amb dos gols en contra, poca cosa més es podia fer. I enmig de l'enfonsament, per acabar-ho d'adobar, un quart d'hora abans d'acabar el partit, Granqvist, es feia un autogol, fent el definitiu 3 a 0.

El Cagliari a casa seva, només havia fet tres gols en tot el campionat. I contra el Genoa ha fet la mateixa quantitat de gols. Aquesta dada ho diu tot, del que és el Genoa actualment: un desastre!

Però com sempre, l'esperança és l'últim que es perd, i nosaltres confiem en aquest equip! Forza Genoa!

Any acabat, feina acabada!

2011-12-31T17:04:00.003+01:00

No voldríem acabar l'any sense informar-vos de que Grifoni Barcelona ha fet una tasca de penjar informació a la Viquipèdia en català, sobre el Genoa.

Trobareu molta informació al voltant de les següents entrades:
· Genoa C.FC.: http://ca.wikipedia.org/wiki/Genoa
· Gianluca Signorini: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gianluca_Signorini
· Derbi de la Llanterna: http://ca.wikipedia.org/wiki/Derbi_de_la_Llanterna

Han estat setmanes d'investigació i traducció i podem dir que tenim una bona informació en la nostra llengua. Us animem a anar actualitzant i completar tot allò relacionat amb el Genoa.
Bon any!
Forza Genoa!

Bon Nadal!

2011-12-24T14:08:00.002+01:00

La maglia de Jankovic!

2011-12-23T14:09:00.001+01:00

A Grifoni Barcelona ens han fet un bon regal de Nadal. Des de Gènova, ens han enviat la samarreta de Bosko Jankovic!

Una iniciativa de @SteRegazzoni i @patryenrydelben Un buon regalo di Natale! Grazie mille!

Moltes gràcies! Bon Nadal!

Esonerato Malesani. Arrivato Marino

2011-12-22T18:19:00.004+01:00

La humiliant derrota del Genoa contra el Napoli (6-1), s'ha cobrat la seva primera víctima, quinze hores després de la seva finalització.

El president Enrico Preziosi ha destituït a l'entrenador Alberto Malesani. Fixat en el mes de juny, Malesani no menjarà el panettonne com a míster rossoblù. El seu bagatge en tant sols sis mesos, es pobre, ja que s'esperava molt més d'ell. El Genoa està novè en la classificació amb 21 punts (a 5 d'Europa i a 9 de la Sèrie B). Ha jugat 16 partits, guanyant 6, empatant 3 i perdent 7. (19 gols a favor i 24 en contra).

Després d'una sèrie de derrotes consecutives, el detonant va ser la derrota vergonyosa soferta al Sao Paolo. Els tifosi rossoblù han protestat energicament i han clamat la destitució de Malesani. Preziosi s'ha deixat portar per allò que li ha reclamat l'afició.

El nou entrenador és el sicilià Pasquale Marino. Nascut l'any 1962 a Marsala, va ser jugador en diferents equips, en la posició de migcampista. Va començar la seva carrera d'entrenador l'any 1997 al Milazzo, club sicilià que jugava en categories regionals. El seu primer gran club va ser el Catania, amb el qual va aconseguir l'ascens a la Sèria A., la temporada 2005/06. Després va entrenar l'Udinese, substituint a Alberto Malesani. Va aconseguir que el club bianconeri es classifiqués per jugar a Europa la Copa Uefa. El seu darrer equip ha estat el Parma. Va ser destituït del Parma, l'abril del 2011, després d'uns mals resultats, contractat el juny del 2010.
Ha fitxat pel Genoa fins el juny del 2013.

VERGOGNA!!!

2011-12-21T23:26:00.002+01:00

Napoli 6 - Genoa 1

Napoli: De Sanctis, Campagnaro, Cannavaro (min. 66 Fernandez), Aronica, Maggio, Inler, Gargano (min. 59 Dzemaili), Zuniga, Hamsik, Pandev (min. 75 Lucarelli), Cavani. (Rosati, Fernandez, Dzemaili, Dossena, Santana, Lucarelli, Mascara)

Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Dainelli, Kaladze (min. 58 Marchiori), Rossi, Seymour (min. 50 Merkel), Veloso, Jorquera, Pratto, Caracciolo (min.41 Jankovic). (Lupatelli, Marchiori, Sampirisi, Merkel, Constant, Jankovic, Zé Eduardo)

Un Napoli-Genoa sempre és un dels partits més bonics de la temporada, per l'espectacle a la gespa i també i sobretot fora del camp, a les grades, als carrers, per l’agermanament de les dues aficions. Aquest Napoli-Genoa, es trigarà a oblidar...

Els primers minuts es van jugar a bon ritme pels dos equips, si ve, era el Nàpols el que va tenir les ocasions més clares. Abans del quart d'hora inicial, una passada des del mig camp de Maggio a Cavani, que complement sol a la frontal de l’àrea, encara Frey i fa el gol. Tres minuts més tard, treu el porter del Napoli, la pilota arriba al camp del Genoa, Pandev l’agafa i es planta a l’àrea rossoblù, li passa a Hamsik, que al segon xut envia la pilota al fons de la xarxa. Un cop molt dur, ja que al minut 17, el Genoa ja perdia per 2 a 0. I això jugant amb cinc defenses!!

Al Genoa no li quedava un altre que anar amunt i buscar el gol. Per aquest fet va quedar mal parat en defensa. Qui ho va aprofitar va ser Cavani, que es va escapar des del mig del camp, trencat el fora de joc, i quan va arribar a l'àrea rossoblù, picar la pilota a l’estil Messi, tot aixencant-la per sobre de Frey, fent el segon del seu compte i el tercer per l’equip local. per posar al seu equip 3 a 0. Malgrat tot, el Genoa no es va ensorrar i cinc minuts més tard, al 27, el xilè Jorquera va marcar després de superar un defensor i xutar ras des de fora de l’àrea, deixant el porter sense opcions.

Si hi havia alguna possibilitat que Genoa aconseguís remuntar, aquesta es va dilapidar just abans de la mitja part. Novament un gol al més pur estil Messi. Pandev agafa la pilota al cercle central i encara cap a la porteria del Genoa, sense que cap, cap defensor l’aturi, però no perquè no pugués, sinó perquè ningú fa l’esforç d’aturar-lo. Granvisqt i Jankovic, que havia substituït cinc minut abans a Caracciolo, acompanyen el jugador del Napoli fins la seva àrea, que xutant des de la frontal, li marca el quart a Frey. Dessolador.

I la segona part? Un desastre. En el minut 3, el Genoa, encaixava el cinquè gol. Un potent xut de l'uruguaià Walter Gargano des de fora de l’àrea. Del partit no cal comentar res més. Faltant 10 'pel final, el colombià Zuñiga va detonar una bomba des de fora l'àrea, davant un Frey estàtic i va segellar el partit 6 a 1, que es va convertir en la major golejada de la història entre aquests dos equips en trobades oficials.

La defensa del Genoa no va existir en tot el partit i Frey no va tenir la nit. Els gols napolitants van ser massa fàcils.

L’únic destacable del partit és el debut de Marchiori en el primer equip, després de desmaiar-se, el dia de l’Inter. Segur que mai oblidarà la nit a Sao Paolo.

Una derrota molt humiliant que hauria de fer reflexionar a Preziosi, Malesani i tota la plantilla. I evidentment algú hauria de pagar la seva responsabilitat.

Boško Janković

2011-12-21T10:08:00.000+01:00

Boško Janković (en serbocroat Бошко Јанковић), és nascut el 3 de gener de 1984 a Belgrad (Sèrbia). El seu debut com a jugador professional va ser amb l'Estrella Roja de Belgrad, on va jugar 90 partits i va anotar 27 gols, entre els anys 2000 i 2006. Cal dir que entre els anys 2000 i 2002 va jugar al juvenil de l'equip roig-i-blanc, i la temporada 2003-2004 va ser cedit al FK Jedinstvo (de la ciutat serbia d'Ub, a Kolubara).

En l'Estrella Roja va guanyar tres lligues i tres copes.

Després de l'Estrella Roja, va fitxar per 5 temporades amb el RCD Mallorca, però a les illes només va jugar una temporada, jugant 28 partits i marcant 9 gols. L'estiu del 2007 va fer el salt al Calcio. Va fitxar per l'US Palermo. Allà va tenir una temporada irregular, marcada pels canvis d'entrenadors. Tot i així ja jugar 27 partits i va marcar 2 gols.

En el mes de setembre de 2008, el club rosanero, el cedeix al Genoa CFC (sent fitxat a mitges amb el Palermo i l'equip grifoni en el mes de gener del 2009). Va jugar 45 partits i va anotar 5 gols. Va marcar el primer gol amb la samarreta rossoblù el 10 de gener de 2009, en un Genoa-Torí. Després va marcar dos gols davant el Lecce , un d'ells, recordat per espectacular cop de taló des d'un angle tancat. Va marcar contra el Nàpols i en el darrer partit de la temporada contra el Lecce.

Abans de començar la temporada 2009/10, a principis d'agost, Janković es lesiona greument al genoll i es perderà la meitat temporada. Tot i així va poder jugar 3 partits. Quan es recupera, recau novament en el mes de març, i estarà 10 mesos sense jugar. Aquesta lesió fins i tot, l'apartarà de poder jugar el mundial de Sud-Àfrica amb la seva selecció, en la qual tenia anava sempre convocat des del seu debut el 15 de novembre de 2006 en el partit amistós Sèrbia-Noruega, jugat a Belgrat.

En el mes de novembre de 2010 tornarà a debutar amb la samarreta rossoblù, després de 10 mesos d'inactivitat, però ho farà amb el segon equip. El 10 de gener del 2011 jugarà de nou amb el primer equip, els darrers minuts del Genoa-Lazio. Al llarg d'aquella temporada jugarà 7 partits, 6 de lliga i 1 de copa.

En el mes de juny de 2011, el Genoa CFC es va fer amb el 100% dels seus drets.

El primer partit oficial de Janković amb el Genoa, la temporada 2011/12 va ser el 2 d'octubre contra el Parma. El 26 d'octubre, en el partit contra la Roma, va marcar el seu primer gol de la temporada amb els rossoblù.

Victòria!!

2011-12-18T19:40:00.000+01:00

Genoa 2 - Bologna 1

Genoa: Frey; Mesto, Granqvist, Kaladzé, Moretti; M.Rossi, Veloso, Constant (Caracciolo, min.80); Merkel (Jorquera, min.70); Zè Eduardo (Jankovic, min.79) i Pratto.

Bologna: Gillet; Crespo, Raggi, Portanova, Cherubin; Pulzetti (Acquafresca, min86), Mudingayi, Kone; Ramírez (Giménez, min.77), Diamanti (Casarini, min.70) i Di Vaio.

Després de la derrota contra l'Inter calia una victòria a casa, per enfortir la confiança en l'equip i sobretot per no quedar-se despenjat de la lluita per places europees.

El Genoa va començar el partit dominant i Pratto i Ze Eduardo van tenir alguna ocasió per obrir el marcador. En el minut 38, una gran jugada de Ze Eduardo, que li passa a Pratto i aquest es dribla el porter, fent la passada de la mort al gran capità Marco Rossi, que només ha d'empenyer la pilota fins el fons de la xarxa. Com sempre Rossi, juga al 200% amb el cor i tota la seva ànima...

La primera part, ha tingut un clar color local, tot i alguna arribada del Bologna, que Frey ha aturat molt bé. Tot i que els dos equips arribaven fins l'àrea contrària, l'anècdota és que en el primer temps, cap dels equips ha tret cap còrner.

En el segon temps, l'equip visitant ha sortit molt més mentalitzat i esperonat. Prova d'això, és que al minut 5, l'uruguaià Ramirez aconseguia l'empat. Els dubtes tornaven a planejar sobre el Luigi Ferraris...sobretot perquè el Bologna ha volgut el segon gol, i ha tingut moltes ocasions per aconseguir-lo, però novament, Frey impecable sota els tres pals.

Davant l'ímpeteu del Bologna, Malesani ha mogut fitxa i primer ha fet un doble canvi. Merkel i Zè Eduardo (que encara no està al 100%), per Jankovic i Jorquera, i deu minuts més tard Constant per Caracciolo. L'entrada de Jorquera ha permés el Genoa dominar bé el mig del camp.

A mida que passaven els minuts, el joc grifoni no brillava i això ha portar nervis a la graderia, que s'ha traduit en queixes i algun xiulet, dels més pessimistes que ja veien l'empat com a resultat final.

Quan només faltaven cinc minuts, una bona jugada de Veloso i Caracciolo l'ha sapigut rematar l'argentí Lucas Pratto, fent el segon gol i el primer del seu compte particular. Marasi esclatava en alegria! Els darrers minuts, ha patir, però finalment els jugadors grifoni s'alçaven victoriosos en un partit jugat amb molta intensitat.

Amb la victòria davant el Bologna, Alberto Malesani aconseguir la seva victòria número 100 com a entrenador de la Sèrie A. Ara el grifoni torna a estar novament amunt i no s'ha de badar més. Europa hauria de ser nostra!

La "Tessera dei tifoso" declarada il·legal

2011-12-14T15:15:00.003+01:00

El Consell d'Estat d'Itàlia ha declarat la "tessera dei tifoso", en la forma en que ara s'emet, il·legal perquè pot ser una pràctica comercial deslleial. Les associacions Codacons i Federsupporter, havien denunciat la "tessera dei tifoso" que pel fet per obtenir la targeta, els aficionats es van veure obligats a adquirir una targeta de crèdit recarregable, una circumstància que pot afectar les decisions econòmiques dels aficionats/consumidors .

Pel Consell d'Estat, emetre una "tessera dei tifoso" i alhora fer signar un contracte amb un banc, per convertir-la també en targeta de crèdit, afecta indegudament la llibertat d'elecció dels aficionats i per tant, és una pràctica comercial deslleial amb el Codi del Consumidor.

Recordem que la "Tessera dei tifoso" es va començar a repartir des de l'any 2009, amb un preu de 10 euros per persona, ha de ser sol·licitada per cada seguidor, amb la consulta prèvia del seu club de futbol a la policia, ja que si el seguidor té una condemna, pena o falta efectiva o pendent en els últims 5 anys, simplement se li nega.

En molts estadis, la policia obliga als seguidors visitants a tenir-la per poder accedir-hi. Si no es té la la "tessera dei tifoso", no es pot entrar a l'estadi. Amb aquesta mesura es vol controlar els aficionats i evitar la violència. Si un seguidor ha comés actes violents, se li retira o se li nega la "Tessera dei Tifoso". Cal dir, que des de que està en funcionament molts grups ultres han minvat la seva capacitat d'animació i molts dels seus membres no van a l'estadi, ja que ho troben una mesura repressiva i de control. Però pel Ministeri de l'Interior es fonamental per evitar la violència en el calcio.

Però paral·lelament, la targeta a més d'identificar al tifoso per accedir a l'estadi de futbol amb un codi personal, funciona com qualsevol targeta de crèdit, que et permet comprar en botigues, tenir descomptes al cinema, en restaurants, botigues de música, preus preferencials per accedir als estadis, ingrés exclusius o paquets especials per seguir al teu club o selecció en competicions internacionals. És per això que ha estat denunciada per "pràctica comercial deslleial".
Cal dir que la "tessera del tifoso" no ha estat qüestionada i que per tant, continuarà, només es qüestiona el format actual que combina la targeta de crèdit...

Derrota injusta

2011-12-13T23:03:00.001+01:00

Genoa 0 - Inter 1
Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Dainelli, Kaladze, Moretti, Rossi, Veloso, Merkel (Caracciolo), Constant (Jankovic), Zè Eduardo (Pratto).

Inter: Julio Cesar, Zanetti, Lucio, Samuel, Nagatomo; Faraoni (Alvarez), Motta, Cambiasso, Poli (Obi, Milito (Forlan), Pazzini.

Aquest partit s'havia d'haver disputat el novembre, però a causa de les fortes pluges que van caure i de les inundacions que van afectar la ciutat, amb morts i ferits inclosos, es va suspendre. Si les condicions climatològiques ho haguéssin permet, potser en aquelles dates, el Genoa hagués guanyat el partit, ja que en aquell moment, l'equip estava molt més fort que l'Inter, sobretot perquè els neroazzurris no havien fet bons resultats fins aleshores.
El Genoa va portar al camp una samarreta especial per recorda la iniciativa de la campanya de recaptació per les víctimes de les inundacions. També cal destacar que Rodrigo Palacio es va lesionar en el darrer partit i estarà fins al gener de baixa. Un cop anímic molt dur abans de jugar contra l'Inter.
L'Inter va començar molt fort i en els primers minuts, va tenir dues ocasions fallades per Milito i Nagatomo. Després el joc es va refredar i si la temperatura a Gènova va ser glacial, la primera meitat del partit no va escalfar en cap moment ni les ànimes ni els cossos dels espectadors. Durant els primers 30 minuts, cap equip encara havia xutat entre els tres pals.
Al minut 33 va arribar el primer perill per la porteria del Genoa, defensada per Frey. Acció de córner: el porter francès ha de recórrer dues vegades al miracle per aturar el cop de cap de Walter Samuel abans i el xut de Diego Milito després. El davanter argentí falla la més fàcil de les ocasions: mà a mà amb el porter, a tres metres de la línia de gol. Però com sempre, Frey impecable. En el temps afegit, el japonès Nagatomo,va estar a punt d'avançar l'Inter amb un cop de genoll.
A la segona part, el Genoa va estar molt més posat en el partit, i va començar a atacar amb insistència.
Al minut 56 l'àrbitre es va equivocar en anul·lar un gol a Granqvist per fora de joc. Si aquest gol hagués pujat al marcador, segurament el Genoa s'hagués endut la victòria, però l'errada arbitral va condemnar els rossoblu. Abans Pratto, havia substituit a Ze Eduardo. El brasiler encara nota la manca de partits i malgrat posar molt bona voluntat, poca cosa va aportar al Genoa.
Al minut 67, el jugador nipó de l'Inter va saber aprofitar un centre de Ricky Álvarez, per marcant de cap el gol del seu equip. El fet que Nagatomo fos el més baixet entre els 22 a la pista, explica que la defensa del Genoa no va estar del tot concentrada en aquesta jugada...
Malesani va canviar Merkel per Caracciolo. Abans del gol visitant, Jankovic havia sortit enlloc de Constant. Malgrat els canvis, els jugadors del Genoa no van saber reaccionar i malgrat jugar més amb el cor que amb el cap, cap jugada va poder aconseguir que la pilota entrés a la xarxa interista.
De l'últim quart del partit la substitució de Diego Milito per Diego Forlán. L'argentí va ser molt ovacionat pel públic del Luigi Ferraris. Milito encara és un jugador molt estimat a Gènova.
La nota de risc del partit es va produir a deu minuts del final. Alberto Marchiori, capità de l'equip juvenil del Genoa, es va desmaiar a la banqueta i va haver de ser evacuat a l'hospital. Al Ferraris es va témer el pitjor. Per sort, Marchiori es va recuperar i només havia patit una baixada de tensió.
Aquest fet també va refredar una mica els jugadors locals, que en aquells moments estaven jugant amb molta intensitat. Julio Cesar en dues parades increïbles va evitar el gol de l'empat local.
Els cinc minuts afegits van ser un atac constant del Genoa, però el marcador ja no es va moure. Del partit cal destacar els mateixos jugadors rossoblu de cada partit: el porter Frey i el capità Marco Rossi, incombustible i lluitador els 90 minuts. I també, el públic que en cap moment va deixar d'animar el seu equip. Com sempre, la Gradinata Nord a l'alçada dels grans partits.
Novament el Genoa s'ha de reactivar després d'aquesta desfeta, molt més anímica, ja que moralment l'equip rossoblù hagués merescut l'empat o fins i tot la victòria.
Per acabar, novament una altra notícia relacionada amb la violència. Una baralla entre alguns aficionats de l'Inter i del Genoa després del partit. Diversos joves van resultar amb ferides lleus, i un tifosi rossoblu va ser detingut per la policia. Sembla ser que un autocar interista va ser atacat amb ampolles, prop d'una gasolinera a Via Buozzi. Alguns aficionats de l'Inter van baixar del vehicle i van esbarallar-se amb tifosi genoans fins que va arribar la policia i va separar els dos grups.

Victòria!

2011-12-10T20:25:00.004+01:00

Siena 0 - Genoa 2

Siena: Brkic, Vitiello, Contini, Terzi, Del Grosso (Rossi); Grossi (Mannini), D’Agostino (Larrondo), Gazzi, Brienza; Calaiò, Destro.

Genoa: Frey, Mesto, Dainelli, Granqvist, Moretti (Jankovic); Rossi, Veloso (Seymour), Constant; Merkel; Palacio, Zè Eduardo (Pratto).

Partit que es presentava clau pel nostre equip, després de molts rumors sobre una possible rotació a la banqueta i acomiadar Malesani.
El partit va començar amb un Siena perillós als primers cinc minuts, però el Genoa es va centrar ràpidament i va tenir dues oportunitats...El partit va esdevenir mica en mica en una partida d'escacs. Molt tàctic i per tant, molt avorrit. A mida que anava passant el temps, el joc es jugava més en el mig camp, que no pas en les àrees. El Genoa va tenir algunes arribades aïllades, i en general anava dominant el partit, però al final del primer temps gairebé ens anem amb un gol en contra, després de cop de cap de Calaió, davanter del Siena, que no va entrar per molt poc.

A la segona part els rossoblù han demostrat una gran determinació i voluntat de reaccionar després d'una avorrit primer temps. En l'arrencada el Siena va sortir a matar, però els jugadors grifoni van aguantar bé, les arribades locals. Al minut 55 Zé Eduardo, es substituit per Pratto, on cal destacar que tot i la seva precària forma física va mostrar coses bones. Li calen més partits al brasileny. Un minut després, Constant centra una pilota perillosa, que es rebutjada per la defensa del Siena, i que és aprofitada pel capità Rossi, que lliure de marca, envia la pilota dins la xarxa. 0 a 1! I gran celebració de Rossi amb els aficionats desplaçats. Premi per a aquest vell guerrer que com havíem dit en el partit anterior, emociona veure'l jugar i lliutarper la nostra samarreta.

Després del gol, els rossoblù van jugar més tranquils, amb la comoditat d'anar per davant del marcador. Però a partir d'aleshores, va ser quan el Siena va esdevenir més perillós. Va començar a atacar de manera constant, i novament Frey va salvar el seu equip. El Siena, ferit, va sortir ara sí a jugar-se el tot pel tot i durant gairebé deu minuts, el Genoa no va disposar de la pilota, només es limitem a mantenir-se en el seu terreny i tractar de llançar una contra, mentre la defensa rebutjava tot el que venia. El Genoa no li calia cap més remei que jugar al contraatac. Tot i que algunes jugades de contraatac van ser tallades molt bruscament pels jugadors locals. Per exemple, en una jugada d'atac del Siena, un rebot queda per l'ex-Genoa Destro que només havia de empènyer a dins la porteria, ja què Frey estava pràcticament vençut, però increïblement la pilota va donar al travesser. I producte d'aquesta jugada es va venir una contra del Genoa iniciada per Merkel i que va ser tallada amb una falta terrible que mereixia la vermella, però el jugador local només es va emportar la groga.

En el temps de descompte un contraatac mortal de Rodrigo Palacio, després d'una passada de Merkel. L'argentí es planta sol davant el porter i en l'u contra l'u, fa el segon. 0 a 2!

El més important de tot, és que l'equip va mostrar una gran fermesa i esperit guanyador, aconseguint una segona victòria de visitant en aquesta lliga.

Per destacar, a part dels que sempre rendeixen com Frey, Rossi i Palacio, avui Granqvist que en defensa va ser d'allò més ferm, Merkel que va estar sempre en les situacions determinants del partit, i un bon partit de Constant, que venia d'un partit molt fluix i avui es va mostrar molt millor .
Abans del partit dèiem que els pessimistes veien el Genoa 5 punts de la Sèrie B, els optimistes a 5 punts dels llocs europeus, i els realistes, que calia guanyar al Siena i a l'Inter. De moment, anem bé...

Ambient enrarit...

2011-12-07T17:56:00.000+01:00

Arran dels incidents ocorreguts el 2 de desembre durant el partit Genoa-Milan, l'ambient dins l'entorn rossoblu està una mica enrarit. A l'arribada dels aficionats del Milan, diversos tifosi genoans els van anar a buscar i va haver-hi enfrontaments entre les dues aficions. La policia va intervenir per separar les dues aficions i va començar a tirar gasos lacrimògens. El partit ja feia uns minuts que s'estava jugant i el vent va portar els gasos fins l'interior del Ferraris i aquest va afectar al públic i als jugadors. Davant d'això, l'àrbitre va aturar el partit. Era el minut 15 i va estar aturat uns deu minuts, fins que els gasos es van dispersar.

L'endemà des del sindicat de policia Silp-Cgil es van queixar que Marassi no reunia l'estructura adequada per poder fer front a incidents. Segons els policies, no hi ha suficient espai al voltant de l'estadi, per què les forces de l'ordre puguin actuar i això va precipitar el llançament de gasos lacrimògens per separar les dues aficions. Per la policia, cal un replantejament dels polítics sobre la utilitat d'aquest estadi en partits de futbol.

El president del Genoa va fer unes declaracions on insinuava que potser sí que caldria pensar en el futur de Marassi. Per molts aficionats aquestes declaracions, juntament amb les de la policia i algun polític, significaven tornar a obrir el debat sobre si cal enderrocar el Luigi Ferraris i construir un nou estadi. Cal dir que fa anys que des de l'Ajuntament de Genoa s'està debatent al voltant de la idea de construir un nou estadi municipal i derruir Marassi, considerat pels polítics com un estadi vell i antiquat. A més, cal tenir en compte, que Preziosi ha declarat més d'una vegada que a ell li agradaria un estadi més modern i funcional. Però la majoria de tifosi grifoni s'oposen totalment a marxar de Marassi.

Arran d'aquestes declaracions de Preziosi, la Tifoseria Organizzata del Genoa va fer públic un comunicat molt dur, el dia 6, dirigit al president Enrico Preziosi, amb un únic missatge: “Il Ferraris non si tocca”, on adverteixen que s'oposen a qualsevol projecte d'un nou estadi. A la missiva també li demanen que sigui clar amb el seu projecte de club. Sens dubte, les relacions de Preziosi amb els tifosi no estant passant per un dels millors moments.

A més a més, els darrers resultats de l'equip, tampoc estant ajudant gaire i molts aficionats es qüestionen l'entrenador. El partit contra el Milan, però ja venia escalfat. El president Preziosi havia deixat entredit que amb el Milan seria impossible aconseguir una victòria. La gent va reaccionar i es va expressar en contra d'aquestes declaracions, dient que a Marassi tot és possible i molts van acusar Malesani de ser massa tou amb l'equip. L'entrenador es va escalfar i en conferència de premsa, fidel al seu estil i amb molt "èmfasi", va rebutjar les acusacions de la gent. Una situació molt semblant a la de la temporada 90/91 on hi va haver un enfrontament entre gran part de la tifosería genoana i el tècnic d'aquella època, Ballardini.

Tornant als incidents del partit, qui també s'han posicionat clarament i molt durament ha estat el Genoa Club Children. Aquesta penya rossoblu porta a terme, un projecte únic, iniciat fa 5 anys, on educadors i mestres, porten els nens al Luigi Ferraris, per encoratjar al seu propi equip i tenir el plaer de veure'l jugar a futbol. Però tot amb un clara vocació educacional on els valors de respecte i convivència estan per sobre de tot. En el Genoa Club Children veien el fet d'animar, com un fet educatiu, on s'ensenyava els valors positius de l'esport, on també feien activitats a favor de la infància i sobretot d'aquells grups socials en risc d'exclusió.

El dia 5 van decidir no portar més nens a l'estadi. Pel Genoa Club Children, el que es va viure divendres, s'assembla més a una guerra, que no pas a un partit de futbol. Davant la manca de seguretat, els responsables del Genoa Club Children, han decidit que ells continuaran amb el seu projecte, però ja no portaran més infants a Marassi.

Finalment dir que pels incidents el club grifoni ha estat multat amb 5.000 euros, però només per llançaments de bengales dins l'estadi.

Comunicat tifoseria organizzata del Genoa

2011-12-06T14:33:00.002+01:00

Abbiamo appreso dai giornali di Domenica 4 Dicembre, che Lei Presidente Preziosi è rimasto turbato dalle scaramucce avvenute venerdì sera FUORI lo stadio Luigi Ferraris. Quindi anche NOI esterniamo il nostro turbamento, ma sugli ultimi incontri del Genoa visti all’ INTERNO dello stadio Luigi Ferraris.

Fatta questa NOSTRA esternazione, altrettanto legittima come la sua da Presidente del Genoa , Le vorremmo fare tante domande, ma probabilmente finiremo sul solito discorso di eterna nostra riconoscenza per mantenerci nella massima serie, per aver vinto tanti derby, e per aver riassaporato l’Europa, quindi andiamo subito alla domanda finale, quella che tanti tifosi rossoblu si chiedono e non trovano risposta, IL SUO PROGETTO CHE OBIETTIVI HA??

Prima che lei risponda, sempre se vorrà ovviamente, per non sentirci dire cose che potremmo fraintendere, vorremmo essere subito chiari :

IL FERRARIS NON SI TOCCA, così se per caso, nel SUO “PROGETTO” ci fosse anche un progetto edilizio per la costruzione di un nuovo impianto in una zona diversa da quella di adesso e magari di proprietà o in partecipazione con altre squadre di serie minori, sa già che la NOSTRA opinione è contraria e opposta.

La tifoseria del GENOA avrà dei difetti, ma chi non li ha (?), ma MAI come OGGI è compatta e lotta per un unico obbiettivo, la salvaguardia e il rispetto della storia del GENOA.

Non vorremmo mai che Lei Presidente, si distragga troppo su cose che centrano poco con il suo ruolo, la vorremmo vedere più concentrato per risolvere i macro problemi che questa squadra ha, anche se lei la ha definita la sua miglior squadra da quando è diventato genoano.

Non vorremmo mai rivederla arrabbiato perche il Gilardino di turno non ha capito il SUO PROGETTO, vorremmo aiutarla ci creda, ma più di incitare SEMPRE e di seguire la nostra fede in trasferta anche dove NON ci è concesso (grazie alla repressione bieca che Lei esalta sui giornali) non sappiamo come fare.

Anche perché diciamocela tutta Presidente, i genoani sono innamorati del GENOA e fanno di tutto per esternare il loro amore, Lei lo sa, ma non siamo nati ieri, i problemi in questa stagione si vedono e pure bene, e quindi forza non perda tempo con 4 lacrimogeni lanciati, pensi a farsi valere nel mercato di Gennaio una volta per tutte per risolvere questo empasse.

Ringraziandola per l’attenzione le auguriamo BUON LAVORO, perche sicuramente ne avrà bisogno, e ci dia retta una buona volta, non si distragga !!

LA TIFOSERIA ORGANIZZATA DEL GENOA

Genoa - Milan: novament incidents

2011-12-03T15:30:00.000+01:00

L'any 1995 uns enfrontaments entre aficionats del Genoa i del Milan, van acabar amb la mort del genoà Claudio Spagnolo. Des d'aleshores, els seguidors rossoneri tenien prohibit anar fins a Gènova. Aquesta era la segona vegada que hi viatjaven, amb permís policial, i novament hi han hagut greus incidents.

Un grup de grifonis es va acostar a un altre del Milan, que venien d'un autocar i van començar a atacar el vehicle. Els rossoneri van baixar i va haver-hi enfrontaments entre tots dos grups. Fins i tot, els del Genoa van robar alguna bandera als tifosi rossoneri.

La policia va intervenir per separar les dues aficions i va començar a tirar gasos lacrimògens. Els tifosi per la seva banda, van començar a llençar bengales, ampolles, petards i pedres contra la policia. Un policia va resultar ferit.

El vent va portar els gasos fins l'interior de l'estadi i aquest va afectar al públic i als jugadors. Uns quants aficionats van entrar fins el terreny de joc.

Paral·lelament la tensió entre les dues aficions, cadascuna en els seus sectors, anava pujant de to. Fins i tot, un steward va resultar ferit.

Arran d'això, l'àrbitre va aturar el partit. Era el minut 15 i va estar aturat uns deu minuts, fins que els gasos es van dispersar i els ànims es van calmar.

Primer partit perdut a casa

2011-12-02T23:36:00.008+01:00

Genoa 0 - AC Milan 2

Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Dainelli, Kaladze, Moretti, Rossi, Veloso, Constant, Jankovic, Pratto.

Milan: Amelia, Abate, Yepes, Thiago Silva, Antonini, Nocerino, Ambrosini, Aquilani, Boateng, Robinho, Ibraimovic.

Ambient enrarit al Luigi Ferraris per disputar aquest partit. És sempre una motivació enfrontar-se al Milan, però quan les condicions no són les necessaries, algú es pot imaginar el pitjor. Sobretot després d'escoltar dir al president Preziosi, que amb el Milan seria impossible aconseguir una victòria. A més, Malesani també va fer declaracions contra aquells que l'acusaven de ser massa tou i molts aficionats li han perdut la confiança, sobretot al veure els seus darrers plantejaments tàctics.

El partit va començar amb un clar domini del Milan, on demostrava que la diferència futbolística amb el Genoa és molt gran. Els jugadors rossoblù van arribar alguna vegada, però eren els rossoneri els que atacaven una i altra vegada la porteria de Frey, que novament salvava una i altra vegada el seu equip. Cal tenir en compte també, que l'aturada del partit durant deu minuts, també va condicionar que el Genoa tornés a agafar el bon joc inicial. Després de l'aturada, una tàctica molt conversadora, un catenaccio total, on hi havia moments, que el Genoa tenia 6 jugadors defensant en línia. Així, clar, era impossible atacar. Només calia esperar el contraatac, però el Milan jugava molt ordenat.

Ja en la segona part, el partit era molt similar que el de la primera, però

el Milan es va posar en avantatge al minut 10 amb un penal convertit per Ibrahimovic després d'una clara falta de Kaladze, que va veure la segona groga i va ser expulsat. Si ja el partit estava complicat, perdent 0 a 1 i amb un jugador menys, el Genoa, li quedava fer una gesta heroica per anar a buscar l'empat. Malesani va treure a Constant per Merkel. El Genoa ho anava intentant i per trobar el gol, en el minut 77 va entrar el brasiler Ze Eduardo per Jankovic. El brasiler debutava en la lliga, després d'un llarg període de lesions. Marassi esclatava per rebre'l. La seva presència al terreny de joc, va obrir una esperança pel Genoa, però tot va acabar un minut després, quan el Milan va sentenciar el partit amb el 2 a 0 .

Cal destacar, una vegada més, l'ambient de Marassi, on l'afició, malgrat el mal joc, i el resultat advers, encoratjava i animava els jugadors, com si anéssint guanyant per diversos gols.

Anem malament...

2011-11-27T18:48:00.000+01:00

Cesena 2 - Genoa 0

Cesena: Antonioli, Comotto, Von Bergen, Benalouane, Rossi, Ceccarelli, Parolo, Guana, Martinho, Malonga, Mutu.

Genoa: Frey, Granqvist, Kaladze, Moretti, Mesto, Merkel, Veloso, Constant, Rossi, Caracciolo, Palacio.

Si ens remetem a la prèvia del partit, jugàvem contra l'últim del campionat, un equip que lluita pel descens i havia aconseguit una sola victòria en tot el torneig, que pràcticament està condemnat a baixar a la Sèrie B. Mentre que el Genoa venia de dos triomfs consecutius (un per Lliga i un altre per Copa Itàlia), contra dos rivals molt febles. A més, pel que feia als resultats de lliga, si es guanya, ens situavem en sisè lloc, i per tant, una motivació extra, però...

El Genoa va arrencar bé, amb bon moviment de la pilota, però sense profunditat. Caracciolo va fer un mal partit. Va tallar tots els possibles avenços del Genoa tornant malament la pilota, o no poden ni tan sols dominar-la.

Tot i el mal joc, el Genoa es veia un equip superior, i per aquesta regla de tres, tard o d'hora havia de venir el gol. Això també ho vam pensar en el descans, ja que la primera part, va finalitzar amb igualtat en el marcador. Però en deu minuts fatals, va venir l'enfonsada. Un clar penalti de Moretti, va ser transformat per Mutu. Calia reaccionar, però el mateix jugador, va clavar un golàs de trenta metres des de fora de l'àrea en què Frey, que va tenir una tarda excel·lent, no va poder fer res. El partit ja estava sentenciat. Faltaven 10 minuts pel final, però el Genoa ja no va poder fer res més. I sort de Frey, que si no, podria haver caigut un parell de gols més. Palacio va ser amonestat i es perderà el proper partit contra l'AC Milan.

Fent una mica d'autocrítica, tot remetent-nos als darrers partits, el futur del nostre estimat grifoni es veu negre que mai. El partit contra el Cesena era un partit per marcar distàncies, no per consolidar el mal joc, que de tant jugar malament, s'acaba perdent, i més d'una forma dolorosa contra el darrer classificat. Tot i el resultat, el resultat, que sempre pots perdre jugant bé, el balanç general del joc de l'equip no és gens bo. I no volem entrar en una dinàmica negativa, ara que ens tocarà jugar contra rivals, teòricament, molt més forts, que els dels tres darrers partits...

La premsa italiana va titular un partit per oblidar, però nosaltres creiem que són aquests partits, els que s'han de recordar per aprendre dels errors i corregir-los. Encara estem a temps.

Vídeo resum Genoa 3 - Bari 2

2011-11-24T23:44:00.000+01:00

Vídeo resum del partit de 1/16 finals de Coppa Italia
Genoa 3 - Bari 2

http://www.youtube.com/watch?v=dr0ojtmabfo

Classificació pel pèls...

2011-11-24T23:00:00.009+01:00

1/16 final Coppa Italia
Genoa 3 - Bari 2

Formació Genoa: Lupatelli, Mesto, Kaladze, Dainelli, Antonelli, Kucka, Seymour, Birsa, Jorquera, Pratto, Jankovic.

Amb un equip "alternatiu", a destacar la pesència de Cristiano Lupatelli defensant la porteria..el Genoa va rebre el Bari on hi juga Torrente, el vell capità rossoblù al qual Marassi, li va demostrar l'afecte per tants anys al club.

El Bari va demostrar ser un gran equip i va anar a buscar el triomf des de l'inici del partit. Les primeres arribades van ser totes pels visitants, i llavors el Genoa va reaccionar i va tenir algunes arribades fins que la defensa del Bari va cometre penal a Jankovic que Birsa transforma en gol al minut 37 del primer temps. Però quan tot just encara s'estava celebrant el gol, ens empaten i anem al descans amb el resultat 1 a 1.

En el segon temps el Bari va merèixer més, però Jorquera va marcar el segon gol grifoni al minut 90. Quan tot semblava que s'acabava aquí, novament, un minut després l'àrbitre va xiular un penal a favor del Bari que va ser transformat en gol i que obligava jugar la pròrroga.

Als 10 minuts del temps suplementari l'argentí Pratto va aconseguir el 3 - 2 amb un cop de cap després d'un centre precís de Veloso, que havia entrat en el segon temps en lloc de Seymour quan les coses s'havien començat a complicar, igual que Palacio que va entrar per Birsa. Abans, en el primer temps, va haver de sortir Antonelli lesionat i va jugar en el seu lloc Moretti.

El tercer gol, és un premi per Pratto, que si bé va desaprofitar algunes bones arribades, ho va deixar literalment tot al camp, demostrant que demana pista per a la titularitat, sobretot després de la decebedora actuació de Caracciolo. També va ser interessant dins de la mediocritat general del Genoa, les tasques de Jankovic (sobretot en el primer temps) i de Jorquera, que va tenir molt bones demostracions del seu futbol. Tot i que en general el Genoa va jugar molt malament i semblava que era ell, l'equip de la sèrie B, i no pas el Bari. Potser som molt exigents amb l'equip, però si volem aspirar al màxim, no es pot cometre cap error...i avui el Genoa, si hem de ser sincers, no s'ha merescut la classificació.

També hem d'esmentat a la Gradinata Nord, que va donar una nova demostració del que és una afició, encara que a aquestes alçades de la història ja no ha de demostrar res.

Vídeo resum del Genoa 1 - Novara 0

2011-11-20T20:16:00.000+01:00

Vídeo resum del Genoa 1 - Novara 0

http://youtu.be/mjuXhfs6hXc

Victòria molt treballada!

2011-11-20T16:54:00.001+01:00

Genoa 1 - Novara 0

Formació Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Moretti, Antonelli, Veloso, Constant, Merkel, Rossi, Palacio, Caracciolo.

Formació Novara: Fontana, Gemiti, Centurioni, Dellafiore, Morganella, Mazzarani, Marianini, Radovanovic, Rigoni, Rubino, Meggiorini

Abans del partit, minut de silenci per les víctimes de les inundacions. I un Marasi, ple de pancartes en el seu record.

El Novara és un dels pitjors equips de la Sèrie A, i el Genoa tenia una gran oportunitat, jugant a casa per sumar els 3 punts.

L'alineació que va presentar Malesani, novament deixa molts dubtes. Sense Jorquera, Seymour i Dainelli en l'onze titular, molta gent va suposar allò que va passar, en algun moment, un mig camp sense connexió, amb poca actitud, que no generava joc. Tot i així, es van tenir moltes ocasions, però la pilota no va arribar mai a entrar. Ho va provar Constant per la banda, Palacio pel mig, Merkel per l'altra banda...Cal tenir en compte,

que la defensa del Novara, tenia una mitjana de 35 anys...

L'actitud de Marco Rossi, com sempre, ho dona tot per l'equip i novament Frey, insustituïble, les seves aturades van evitar que el Novara fes gol en les seves poques arribades.

A tres minuts pel final de la primera part, en un contraatac del Novara, Antonelli va tallar el joc, i vermella directa per al defensor del Genoa. Expulsió correcta.

La segona part va començar amb un Genoa en inferioritat númerica. Dainelli va entrar per Constant, i en alguns moments, els rossoblù semblaven jugar millor amb 10 que amb 11. El Novara però no va canviar d'actitud i enlloc d'atacar, es va dedicar a defensar. Malesani va saber llegir el partit i va fer entrar Jorquera per Merkel i Pratto per Caracciolo.

A deu minuts del final, és el Novara que es queda amb 10, per l'expulsió de Meggiorini. És llavors quan el Genoa, esperonat per una Gradinata Nord que animava sense parar, es va veure amb possibilitats.

Veloso, que venia de fer un gran partit amb la seva selecció, va treure la seva qualitat i en un gran xut des de fora de l'àrea, va engaltar la pilota ajustada al pal. Imparable! Gol del Genoa! Faltaven 3 minuts i només va quedar aguantar el resultat i així va ser.

El Genoa va guanyar un partit que va ser molt treballat i que encara queden coses per millorar. Malesani, per exemple, podria fer jugar Jorquera de titular. Estem 7ns en la classifació, empatats a 15 punts amb el sisè, el Napoli i a tant sols a 1 punt de la zona Europa i amb un partit menys. L'esperança és l'últim que es perd...

RECOL·LECTA SOLIDÀRIA AMB GÈNOVA

2011-11-17T11:16:00.003+01:00

Durant el mes d’octubre, la ciutat de Gènova (Itàlia) i la seva rodalia van patir un parell de greus inundacions i riuades, tot provocant la mort d’una vintena de persones i deixant la ciutat paralitzada i algunes àrees totalment impracticables, completament negada per les aigües i fangs i amb importants destrosses i desperfectes. Molta gent ha vist perdre cases i comerços i moltes de les seves propietats.

Històricament Barcelona i Gènova sempre han tingut molt lligams i ara, no volem deixar sols als seus ciutadans. Molts pensareu que Gènova és una ciutat de l’anomenat primer món, i que potser no li cal la nostra ajuda, però Itàlia està sumida en una greu crisi econòmica i qualsevol ajuda és benvinguda.

És per això, que la PENYA BARCELONISTA ALMOGÀVERS, juntament amb la PENYA GENOANA i GRIFONI BARCELONA, totes dues d’aficionats del Genoa CFC, amb les quals ens uneix una forta germanor, hem encetat una campanya de solidaritat i de recol·lecta de diners, per enviar-los a Gènova, tot seguint l’exemple que han fet els tifosi del Genoa CFC.

Aprofitant el partit que juga dissabte el Barça contra el R.Zaragona iniciarem la recol·lecta al Camp Nou. A més a més, oferim el nostre compte corrent perquè tothom pugui fer donacions.

La Caixa 2100 - 1143 - 49 – 0200039609

(Molt important, alhora de fer l’ingrés especificar: “Genova”).

Moltes gràcies per la vostra solidaritat!

Penya Almogàvers: penya@almogavers.cat
(http://www.almogavers.cat)

Penya Genoana: genoanos@hotmail.com

Grifoni Barcelona: grifonibarcelona@gmail.com
(http://grifonibarcelona.blogspot.com/)

Una salutació de Sebastien Frey!!

2011-11-10T12:35:00.014+01:00

El nostre gran porter ens ha saludat via twitter!

Merci @SebastienFrey Bonne Chance!
Forza Genoa!

Propers partits

2011-11-10T12:33:00.001+01:00

Genoa-Novara 20/11 -- 15h
Genoa - Bari 24/11 -- 20.30h (Coppa Italia)
Cesena-Genoa 27/11 -- 15h
Genoa-Milan 2/12 -- 20.45h
Siena-Genoa 10/12 -- 18h
Genoa-Inter 13/12 -- 20.45h

Recaptació solidària Tifoseria Organizzata del Genoa

2011-11-07T13:23:00.000+01:00

La Tifoseria Organizzata del Genoa ha engegat una campanya de solidaritat per recaptar fons destinats a les víctimes de les inundacions que van afectar Gènova aquests darrers dies.

Podeu fer els vostres donatius a:

Banca Popolare di Lodi, agenzia n.2467 Genova 18 via Della Libertà 36 R con le seguenti coordinate:
n.conto corrente 433
codice IBAN IT97A0516401418000000000433

Set morts a Gènova per greus inundacions

2011-11-05T01:03:00.002+01:00

Set persones han mort a la ciutat de Gènova en les inundacions registrades a causa de les persistents pluges que van desbordar els torrents Bisagno i Sturla, la tarda de divendres 4 de novembre

Entre els set morts, hi ha dos nens, i cinc cossos ja han estat recuperats. La ciutat està en estat d'emergència i els bombers procedeixen al tancament dels sistemes de gas i electricitat de tota la zona. Protecció Civil ha avisat, a més, que en les pròximes hores s'espera una nova crescuda del torrent Bisagno.

Gènova està paralitzada i algunes àrees de la ciutat estan totalment impracticables, mentre els serveis d'emergència busquen possibles desapareguts amb gossos ensinistrats. Els bombers, que han salvat a una desena de persones, han disposat un tren com a refugi a la zona de l'estació ferroviària, que ha resultat completament negada.

Els voluntaris de Protecció Civil han estat avisats i s'espera l'arribada de reforços de les veïnes regions de Llombardia i Piemont. L'assessora de Protecció Civil de Ligúria (amb capital a Gènova), Renta Briano, ha demanat que les persones evitin caminar a prop dels ponts i els torrents, així com dormir en plantes baixes i en zones que poden inundar-se amb facilitat.

Briano ha invitat els ciutadans "a protegir-se i, en cas de perill, dirigir-se a zones altes i evitar utilitzar el cotxe". A més, ha exhortat les famílies "a no sortir de casa, pujar a les plantes altes dels edificis i tancar els negocis".

Recordem que a finals d'octubre, nou persones van morir també a causa d'inundacions que van afectar la Ligúria i la Toscana.
A més a més, el partit Genoa-Inter de Milà, previst per jugar-se diumenge, ha estat suspés.

Des de Grifoni Barcelona, ens solidaritzem amb les víctimes de Gènova, les seves famílies i tota la ciutat!

Grifoni Barcelona ci troviamo in solidarietà con le vittime di Genova,le loro famiglie e l'intera città!

Una gran mostra de solidaritat!!

2011-11-03T19:39:00.001+01:00

La recaptació de la venda d'entrades del partit entre el Genoa i l'Inter de Milà serà donat per ajudar les persones més afectades per les inundacions que van afectar fa unes setmanes a la Ligúria. Aquestes inundacions va provocar que el govern d'Itàlia decretés l'estat d'emergència. Una desena de persones van morir, i milers es van veure afectades, algunes perden cases i propietats.

Aquesta decisió va ser presa pel president Preziosi Enrico, amb tota la seva directiva, com una mostra de solidaritat i de la participació i la proximitat amb el club i la comunitat rossoblù amb aquelles persones castigades pel mal temps. Per tal de recaptar el màxim de diners, Genoa CFC convida als seus simpatitzants a acudir a l'estadi.

Parlen Lucas Pratto i Dario Dainelli

2011-11-01T20:05:00.001+01:00

Publicada Il Secolo XIX. 31/10/211

Firenze - Il problema è che una partita così ti lascia l’amaro in bocca, e quasi non riesci a capirla. Un po’ troppo soft all’inizio, un po’ troppo imprecisi dopo. Alla fine Lucas Pratto entra e fa la sua parte. Se è una partita scivolosa, un cammello fa pure la sua parte. Il Cammello Lucas Pratto entra e pesa. Ma non decide. A quando? «Presto. Sto studiando il campionato italiano: ogni campionato ha le sue caratteristiche. Se è questo che volete sapere, posso dire che non ne faccio una malattia. Ho fiducia. Il gol prima o poi arriverà».

Filosofia del gruppo. Quella che ogni allenatore vorrebbe far entrare in testa ai suoi giocatori. Pratto, se la sente di giocare contro l’Inter? Si candida? «Ogni giocatore vuole giocare. Si chiama giocatore, no? Ma in una squadra di calcio c’è un allenatore, ci sono rapporti. Se tocca a me, sono felice. Se gioca un compagno, io faccio il tifo per lui. Il senso di uno sport di squadra è questo, no?».

Parole dolci per chi siede in panchina. Altra analisi. Il Genoa che parte male e finisce meglio. Una partita con saliscendi. Su e giù per le dune. Il Cammello va dritto per la sua strada. «Il mister mi ha mandato dentro per fare la mia parte, credo di averla fatta. Abbiamo fatto meglio nel secondo che nel primo tempo. Ci proviamo sempre, non sempre ci si riesce. Io non l’ho visto così male, il Genoa. Non abbiamo fatto una grande partita, vero. L’avevamo preparata così, la partita. Poi è arrivato quel gol…».

Dario Dainelli la spiega così, la partita: «Siamo partiti male. Molto meglio il secondo tempo. Il guaio è che al primo errore ci hanno punito. Fossimo andati all’intervallo sullo 0-0, saremmo a raccontare un’altra partita. Però, nel secondo siamo cresciuti, abbiamo fatto salire i centrocampisti, ci è mancato solo l’ultimo passaggio. Certo, potevamo fare di più».

Giornata particolare per Daino. Il suo stadio, vecchi amici, quell’atmosfera strana. «L’emozione? Sì, all’inizio c’era. Poi inizi a giocare e scivola via». Parentesi chiusa. La partita, la serie interrotta. «Troppo facile quel gol subito, non dovevamo concedere quella ripartenza, è stato troppo facile per loro». Grandi con le grandi, piccoli con le piccole? Palla ancora a Pratto: «No, non c’è una chiave. Ci proviamo sempre, qualche volta non va come dovrebbe».

Ora l’Inter, ripartire. «Sì, sarebbe bello esserci», dice l’attaccante. «Dobbiamo ripartire dal secondo tempo di oggi. Abbiamo le qualità e possiamo avere l’intensità per fare bene», aggiunge il difensore.

Sense atacar no és guanya!

2011-10-30T19:56:00.002+01:00

Fiorentina 1 - Genoa 0

Formació Genoa: Frey, Dainelli, Granqvist, Mesto, Antonelli, Rossi (Costant), Veloso, Kucka (Jorquera), Merkel, Jankovic (Pratto) i Palacio.

Formació Fiorentina: Boruc , Cassani , Gamberini, Natali, Pasqual, Kharja, Montolivo, Lazzari, Romulo (Munari), Gilardino i Jovetic (Silva).

En un partit que s'havia de lluitar contra la tradició, ja que des de l'any 1977 que no es guanyava un partit visitant el camp de la Fiorentina, el Genoa tenia una bona ocasió ja que els viola estaven una mica tocats, la Fiorentina feia cinc partits que no coneixia la victòria, i els rossoblù veniem de guanyar la Roma.

Però si es fa un plantejament conservador, com van fer els jugadors del Genoa, a poca cosa pots aspirar. Es va aguantar tots els atacs de la Fiorentina durant el primer temps, i si es volia un empat com a resultat, s'estava aconseguint aquest pobre objectiu. Però la Fiorentina, no volia l'empat, com va demostrar des del començament i una magnifica jugada de combinacions i parets, va arribar un bonic gol, al min. 41, gairebé a tocar del descans, que va acabar de desmoralitzar el Genoa.

A mitja part, es tenia l'oportunitat de tornar a plantejar el partit, però els jugadors van sortir a jugar amb un problema d'actitud. Potser era el cansament pels partits davant la Juventus i la Roma, però va faltar ritme, molt ritme i durant el segon temps, quan havíem de sortir a buscar l'empat, no es van veure les ganes d'endur-se per davant el rival. . Només a deu minuts pel final, el Genoa, amb Jorquera (per Kucka) a la gespa, va començar a atacar. Van sortir bones jugades i es va veure intencions. Però la Fiorentina estava molt més concentrada i el seu porter molt més encertat. A més, si en 80 minuts, no has atacat, no vulguis fer la feina en tant sols 10 minuts. Impossible. I així va ser. Durant la segona part Constant va substituir a Rossi i Pratto per Jankovic.

Aquesta derrota ha de servir per entendre quin és el camí. No es pot sortir a jugar de manera conservadora. Una cosa és anar a l'atac i que el rival et faci un gol de contraatac. L'altre és esperar-lo a la teva àrea, perque de tant venir, acabarà marcant. Una cosa és esperar Juventus, que era el líder i una altra és regalar la meitat del terreny de joc durant tot una primera temps a una Fiorentina que venia desmoralitzada. L'equip grifoni ha de tenir la confiança per saber que quan ataca, això és feina de Malessani, però també els jugadors han de saber quan han de canviar l'actitud i anar a guanyar un partit, que hauria de ser des del començament i no 10 minuts abans del xiulet final...

Comunicato Tifoseria Organizzata: Solidarietà

2011-10-30T01:50:00.001+02:00

La Tifoseria Organizzata del Genoa, in occasione dell’incontro casalingo con l’Inter, organizza una raccolta di soldi a favore delle località delle Cinque Terre duramente colpite dall’alluvione che il 25 Ottobre ha messo in ginocchio paesi che tutto il mondo conosce come autentici gioielli della nostra regione.

Per agevolare coloro che desiderassero fare la loro offerta, oltre alla raccolta allo stadio, è stato aperto un conto corrente bancario presso la Banca Popolare di Lodi, agenzia n.2467 Genova 18 via Della Libertà 36 R con le seguenti coordinate:

n.conto corrente 433

codice IBAN IT97A0516401418000000000433

La T.O.informa inoltre che domenica 30 Ottobre i ragazzi della Gradinata Nord senza tessera del tifoso andranno nelle Cinque Terre a prestare la propria opera di volontariato ed invita tutti i tifosi del Genoa ad unirsi a questa iniziativa per aiutare la popolazione colpita dai danni dell’alluvione e sostenerla concretamente in questo momento così difficile. Per info rivolgersi al n. 3423170854

Vídeo resum del Genoa 2 - Roma 1

2011-10-27T21:25:00.001+02:00

Vídeo resum del Genoa 2 - Roma 1

http://youtu.be/xpfxwjcZMRc

Per fi! Victòria fins al final!

2011-10-26T23:40:00.002+02:00

Genoa 2 - Roma 1

Abans del partit, l'apunt solidari. “Solidarietà alle vittime dell’ENNESIMA alluvione" va ser la pancarta exposada a la Gradinat Nord durant el partit, en record a la riuada que va afectar la Ligúria. A més, abans del partit els dos equips també van fer un minut de silenci per les sis víctimes de la catàstrofe.

Les primeres accions de joc van mostrar un partit molt igualat, amb ocasions per ambdós costats però amb un domini de la pilota major per a l'equip visitant. No obstant això, als 38 'del primer temps, Jankovic (un jugador que havia estat penjat molt de temps i Malesani li està donant la confiança per tornar) va obrir el marcador després de col·locar la pilota enganxada al pal del porter de la Roma, gràcies a una bona passada de Palacio. Després del gol, la Roma va continuar amb la major possessió de pilota, però va arribar el descans, amb la sensació que la Roma atacaria amb tot.

Per fer front als atacs romanistes, en el minut '26 del segon temps, Malesani va finalitzar els tres canvis, treient a Jankovic i va posar a Constant. Abans havia sortit Moretti reemplaçat per Bovo i després, als 10 havia entrat Kucka per Seymour.

El segon temps va ser un monòleg de la Roma però amb una sola ocasió clara, de Lamela, que Frey es va encarregar de salvar. Els jugadors rossoblu stàven ben posicionats però patien perquè es jugava molt enrederits, i al '82 va arribar l'empat romanista. Un cop dur.

No obstant això i contra tots els pronòstics, a falta d'un minut per al terme del partit, després d'un córner va rematar amb el cap Merkel i la pilota va rebotar a la cama de Kucka, entrant en la porteria de la Roma, era el 2-1 pel Genoa. Explotava Marassi!!

A punt de donar la campanada!

2011-10-22T22:49:00.001+02:00

Juventus 2 - Genoa 2

El Genoa va començar el partit una mica fred i poc concentrat. I en només sis minuts, la Juventus va marcar el primer gol. Calia remuntar i calia jugar a per totes. I així va ser. Al minut 31, un gran centre de Merkel va ser rematat de cap pel gran capità Marco Rossi. Un golàs esplèndid, d'aquells per emmarcar. La Juventus va contraatacar, però gràcies a Frey, el resultat va acabar amb igualtat a la mitja part, tot i les grans ocasions de Mesto, per desfer-lo.

La segona part es va iniciar amb nous atacs de la Juventus, però novament Frey estava imbatible. Tot i així, al minut 12, Matri feia el seu segon gol particular i el segon del seu equip. Novament calia reaccionar. Malesani, va apostar per una estratègia ofensiva. Va seure a Jankovic i va posar a Caracciolo. La Juventus va voler buscar el tercer, alhora que la seva defensa estava molt be posicionada. Volien rematar el partit, però el Genoa va començar a jugar en bloc i fer front als bianconeri.

Els canvis de Malesani van donar bons resultats. Els tres jugadors que van sortir a la gespa a la segona part, van ser els protagonistes del gol de l'empat. Jorquera xuta des de mig camp, Kucka l'agafa i centra i Caracciolo és el que remata. Un bon gol, que significava l'empat.

Amb l'empat, els rossoblù es van anar amunt i van buscar el tercer. Jorquera en una falta, rebutjada espectacularment pel porter de la Juventus, i Caracciolo, en un tret al pal, van estar a punt de fer una victòria històrica.

En resum, el Genoa aquesta vegada si que va saber estar en el partit. Va plantar cara al líder i el va remuntar dues vegades. Si el partit hagués durat uns minuts més, segur que fan el tercer!

Preziosi: "Ci vuole più serenità, il Genoa non è in crisi"

2011-10-20T20:13:00.000+02:00

En declaracions a Telenord, el president del Genoa, Enrico Preziosi ha declarat que: "Hi ha hagut situacions que he imposat el silenci. Després de l'empat davant l'Atalanta he sentit moltes crítiques de la premsa i els aficionats i jo he preferit callar. Tenim una bona plantilla, amb 12 internacionals. Malesani té un projecte, però necessita temps per posar-lo en pràctica. Demano als aficionats i els periodistes, moderació, perquè tenim una llarga temporada per davant i ens cal serenitat. Faig les coses amb passió per construir alguna cosa important i això necessita temps. Ara per ara, el Genoa no està en crisi".

No anem bé...

2011-10-16T16:03:00.000+02:00

Genoa 0 - Lecce 0

Avui era un partit que s'havia de guanyar. Veníem de dues derrotes consecutives i aquest partit a casa contra el Lecce, un equip, en teoria, més inferior, i emportar-se els tres punts era vital per començar a enlairar-se. Però el Genoa no ha tingut el nivell de joc dels primers partits. El d'avui ha estat un equip desdibuixat, intentant aconseguir el triomf amb més empenta que idees i que xocava una i altra vegada contra un equip que s'ha tancat bé i que ha estat impossible fer-li un gol. El joc del Lecce, molt defensiu i després de l'expulsió de Kaladze per part del desastrós àrbitre Gava, enlloc d'atacar, encara s'han tancat més. A pocs minuts del final, Jorquera i Jankovic han tingut bones oportunitats, però cap s'ha materialitzat.

Pel que fa a l'afició, un ambient molt caldejat eMarasi, primer es va encoratjar durant els 90 minuts, però al final del partit, xiulets generalitzats per a tot l'equip, vist el pèssim resultat. Abans del partit, destacar les pancartes en homenatge a Marco Rossi i també en solidaritat amb els treballadors de l'empresa naval Ficantieri.

La il·lusió que ens havia generat el Genoa a l'inici del campionat, a poc a poc es va apagant, tenint en compte els darrers resultats, on s'ha vist un equip que deambula per la gespa sense idees concretes...Tot i així, confiem en remontar! Forza Genoa!!

Mal joc, poca fortuna

2011-10-02T18:23:00.002+02:00

Parma 3 - Genoa 0

Els rossoblù han fet un partit per oblidar. O potser per recorda i apendre dels errors. Els primers 20 minuts han estat d'un clar domini local. Després el Genoa ha despertat i ha tingut un parell de bones ocasions, però al minut 28, Giovinco ha marcat el primer gol del Parma. El Genoa ha reaccionat i ha contra-atacat, però no ha tingut sort. A tres minuts del final, l'àrbitre ha xiulat penal inexistent a favor del Parma. Giovinco ha marcat el segon i ha deixat enfonsat els rossoblù.

A la segon part, s'ha repetit l'esquema de la primera. El Parma, molt còmode pel resultat ha jugat molt bé, i el Genoa, mica en mica, anava tenint ocasions. Al minut 5, l'estocada final. Morrone ha fet el tercer i ha deixat el partit molt sentenciat. A partir d'aquí, els minuts han anat passant. El Genoa ha tingut bones ocasions, però mai ha acabat de definir. Poca fortuna. En el darrer minut del descompte, penal a favor del Genoa, que ha marcat Rodrigo Palacio, incrementant així els seus gols. Ja en porta 5. Malgrat el gol, el resultat s'ha maquillat una mica. Jorquera també s'ha destacat en el partit. l Parma clar vencedor.

Uns 500 tifosi genoans han acompanyat l'equip en la seva visita a l'estadi Ennio Tardini, tot i que podien haver estat molt més, conseqüència de la política de la tessera dei tifoso.

Derrota Injusta

2011-09-25T15:12:00.000+02:00

Chievo 2 - Genoa 1

Derrota dolorosa la d'avui davant del Chievo, que va aconseguir desfer l'empat en l'últim minut del partit. El Genoa havia arrencat bé, trobant el primer gol del partit de la mà d'una societat que ens donarà moltes satisfaccions: Jorquera-Palau. En el primer temps, es van donar oportunitats pels dos equips però ens vam anar al descans sense cap gol.

Tot va succeir en el segon temps. Ja als 3 minuts, Jorquera roba una pilota i posa una passada precisa entre la defensa del Chievo per Palacio, que defineix i marca el gol rossoblù. Després del gol, Malesani mou la banqueta i treu a Jorquera per posar a l'altre xilè, Seymour, en una clara mostra de la idea del tècnic: aguantar el resultat.Però tot canvia als 15 'ja que l'àrbitre xiula un penal per Chievo, clarament inexistent i a més li treu la vermella a Dainelli. No obstant això Frey aconsegueix aturar molt bé el penal. Seguíem amunt per 1 però amb un jugador menys. Malesani treu a "La Joya" Palacio per posar a Granqvist en la defensa i tractar d'aguantar els minuts que quedaven. No ho va aconseguir ja que catorze minuts després que el Chievo fallés el penal, Pellisier fa l'empat. I quan ja estàvem demanant l'hora del partit, una jugada del Chievo, que reforçat per jugar amb un jugador més i amb molt d'orgull, Moscardelli va marcar el segon gol.
Tot i la derrota, cal mirar el costat positiu, ja que el Genoa és l'equip més golejador del calcio amb 8 punts i de moment estem tercers, a només 1 punt del líder. I Palacio és el capocanonieri, amb 4 gols. En general l'equip funciona, només falta una mica més de concentració en moments clau. Mica en mica.

Som líders!

2011-09-22T16:10:00.001+02:00

Genoa 3 - Catania 0
El Genoa es situa líder del campionat italià després de guanyar al Catània per 3 a 0 i aprofitar la caràmbola de resultats.
Moments abans del partit, la Gradinata Nord, plena a vessar, tot un clam: "Il Genoa non si fischia, si tifa".
En un inici de joc espectacular, Rodrigo Palacio va aprofita una ràfega de cinc minuts en el primer temps i va marcar dos gols. Al 29 va aprofitar un rebot dins l'àrea, va eludir el porter i va marcar el 1-0. Als 34, ho va tenir més fàcil. Després d'un gran passi de Caracciolo, el porter va aturar la pilota, però el rebot va anar endavant i un defensor del Catania va frenar la pilota en la línia quan ja era gol i la pilota va quedar servida l'argentí per fer el 2-0. Ja en la segona part, una centrada de pilota de Palacio, es aprofitada per Constant, que amb una bona rematada de cap, l'envia al fons de la xarxa. Marassi esclata d'alegria. Del partit també hem de destacar Cristobal Jorquera que gràcies al seu bon joc, va contribuir a la victòria genoana.

Segon partit, primera victòria!!

2011-09-18T20:55:00.002+02:00

Lazio 1 - Genoa 2.
Molt bé, Genoa, molt bé! D'això se'n diu jugar amb caràcter i orgull. Durant la primera part, el Genoa va cometre uns quants errors, un d'ells, el gol lazial de Sculli. L'equip local va continuar jugant molt intensament i va tenir diverses ocasions per sentenciar, però Frey va tenir bones intervencions. Abans del descans, Mesto es va lesionar i va ser substituït per Granqvist.

Malesani va saber llegir el joc de la Lazio i durant el descans va alliçonar els rossoblù per remuntar el partit. I així jo van fer. Va fer jugar a Jorquera i aquest es va convertir en determninant, que va coincidir amb una apagada general lazial.

En el minut 53, Jorquera pren la pilota, es desfà de tres rivals i deixa sol a Rodrigo Palacio per que fes el gol de l'empat. Vint minuts més tard, és Kucka qui a passi de Palacio el que envia la pilota al fons de la xarxa, capgirant el marcador i donant el triomf als grifoni.

Una victòria molt important, s'ha de començar la lliga sumant el màxim possible. Bravo Genoa!

Primer partit, primera decepció

2011-09-12T20:14:00.001+02:00

Genoa 2 - Atalanta 2
Primer partit i primera decepció. El partit va començar del joc de manera surrealista. La Gradinaa Nord, d'esquena a la gespa i muda per protestar contra la vaga dels jugadors que havien fet la setmana passada. Un inusual silenci trencat tan sols cinc minuts quan Veloso recull la pilota, passada de Palacio i l'envia al fons de la xarxa.

L'avantatge pel Grifoni però va durar poc menys de dos minuts. L'Atalanta, en una jugada de Moralez fa l'empat. Els dos equips van anar dominant a estones, fins que els visitants, novament amb Moralez, s'avançava en el marcador, a dos minuts de la mitja part.

A la segona part el Genoa va tornar més convençut de la "vella" i va haver-hi molt cor, i moltes ocasions pels rossoblu. Al minut 8, Mesto va empatar el partit. Malgrat l'empenta i les ganes, el Genoa no va poder fer cap més gol, i va haver de defensar el resultat.

Pel que fa a la Gradinata Nord, “Noi cassa integrati voi ricchi sfondati” i “Noi per questa maglia giocheremmo anche gratis. Mercenari” Pancartes eloqüents que els tifosi del Gènoa en el dia per al debut a casa a la Lliga va expressar la seva decepció per la vaga dels jugadors fa dues setmanes, com hem comentat abans. A l'entrada dels jugadors al terreny de joc, la Gradinata Nord va donar l'esquena i va romandre en silenci durant 10 minuts. A més, cap bandera ni pancarta. Només una, on s'hi podia llegia, "Ci voltiamo di spalle perchè ci avete rotto le palle. Vergogna, indegni". Després de la protesta, al llarg de la resta del partit, l'afició grifoini va animar de manera impecable, com sempre.

Comunicato Tifoseria Organizzata

2011-09-02T19:44:00.001+02:00

NOI VOLTIAMO LE SPALLE AI VOSTRI CAPRICCI, MAI ALLA NOSTRA FEDE!

In risposta allo pseudo sciopero dei calciatori di serie A , effettuato in occasione della prima giornata di campionato, la T.O. del GENOA comunica che DOMENICA 11 SETTEMBRE 2011 lo stadio si presenterà senza gli storici vessilli rossoblu. Dietro ad ogni striscione appeso c’è storia, passione e tanto sacrificio, parole che con i calciatori di oggi non c’entrano nulla. Lo stadio rimarrà spoglio come la coscienza di chi protesta per guadagnare sempre di più alle spalle degli italiani martoriati da mutui, bollette, e stipendi fermi da venti anni. La T.O ritiene opportuno anche RIMANERE IN SILENZIO PER TUTTO IL PRIMO TEMPO della partita, per far capire, se mai ce ne fosse ancora il bisogno, che senza il tifo organizzato, tutto il bel mondo dei calciatori e delle società di calcio, fatto di milioni e di veline non esisterebbe e allora si, che quei giovanotti in pantaloncini si renderebbero conto del vero significato della parola LAVORO. Siamo arrivati al punto di non ritorno, ragazzi milionari che parlano di diritti negati e società di calcio che non trovano nuovi stratagemmi per non pagare le tasse e che si fanno i dispetti ai danni dei tifosi.

Oggi dove il calcio è solo business fatto di sponsor e scommesse l’ unica parte sana rimasta in questo sport, pare ovvio, è la tifoseria , siamo NOI TIFOSI . NOI TIFOSI, gli unici a pagare sempre sulla nostra pelle, gli unici e soli a subire decisioni e atteggiamenti dettati dal dio denaro , ostaggi di leggi incostituzionali, NOI TIFOSI siamo indignati, ma sempre presenti con la nostra passione per il nostro blasone. NOI TIFOSI DICIAMO BASTA !! NOI VOLTIAMO LE SPALLE A QUESTO CALCIO avrete solo la nostra indifferenza!

La TIFOSERIA ORGANIZZATA DEL GENOA INVITA TUTTI I GENOANI PRESENTI alla partita A VOLTARSI DI SPALLE DA QUANDO LE SQUADRE ENTRANO IN CAMPO FINO AL FISCHIO D’INIZIO. Una protesta significativa e sana come lo sono i tifosi del Genoa !

La TIFOSERIA ORGANIZZATA DEL GENOA

Vídeo dels incidents a Gijon.

2011-08-28T12:29:00.003+02:00

Vídeo dels incidents a Gijon, del passat 13 d'agost, quan els aficionants rossoblú van ser atacats amb pals per neonazis del grup ultra de l'Sporting de Gijón, "Ultra Boys. Les imatges son molt dures, i han estat fetes públiques pel diari d'Asturies, El Comercio.

Esperem i desitgem que la justicia espanyola actui amb fermesa i condemni aquests assassins.Quinze membres del grup ultra van ser detinguts al cap d'uns dies, i actualment estan en llibertat amb càrrecs.

----

Video dell'incidente in Gijon. tifossi di Genova sono attaccati. Immagini dure. Ci auguriamo che i giudici spagnoli di agire con fermezza e condannare quegli assassini. Quindici membri del gruppo ultra sono stati arrestati dopo pochi giorni, e vengono rilasciate con le spese

http://www.elcomercio.es/videos/gijon/noticias-de-gijon/1129985526001-video-pelea-ultras-sportinggenova.html

Comunicato Tifoseria Organizzata

2011-08-27T08:57:00.000+02:00

MA IN CHE MONDO VIVETE? VERGOGNATEVI INDEGNI!!!"

A distanza di un anno ci troviamo a ribadire nuovamente gli stessi concetti già espressi in passato in merito al ventilato sciopero dei calciatori, che, meritano, questa volta, un appellativo più offensivo di un semplice "sciagurati", come lo scorso comunicato li definiva...oggi parliamo de....
Lo sciopero degli INDEGNI del pallone Doveva succederci anche questa.
Sopportare l'idea che un gruppo di giovanotti miliardari, con le loro luccicanti Ferrari e le mutande di Dolce e Gabbana, avessero l'alzata di ingegno di indire uno sciopero.
Anzi, viene quasi un conato di nausea ad accostare la parola sciopero a persone che non hanno mai seriamente lavorato un giorno in vita propria.
E' un insulto alla nostra benevolenza.

Per noi che siamo dall'altra parte del vetro, che spendiamo denaro, tempo, energie, consumiamo ferie, impegniamo il nostro (poco) tempo libero per vedere 90 minuti di uno spettacolo che in più di una circostanza è al limite del decoroso, agli orari più improbabili, con le condizioni meteo più disparate, con biglietti sempre più cari, con i palinsesti televisivi che spadroneggiano su qualunque barlume di buon senso e costretti a sottoscrivere un'assurda ed inutile tessera per poter seguire la nostra squadra. Accolti in stadi paleolitici da agenti di pessimo umore a cui spesso prudono pure le mani. Oltre a tutto questo, perfino l'astensione dal "lavoro" dei pedanti di professione ci toccherà sopportare. A noi che siamo operai cassaintegrati, ricercatori sui tetti, studenti che gridano per strada, famiglie che devono contare gli spiccioli prima di mettere al mondo dei figli, con debiti di 30 anni con la banca per comprare un piccolo appartamento in periferia. Siamo noi, quelli che di tanto in tanto si vedono nei telegiornali (se siamo fortunati e qualcuno si degna di darci ascolto). E, quasi come una beffa, ci vediamo insultati da gente baciata dalla fortuna, i cui figli e pronipoti vivranno nell'agio e senza la minima preoccupazione economica, li vedremo usare uno strumento che è stato l'emblema della lotta di emancipazione dei più deboli, come se fosse per davvero un loro diritto. E nemmeno ci interessa sapere se le loro istanze sono ragionevoli o sbagliate, se hanno ragione o hanno torto. Non ci interessa. Davvero vorremmo sapere se in una nazione stritolata dalla crisi economica,dove gli ultimi stanno andando alla deriva senza un salvagente che non sia la carità dei penultimi, si possa tollerare l'insolenza di chi vive in una torre d'avorio come se fosse normale, ineluttabile,dovuto. La nostra risposta, pensiamo, sia men che sottintesa in queste poche righe. Le quali, lo speriamo, servano a far abbassare lo sguardo di questi signori quando alla mattina si faranno la barba davanti allo specchio. Con tutto il nostro biasimo vi gridiamo.
VERGOGNATEVI INDEGNI!!!
La Tifoseria Organizzata del Genoa.

Neonazis de l'Sporting Gijón ataquen a aficionats grifoni

2011-08-15T13:17:00.002+02:00

Dissabte 13 d'agost, abans de disputar-se el partit amistòs entre l'Sporting de Gijón i el Genoa CFC, a la ciutat asturiana, els aficionants rossoblú van ser atacats amb pals per neonazis del grup ultra de l'Sporting de Gijón, "Ultra Boys".

La policia espanyola, però, va fer més detencions entre el bàndol atacat, detenint a 12 seguidors grifoni. 9 rossoblú més van haver de ser atesos a l'hospital per ferides lleus. Només van ser detinguts 2 ultres de l'Sporting, un d'ells, amb un ampli historial delictiu.
Els aficionats del Genoa detinguts van ser deixats en llibertat dilluns i van poder tornar cap a casa.

El motiu de l'atac va ser les simpaties de la tifosseria genoana cap a l'Ath. Bilbao, club convidat l'any passat al Trofeu Spagnolo. Els aficionats de l'Ath. Bilbao son reconeguts pel seu antifeixisme militant.

Moviments de fitxatges

2011-08-05T07:09:00.000+02:00

El nou entrenador del Genoa CFC és Alberto Malesani. Ha signat per un any.

Altes:

Gergely Rudolf, davanter hungar, jugava cedit a l'AS Bari.

Kevin Constant, migcampista guineà, jugava al Ac Chievo Verona.

Luka Krajnc, defensa eslovè, jugava al NK Maribor (Eslovenia).

Valter Birsa, defensa eslovè, jugava a l'Auxerre (França)

Cristobal Junquera, migcampista xilè, jugava al Colo-Colo de Xile.

Alexander Merkel, migcampista alemany, jugava a l'AC Milan.

Kevin Vinetot, defensa frances, jugava al FC Crotone (Sèrie B).

Felipe Seymour, migcampista xilè, jugava al Club Universidad de Chile (Xile).

Andreas Granqvist, defensa suec Andreas Granqvist, jugava en el FC Groningen d'Holanda.

Sebastián Ribas, davanter uruguaià, golejador de la Ligue 2(França) i artífex ascens a 1era del Dijon.

Lucas Pratto, davanter argentí, jugava a la CD Universidad Católica de Chile (Xile)

Zima Lukas, porter txec, jugava a l'Slavia de Praga.

Baixes:

El porter Mattia Perin és cedit al Calcio Padova.

Omar Milanetto fitxa pel Calcio Padova.

Eduardo és cedit al Benfica.

José M."Chico" és cedit al Real Mallorca.

Domenico Criscito, abandona el Genoa, i fitxa pel Zenit de St. Petesburg.

Alberto Paloschi fitxa per l'AC Milan.

El davanter Mattia Destro, que estava cedit al Genoa per l'Inter, jugarà al Siena (ascendit a l'A) la propera temporada.

Enej Jelenid, fitxat pel Genoa el mes de gener, jugarà la propera temporada al Calcio Padova de la Sèrie B.

Abdoulay Konko, que va arribar al Genoa, al gener, abandona els rossoblu i fitxa per la Lazio, per 4 temporades i 1'3 milions d'euros.

El porter Marco Amelia, que la temporada passada va jugar a l'AC Milan cedit pel Genoa, es quedarà definitivament a San Siro.

Matteo Paro cedit al Vicenza Calcio l'any 2010, fitxa definitivament per l'equip blanc-i-vermell.

Continuen sense jugar al Genoa:

Sokratis Papastathopoulos, defensa grec, jugava a l'AC Milan i ara cedit al Werder Bremen.

El porter Eugenio Lamanna cedit pel Genoa al Gubbio 1910 la temporada passada, és cedit al Bari per la propera temporada.

Nenad Tomovic, fitxat pel Genoa el 2009 i cedit al Lecce al mes de gener d'aquest any, és cedit novament per la propera temporada al Lecce.

Raggio Garibaldi cedit a l'AS Gubbio 1910, l'any 2010, continuarà una temporada més cedit.

El davanter Robert Acquafresca, cedit al Cagliari Calcio, és ara cedit al Bologna FC.

Coneguem els jugadors: Ze Eduardo

2011-07-16T21:05:00.001+02:00

José Eduardo Bischofe de Almeida, conegut futbolísticament com Zé Eduardo o Zé Love, va néixer el 29 d’octubre de 1987 a la ciutat brasilera de Promissao (Sao Paulo). Va començar a jugar en els equips inferiors del Palmeiras (2005), Cruzeiro (2006), Sport Recife i Gremio (2007), guanyant amb aquest darrer equip l’any 2007 Copa São Paulo de Futebol Júnior. Els anys següents va jugar, en qualitat de cedit amb el Ferroviaria. Fortaleza, que el fitxa i el cedeix novament al Pinheiros Palmeiras, America Mineiro, Atletico Paranaense i ABC Futebol Clube, tenint un promig regular d’un gol cada dos partits. L’any 2010 el Fortaleza el vende definitivament al Santos, on guanya el Campionat Paulista i la Copa del Brasil. A més, com a premi individual guanya el premi Nei Paraíba com millor jugador sub-23. En el mes de juny de 2011 amb el Santos es proclama campió de la Copa Libertadores, on va jugar tots els partits.

Va fitxar pel Genoa CFC en el mes de gener de l’any 2011 i el mes següent va obtenir el passaport italià, ja que el seu avi patern era italià.

El nou staff tècnic temporada 2011/12

2011-07-16T20:55:00.001+02:00

Entrenador: Alberto Malesani

Segon entrenador: Ezio Sella

Preparadors físics: Paolo Aiello, Alessandro Pilati, Antonio Raione

Entrenador de portes: Gianluca Spinelli

Fisioterapeuta: Paolo Barbero

GenoaCFC ja està al twitter

2011-07-12T14:18:00.000+02:00

Genoa CFC ja està al twitter! Feia temps que esperàvem aquesta notícia!! Benvenuto! Benvinguts!

Official Twitter account GENOACFC: @GenoaCFCtweet

https://twitter.com/#!/GenoaCFCtweet

13 agost a Xixón!

2011-06-30T00:46:00.001+02:00

L'Sporting de Gijon ha convidat al GENOA CFC al seu torneig d'estiu, el "Villa de Gijón". El partit es disputarà el dissabte 13 d'agost, en l'estadi d'El Molinón.

La passada lliga, va acabar en 10è lloc, la millor classificació des de que va tornar a Primera Divisió, la temporada 2008/09, després de 10 anys a segona divisió.

El seu entrenador és Manuel Preciado i en el mes d'abril va derrotar al Real Madrid, en el Santiago Bernabeu, cosa que li va suposar trencar la ratxa de 9 anys sense perdre un partit de lliga a José Mourinho com a local.

Alberto Malesani, nou entrenador

2011-06-19T21:52:00.002+02:00

El nou entrenador del Genoa CFC per la temporada 2011/12 és Alberto Malesani (Verona,1954).
Va ser jugador d'equips juvenils i només va jugar a la Sèrie D, amb l'Associazione Calcio Audace San Michele de Verona. Es va retirar als 23 anys.
Va començar d'entrenador dirigint el "primavera" del Chievo de Verona, l'any 1990. L'any 1993 va ser cridat per entrenar el primer equip, i el va fer pujar de la Sèrie C1 a la Sèrie B. Després de tres temporades al Chievo, va fitxar per la Fiorentina i va debutar a la Sèrie A, la temporada 1997/98.
Sempre ha entrenat equips italians (Chievo, Fiorentina, Parma, Verona, Modena, Udinese, Empoli, Siena), excepte el 2005 quan va entrenar dos temporades el Panathinaikos, on va acabar subcampió el primer any, i tercer any, el segon.
Ara, ve d'entrenar el Bologna FC, on ha acabat 16è.
El seu palmarès més exitós el va aconseguir amb el Parma FC quan la temporada 1998/99 va aconseguir la Copa Itàlia, la Supercopa italiana i la Copa UEFA. Esperem que amb el Genoa repeteixi aquests èxits!. Molta sort Alberto!
L'1 de juliol assumirà el primer equip.

Adéu Rafinha!

2011-06-04T10:02:00.004+02:00

Rafinha abandona el Genoa i fitxa pel Bayern de Munich. Fitxa per 3 temporades, per uns 5 milions d'euros. Bona sort!
En el seu blog Rafinha s'acomiada: "Sono davvero felice, è un momento importante per me. Spero di vincere molto in questa tappa della mia carriera e mando un bacio grande a coloro i quali sono contenti per i miei successi professionali. Però io non scordo: genoani, grazie per tutto quello che ho vissuto... 16.02.2011, indimenticabile"

Felicitats Barça!

2011-05-29T14:30:00.001+02:00

Grifoni Barcelona felicita al FC Barcelona i a tots els barcelonistes per la conquesta del títol de la Champions League 2011. Felicitats Barça! Auguri Barça!

Ja ens podeu seguir per twitter!

2011-05-24T11:09:00.002+02:00

Bon dia ja estem aquí! Buon giorno siamo qui! Força Genoa! Grifoni Barcelona, Grifoni ovunque!

http://twitter.com/#!/Grifoni_BCN

La festa del Genoa, il funerale della Samp

2011-05-22T23:17:00.000+02:00

L'afició rossoblu va escenificar pels carrers de la ciutat, el funeral de la Sampdoria pel seu descens a la sèrie B...

Fins la temporada que ve!

2011-05-22T21:36:00.002+02:00

Amb una última jornada de la lliga sense cap motivació, els jugadors van jugar relaxats i sense la pressió que genera aconseguir una victòria que et permeti avançar cap als teus objectius.

Era un partit de comiat. Primer els 25.000 espectadors es van acomiadar de la Sampdoria...i també va haver-hi records per a l’entrenador Davide Ballardini i pel director tecnic Fabrizio Preziosi que avui tancaven la seva experiència rossoblu.

Sobre la gespa, un bon partit de futbol. Destacar el debut a la porteria del jove porter Mattia Perin, amb tant sols 18 anys. Al minut 5, Floro Flores avança els grifoni amb un gran gol del napolità, que deu minuts més tard, aconseguia el segon gràcies a una jugada de Palacio. Amb aquests dos gols, Antonio Floro Flores acaba la temporada sent el màxim golejador de l’equip amb deu gols.

Al minut 45, Rodrigo Palacio arrodonia el resultat amb una gran jugada personal, fent el seu novè gol aquesta temporada, i registrant la seva millor marca a la lliga italiana.

De la segona part, el relaxament va provocar dos gols de l’equip visitant.

El Genoa finalitza la temporada en desena posició i amb 51 punts. L’any que ve, hem de millorar!. I moltes gràcies i molta sort Ballardini!

De vacances a Roma!

2011-05-14T20:10:00.000+02:00

Poca cosa a dir per un partit intranscendent i on els jugadors rossoblu semblen que hagin anat a passar l'estona, més que jugar a un partit de futbol. A la primera part, el Genoa encara semblava posat en el partit, malgrat que la Lazio es va avançar al minut 6 i Palacio empata al 12. En la segona part, els grifonis es van adormir i la Lazio, conscient que es jugaven classificar-se per la Champions van apretar davant un Genoa passota, que veia com li marcaven 3 gols en 20 minuts. A 1 minut del final, Floro Flores aconseguia el segon gol, que maquillava el resultat, però no pas el joc. Final i un vergonyós 4-2. De vacances a Roma...

"Il derby non si regala". fotos

2011-05-08T23:55:00.001+02:00

"Il derby non si regala". cronica

2011-05-08T23:53:00.000+02:00

Mauro Boselli de Buenos Aires és pels grifonis, l'heroi del “derbi della lanterna” número 104. En un partit 100% a l'estil dels mítics derbis i amb el “morbo” de condemnar la Sampdòria a la Sèrie B, el Genoa havia sortit amb ganes de marcar ràpid, però el joc inicial per part dels dos equips va ser amb molta pressió i molt tancament de línies sense deixar cap espai. Mica en mica el joc es va anar obrint i tot dos equips van tenir les seves ocasions. Eduardo molt bé, sota els pals. Quan s'apuntava l'empat pel descant, al minut 45, corner pel Genoa, treu Milanetto, Palacio pentina i Floro Flores remata de cap i fa embogir la Gradinata Nord! 1-0 pel Genoa!

A l'inici de la segona part, el joc es va haver d'aturar uns instants a causa de la boira creada per les bengales grifonis que impedien una bona visibilitat per poder jugar. La Sampdoria va sortir molt llençada per buscar l'empat i els jugadors del Genoa una mica adormits. Finalment la insistència “ciclista” va tenir el seu premi, gràcies a un mal rebuig d'Eduardo al minut 21, que Pozzi aprofita per fer l'empat. Els jugadors grifonis s'havien de posar les piles si volien guanyar el partit. Van sortir amb empenta, però els minuts anaven passant i no es tenia l'oportunitat desitjada. El partit s'anava escalfant i amb el temps esgotat, al minut 45, Mesto complicava les coses pel Genoa per autoexpulsar-se buscant una tipica baralla d'escola amb Ziegler. Tot i així, l'arbitre enlloc de pitar el final, dona 6 minuts més...

I quan el derbi semblava condemnat a l'empat, Mauro Boselli s'inventa una jugada a l'estil Lionel Messi o Xavi Hernandez, i fa el gol de la victòria al minut 96. Agafa la pilota entra a l'àrea per la dreta, se li encara un defensor, gira sobre el seu eix i amb el peu esquerra engalta un xut imparable per l'angle llarg de la porteria! Quin golàs!! Victòria rossoblu! I la Sampdoria enfonsada al 18è lloc de la classificació, amb un futur marcat per la lletra B.

Pel que fa a la nostra grada, "Vincenzi Doriana e carogna di Genova sei la vergogna" va ser la pancarta desplegada a la gradinata Nord, un clar missatge cap a l'alcalde de Genova que havia demanat "solidaritat" en vista del derbi. També durant el partit, especialment a partir de l'empat, s'havia escoltat diverses vegades el càntic “l derby non si regala", una manera d'escridassar els jugadors rossoblu acusats de falta de compromís. Però no, no hi havia hagut falta de compromís, només una mica de relaxació. Grande Genoa!

spettacolo per il gemellaggio tra le tifoserie

2011-04-30T22:47:00.000+02:00

En un partit gens important per les aspiracions del Genoa, però vital pel Nàpols, per continuar lluitant pel títol, o com a mínim, mantenir-se en posicions de Lliga de Campions, els nostres jugadors no van voler amargar la festa napolitana i van jugar un partit de pur tràmit. Amb sis jugadors titulars fora de joc, Milanetto, Palacio i Dainelli, suspesos i Veloso, Jankovic i Rossi, lesionats, el Genoa va saber situar-se bé durant els primers minuts, cosa que va accentuar el nerviosisme dels napolitans. La línia de defensa a mida que passava el temps s’anava consolidant, cosa que va permetre realitzar bons contra-atacs que no van reeixir. Eduardo va ser clau per evitar la finalització de les arribades napolitanes.

A la segona part, el Nàpols va augmentar la intensitat i les seves oportunitats, fins que a vuit minuts del final, Hamsik aconseguia el gol del triomf pel Nàpols i el San Paolo esclatava d’alegria.

La pluja constant que va caure durant tot el partit, a vegades, també va dificultar el joc dels dos equips. Una cosa a destacar d’aquest partit va ser el debut de Destro i Polenta i un nou debut de Jelenic.

Felicitar al Nàpols per aconseguir la classificació per la propera edició de la Champions League. En definitiva, un “spettacolo per il gemellaggio tra le tifoserie”. “Auguri fratelli napoletani!”

I ara, a enviar la Samp a la B!

Molt bé Genoa, molt bé!

2011-04-23T17:33:00.001+02:00

Un partit per l’esperança, sobretot per la gran remuntada dels nostres nois. El partit va començar amb un ai al cor pels rossoblu, ja que, com aquell qui diu, quan encara s'estaven acomodant els aficionats a les grades del Luigi Ferraris, al minut 3, va arribar el primer gol del Lecce obra de David Di Michele. Als surenys no li va durar molt l'alegria, ja que 7 minuts més tard, als 10', Antonio Floro Flores va posar la igualtat amb un bon xut, passada en vertical de Rafinha.

Quan es complia exactament la primera mitja hora de joc, Di Michele, una altra vegada, va avançar als seus i semblava que s'anaven al descans amb un resultat favorable a Lecce. El Genoa perdia 2-1, però va aparèixer Rodrigo Palacio, va posar la cama en una sèrie de rebots per empatar a dos minuts de la mitja part 43. J
a en la segona part, Rodrigo de cap, a la sortida d'un córner al primer pal, va calçar el 3-2 pels grifoni. Amb aquests, ja son 7 els gols de Palacio en els 24 partits que porta jugats amb el Genoa. I sense donar temps de resposta ni de recuperació al Lecce, el Genoa va donar el definitu cop de KO, amb un nou gol de Floro Flores, el sisè en els seus 14 partits com a rossoblu. Un bon partit de tots els jugadors, sobretot gràcies a que ningú es va donar mai per vençut. Jornada 34, amb 45 punts. La salvació matemàtica ja és un fet, cosa que no pot dir el segon equip de la ciutat. L’any que ve, continuem a la Sèrie A!.

Així si!

2011-04-17T18:59:00.003+02:00

El Genoa va golejar per 3 a 0 al Brescia en un partit on estava en joc la necessitat de sumar una victòria per escapar definitivament de les últimes posicions de la taula i enterrar per totes el risc del descens, no fos cas...sobretot desprès de dues derrotes seguides.

El Brescia va començar molt fort i ben situat, agafant de sorpresa als jugadors rossoblu, tot i que es van defensar molt bé. Eduardo va ser decisiu per manternir la porteria a zero. Va ser a la segona part, que el Genoa va apretar l'accelerador. En un contraatac per la dreta de Palacio al minut 14, esdevé en un centre, que Rafinha remata a porteria. Primer gol pels rossoblu. Nou minuts més tard és Criscitto que centra cap a Palacio, però un defensor del Brescia erra en el rebuig i marca en pròpia porta. Segon gol pels rossoblu. I ja quan la Gradinata Nord celebrava la victòria, Palacio inventa una gran assistència cap a Antonelli que amb una bonica vaselina envia la pilota al fons de la xarxa. Tercer gol pels rossoblu. Victòria amb triplet, gràcies al bon joc d'Eduardo Palacio. Beppe Iachini, entrenador del Bresci va ser xiulat durant tot el partit. A Marassi no s'oblida. Com tampoc va oblidar la Gradinata Nord a Vittorio Arrigoni, el cooperant italià segrestat i assassinat fa uns dies a Gaza. Es va exhibir una pancarta amb la llegenda "Ciao Vik". Finalitzada la jornada el Genoa està a l'11è lloc, amb 42 punts, a 9 dels llocs d'Europa i a 10 del descens. Per cert, la Sampdoria va tornar a perdre (3-0 contra el Milan) i ja està en llocs de descens.

Història del Genoa CFC - 3era part

2011-04-13T12:33:00.000+02:00

Història del Genoa CFC - 3era part: 1945-1960

La travessia pel desert (i prestigi europeu)

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, el Genoa recupera el seu nom original: Genoa Cricket and Football Club. La lliga italiana queda dividida per la temporada 1945/46 en dos grups, l’Alta Italia, on jugaria el Genoa i el Centre-Sud. L’equip rossoblú quedaria 12è. L’any següent es torna a unificar la Sèria A amb 20 equips i passaria a la història per jugar-se el 3 de novembre de 1946, el primer derbi entre els dos grans equips de la ciutat: el Genoa i la Sampdoria (nou equip després de fusionar-se l’Andrea Doria i la Sampierdarenese). Aquell partit, amb el president de la República Enrico De Nicola a la grada, va ser guanyat per la Sampdoria per 3 a 0. El partit de la segona volta, jugat el 3 de març de 1947, també va tenir els colors Blucerchiati, 2 a 3.

Durant els anys 1946 i 1950 el Genoa sempre acaba la lliga en una posició mitja de la taula, sent el 7è lloc, el màxim lloc aconseguit tant en aquells anys, com en els següents 40 anys (la temporada 1990/91 va quedar 4rt). D’aquells anys podem destacar a Juan Carlos Verdeal, Fosco Becattini, que jugaria un total de 425 partits i es convertiria en el jugador amb més partits jugats (superat només l’any 2002 per Gennaro Ruotolo). També aquells anys son anys convulsos en la junta directiva i sovint hi ha canvi de president.

La temporada 1950/51 torna el desastre, al quedar últim i tornar a baixar per segona vegada a la Sèrie B. L’experiència del descens, durarà dos anys. La dècada dels cinquanta es caracteritza per ser anys convulsos en la junta directiva i sovint hi ha canvi de president i tampoc trobem cap jugador que pugui destacar per sobre de la resta, a excepció del davanter Attilio Frizzi, que entre 1951 i 1957 va arribar a marcar 61 gols, sent actualment el tercer màxim golejador de la història del Genoa. També podem destacar el fitxatge de l’internacional uruguaià Julio Abbadie. La temporada 1959/60 el Genoa torna a descendre a la Sèrie B i a més a més, la comissió disciplinària de la Federació, acusa el club rossoblu de frau esportiu (intent de suborn a l’Atalanta) i el Genoa serà condemnat amb 10 punts menys de penalització que haurà de complir en la sèrie B. Allà estarà durant dos anys, fins que la temporada 1961/62 queda primer i tornar a la màxima competició. Aquella mateixa temporada guanya el primer títol europeu, la Copa dels Alps, al derrotar al Grenoble per 1 a 0, en la final disputada el 29 de juny de 1962. La Copa dels Alps, primer títol europeu del Genoa, va ser una competició internacional de prestigi, jugada entre 1960 i 1987, primer per equips italians i suïssos i posteriorment també hi participarien equips alemanys i francesos. La temporada següent tornaria a guanyar un altre títol internacional, la “Copa de l’Amistat franco-italiana”, derrotant al AC Milan en la final per 2 a 1.

De la temporada 1963-64, podem destacar la segona Copa dels Alps guanyada pel Genoa, que l’1 de juliol de 1964 va vèncer al Catania en la final. D’aquell any, també podem destacar que el porter Mario Da Pozzo estaria 791 minuts imbatut, sent el tercer porter amb més minuts imbatut de la història de la lliga italiana. Un altre jugador que podem destacar és Gigi Meroni. Però també cal destacar l’artífex d’aquests triomfs, l’entrenador argentí Benjamín Santos, el qual, moriria l’estiu de 1964 en un accident de trànsit, deixant el Genoa orfe de tècnic.

No tocava perdre

2011-04-10T15:58:00.001+02:00

Si bé en el darrer partit, els jugadors rossoblu els hi va faltar ambició, en la partit contra la Juventus ha faltat una mica més de sort. El partit que es jugava en horari de missa, va començar molt bé pels grifonis. Al minut 7, un autogol de la defensa de la Juventus avançava el Genoa en el marcador. La primera part es va caracteritzar per un joc lent dels bianconeri i per alguna que altra oportunitat de Floro Flores que no va saber aprofitar. La segona part, començava com un calc de la primera, però al revès. Al minut 5, Marco Rossi, es feia un autogol que significava l'empat local. Però set minuts més tard, ara si, Floro Flores aprofitava un centre d'Antonelli i enviava la pilota al fons de la xarxa. Novament els grifoni s'avançaven en el marcador. Però poc va durar l'alegria, ja que cinc minuts després empatava la Juventus amb un gol de Matri i finalment, si la venjança és un plat que se serveix fred Luca Toni va tenir l'oportunitat perfecta per venjança-se d'un Genoa que havia abandonat al gener sense massa remordiments. A 8 minuts pel final, Luca Toni marcava el tercer i definitiu gol per la Juventus i donava el triomf a l'equip de Torí. Realment una llàstima, perquè els jugadors grifonis havien fet mèrits per, com a mínim, marxar amb un punt cap a Gènova. Estem els 12è de la classificació amb 39 punts, a 14 punts dels llocs europeus i 8 del descens. Com a curiositat, la Sampdoria ja fa 7 partits que no guanya i està a només 1 punt de baixar a la B...

Història del Genoa CFC - 2ona part

2011-04-07T04:17:00.006+02:00

Història del Genoa CFC - 2ona part: 1919-1945

A la recerca dels anys gloriosos

Amb la finalització de la guerra, la Federació Italiana decideix el 23 de setembre de 1919 otorgar al Genoa, el títol de campió de lliga de la temporada 1914-1915 que s'havia interromput pel conflicte bèl·lic. Així doncs, el Genoa guanya l’scudetto per setena vegada. A pesar de la postguerra, l'equip s'ha de refer i es contracten nous jugadors. En les dues primeres lligues, el Genoa arribaria fins la ronda final, però sense poder aconseguir el títol. L'estiu de 1920 Guido Sanguinetti es converteix en president i es fitxen nous jugadors com el porter De Prà, Moruzzi Morchio o Luigi Burlando. Però el millor fitxatge seria el d'Edoardo Catto, que arribaria a ser el màxim golejador de tots els temps en la història del Genoa. Malgrat tenir un bon equip, durant quatre campionats consecutius la mala sort, i decisions de la Federació va impedir guanyar títols. La temporada 1921-22, per exemple, la Federació es va escindir i el Genoa, juntament amb d'altres equips van crear el Campionat de la Confederació Italiana de Futbol. En aquell campionat, el Genoa va quedar 2on. La temporada següent i ja novament amb una sola federació i una sola lliga, l'equip rossoblu, reforçat amb jugadors com Bellini, Neri i novament Santamaria, esdevé campió, guanyant el vuitè títol de la història i recordat per haver-ho fet sense perdre un sol partit (record igualat pel Milan AC la temporada 1992-1993). L’estiu de 1922 el Genoa va ser un model d'exportació per al futbol internacional, sent el primer equip italià que va organitzar una gira per Amèrica del Sud. La temporada 1923/24 va ser igual d’exitosa que l'anterior i el Genoa guanyava el seu 9è títol de lliga, i últim fins aleshores.

El Genoa podria haver guanyat el seu desè títol l'any 1925, però el règim feixista de Mussolini li va prendre el campionat. La final la va jugar contra el Bologna i després de dos partits, guanyats per cada equip, es va jugar un tercer partit de desempat a Milà, però va haver-hi una invasió de camp per part de seguidors bolonyesos, alguns d’ells amb revòlvers, i això va descentrar els jugadors del Genoa que tot i anant guanyant van acabar empatant. L’àrbitre va considerar nul els minuts posteriors a la invasió i va declarar que el Gènoa era el vencedor del partit. Les fortes pressions del règim feixista a través de l'alcalde de Bolonya, van fer desistir la Federació de proclamar el Genoa campió i va decidir que es jugues un altre partit de desempat a Torí, on novament es va concloure amb un empat i hi va haver enfrontaments entre ambdues aficions. Aquest fet va implicar una suspensió fins el setembre. El Genoa va ser avisat d’un nou partit a Milà, amb molt pocs dies d’antelació i sense poder fer cap entrenament, en canvi, el Bologna, en una estratègia de l’alcalde, ja sabia des de feia setmanes la data del partit, i no havia deixat mai la preparació de la final. El partit el va guanyar el Bologna també amb decisions poc imparcials de l'àrbitre. Amb totes aquestes irregularitats li van arrabassar posteriorment al Genoa l'oportunitat de cosir-se a la samarreta, el distintiu de l' "Stella d'Oro" una estrella daurada de cinc puntes, reconeixement que fa la Federació des de l'any 1958 a l’equip que guanya 10 lligues.

Des de llavors el club es converteix en una ombra d’aquells vencedors, coincidint també amb un canvi generacional i a partir de 1926 de la total professionalització del futbol italià. Paral·lelament a aquells anys, el règim feixista obliga al Genoa a imposar els seus símbols i a italianitzar el nom, convertint-se en “Genova 1893 Circolo del Calcio”. A més, l’any 1927 l'entrenador Garbutt (pressionat pels feixistes per ser britànic), dimiteix d'entrenador i es fa càrrec de l’equip De Vecchi. I també dirigents feixistes entren a formar part de la directiva, per ordre del règim de Mussolini.

En els campionats de 1925-26 i 1926-27 el Genoa va quedar tercer i quart respectivament. A partir de l’any 1929 la Federació instaura la Sèrie A, tal i com la coneixem avui en dia. Si tenim en compte, que l’any 1898 té lloc el primer campionat italià i fins 1929, es disputa en diferents formats, i en referència a la Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929, classificació dels resultats obtinguts per tots els equips que han participat al menys en una edició, trobarem el Genoa com a primer equip classificat. Durant els anys 1929 i 1930 el Genoa viu la seva primera experiència en competició europea, al jugar la Copa Mitropa, tot i que no passa de les primeres rondes. D'aquells anys podem destacar jugadors com Levratto Felice, Guillermo Stábile, o el porter Manlio Bacigalupo.

La temporada 1935-36 es fitxen jugadors argentins: Evaristo, Orlandini, i el porter Angelito Capuano i l'uruguaià Manuel Figliola, amb la intenció de formar un gran equip, que acabaria 8è a la lliga. D'aquell any, podem destacar el primer derbi jugat a la Sèrie A, entre el Genoa i la Sampierdarenese, equip precedent de la Sampdoria, amb victòria blaugrana per 3 a 1. Per la temporada 1936-37, el president Costa es substituït per motius de salut per Juan Claudio Culiolo, un important i ric home de negocis i novament es reforça l’equip, destacant entre d’altres la tornada de Marchionneschi. Hermann Felsner seria el nou entrenador. Els fruits son que el Genoa guanya la Copa Italiana, primera i única en el seu palmarès. Va derrotar a la Roma per 1 a 0, la final disputada a Florència el 6 de juny de 1937. Amb la victòria a la Copa d'Itàlia, el club adquireix el dret a participar a la Copa Mitropa. Novament torna a Europa. Però després de superar la primera ronda, en el partit contra l'Admira de Viena, es va produir una baralla entre els jugadors i el partit va ser suspès. Els dos equips van ser desqualificats i per tant el partit de tornada ja no es va jugar. En els següents campionats de lliga, el Genoa sempre queda en els primers llocs. L’any 1938 torna a jugar la Copa Mitropa, arribant fins a semifinals, sent eliminat per l’Slavia de Praga.

La temporada 1939-1940 s'obre amb la intenció de la directiva per continuar la política d'enfortir l'equip. William Garbutt que havia tornat l’any 1937, fa jugar l’equip amb el famós sistema WM, conegut pel disseny dels jugador al camp. Però els resultats no van acompanyar l'equip i durant els següents anys no va passar del 4rt lloc en la lliga. A la Copa, l'equip rossoblu va arribar a la final de 1940, però la va perdre davant l’AC Fiorentina. Una setmana abans de la final Mussolini havia declarat la guerra a França i Anglaterra. Italia entrava oficialment en la Segona Guerra Mundial. Garbutt va ser “convidat” a marxar del país. Alguns jugadors participen en la guerra, però no hi haurà cap baixa. Però el conflicte bèl·lic acabarà incidint en la competició, i a partir de 1943, la Sèrie A s’atura fins el 1946. Durant aquells anys, el Genoa només jugarà tornejos regionals i amistosos sense cap transcendència important.

Una altra oportunitat perduda

2011-04-03T21:16:00.003+02:00

En un partit on tornava Milanetto, i malgrat les absències de Kucka i Veloso, el Genoa tenia una bona oportunitat de fer una gran passa en la classificació. A més, podia ser un bon regal pel capità Marco Rossi que celebrava el seu 33è aniversari. Però no!. El Cagliari va sortir mossegant en els primer minuts davant un Genoa irreconeixible. En el primer quart d’hora de partit, un centre xut de Biondini, acabava sent rematat de cap per Aquafresca completament sol i amb la defensa grifoni badant. El Cagliari va poder augmentar la diferència en diverses ocasions, mentre que el Genoa no va aconseguir fer una sola ocasió sobre la porteria visitant. La segona meitat no va mostrar cap canvi encara que bé és cert que el domini de la primera part del Cagliari no es va donar en aquesta segona. Els jugadors genoans van jugar sense idees, a vegades sense motivació i sense entrar en el joc. Justa victòria dels visitants. I una altra oportunitat perduda. Molt decepcionant. Ara si que sembla que el somni d’Europa ja és impossible...

A destacar els càntics des de la Gradinata Nord contra el ministre de l’interior Roberto Maroni i contra la “tessera dei tifoso”: “Lampedusa libera, Maroni vattene” i “Perchè non metti i tornelli in mare?.

Història del Genoa CFC - 1era part

2011-04-02T03:38:00.002+02:00

Història del Genoa CFC - 1era part: 1893-1919

Els orígens i primera gran època

El club va ser fundat per un grup d'anglesos que vivien a Gènova i que es van trobar en el consolat britànic de la ciutat, el 7 de setembre de 1893, per crear una entitat esportiva amb el nom de Genoa Cricket & Athletic Club. El seu primer president va ser Charles De Grave Sells. Va adoptar el color blanc com a distintiu. En els seus inicis, el Genoa, practicà atletisme, criquet i futbol. Aquest fet el converteix en el primer equip de futbol d'Itàlia. Els seus primers jugadors van ser membres de les tripulacions dels vaixells britànics ancorats al port de Gènova, i treballadors anglesos que vivien a la ciutat. Disputaven els seus partits en terrenys de la fàbrica Sampierdarena, situada en la Piazza d'Armi del Campasso (en l'actual via Walter Fillak). L'any 1896 arriba a Gènova el Doctor James Richardson Spensley per tenir cura dels mariners britànics dels vaixells carboners. Spensley era un gran aficionat al futbol i va ser important per valoritzar i prioritzar el futbol en l'entitat. En l'assemblea del 10 d'abril de 1897 es va permetre que els italians també poguessin formar part del club.

L'any 1898, el Genoa, guanya la primera edició del Campionat Italià de Futbol, establert per la Federació Italiana de Futbol, que es va decidir en un únic dia, amb quatre equips competint, tres de Torí i el Genoa. El 2 de gener de 1899 adopta el seu actual nom: Genoa Cricket and Football Club i el mateix any guanya el seu segon "scudetto", any que també va canviar la seva samarreta blanca per una blanc-i-blava. També l'any 1899 la selecció italiana de futbol va disputar el seu primer partit oficial i en les seves files jugarien cinc jugadors del Genoa. L'any 1900 té lloc la tercera edició de la lliga i per tercera vegada consecutiva, el Genoa es proclama vencedor. L'any 1901 queda segon en el campionat, però serà recordat com l'any que adopta els seus colors blaugrana actuals.

Els campionats de 1902, 1903 i 1904, seran també guanyats pel Genoa, sumant així 6 dels 7 primers campionats disputats. A l'octubre de 1902 per primera vegada a Itàlia és fundat, pel Genoa, el primer equip juvenil per nens menors de setze anys. Aquesta iniciativa donarà els seus fruits després de dos anys i establirà un altre rècord pel Genoa: la victòria en la primera edició la lliga de reserves. L'any 1903 el Genoa es converteix en el primer equip italià que juga un partit a l'estranger. Serà un matx jugat a Niça contra el Football VeloClub Nizza. Una altra data a recordar serà la del 18 de març de 1906, el partit amb la Juventus se suspèn a causa de la primera invasió del camp de la història del futbol italià. L'any 1907 el Genoa es trasllada a jugar a un nou camp situat per la zona de San Gottardo, al nord de Ponte Carrega. Entre 1903 i 1909 és el segon equip que més guanya la Copa Palla Dapples, una competició a un sol partit, instaurada per l'exjugador Henri Dapples, on el guanyador retava a un altre equip.

El campionat de l'any 1908 es disputa sense la participació del Genoa, que decideix no jugar en protesta per la decisió de la Federació de prohibir els jugadors estrangers en el campionat. Aquell any guanya tots els partits de la Copa Goetzlof, instaurada per l'exjugador Vieri Arnaldo Goetzlof, i que es jugava a un sol partit, on el guanyador retava a un altre equip. L'any 1909 el campionat italià, que torna a comptar amb jugadors estrangers, es transformà en una lliga de 9 equips, amb un partit final pel campionat, sent el Genoa campió d'aquest nou format la temporada 1914-15, guanyant així el seu setè títol de lliga. D'aquests anys podem destacar la participació de Renzo De Vecchi, Ottavio Barbieri, Luigi Ferraris i de l'anglès William Garbutt, primer entrenador professional a Itàlia, que va entrenar al Genoa entre 1912 i 1927.

Durant la primera dècada del Segle XX, l'estadi de San Gottardo va comença a presentar problemes, degut a l'augment de públic i l'excessiva distància del centre de la ciutat. És per això que es va començar a treballar en la idea d'un nou estadi, fent-se realitat l'any 1910, tot i que la inauguració del nou estadi anomenat Marassi va ser el 22 de gener de 1911. La seva capacitat inicial era per 20.000 espectadors.

La Primera Guerra Mundial va suposar un desastre pel Genoa. Durant gairebé quatre anys (des de la primavera de 1915 fins l'hivern 1918-1919), l'activitat futbolística va estar aturada, llevat d'esporàdics tornejos regionals. Però el més greu van els jugadors que van perdre la vida lluitant en combat: Luigi Ferraris, Adolfo Gnecco, Carlo Marassi, Alberto Sussone, Claudio Casanova i del doctor James Spensley, que també va fer de jugador i entrenador.

Coneguem els jugadors: Dario Dainelli

2011-03-28T11:51:00.003+02:00

Dario Dainelli va néixer a Pontedera, un poble prop de Pisa, el 9 dejuny de 1979. Va començar la seva carrera futbolística jugant de defensa, en les categories inferiors de l'Empoli FC. Aquest equip el va cedir primer al Modena FC i després al SS Caves. Més tard va jugar al AS Andria BAT.

L'any 2000 va fitxar pel US Lecce, equip amb el qual va debutar en la Sèrie A. Va ser el 18 de febrer de 2001 en un partit contra l'AS Roma.

La temporada següent va fitxar pel Brescia Calcio, que el va cedir durant uns mesos a l'Hellas Verona FC. De la temporada 2001/02 a la 2003/04 va jugar al Brescia Calcio, on va jugar un total de 60 partits.

L'estiu del 2004 va signar un contracte amb l'AC Fiorentina, on va arribar a ser el capità de l'equip l'estiu del 2005. La temporada 2008/09 va debutar a la Champions League. En 5 temporades a l'AC Fiorentina va jugar més de 140 partits a la lliga i va fer 7 gols.

En el mes de gener de 2010 va ser traspassat al Genoa per una xifra al voltant dels 5 milions d'euros. Amb el grifoni va debutar el 17 de gener de 2010 contra la Roma, perdent 3 a 0.

El seu primer gol amb els rossoblu el va marcar el 20 de març del 2011 contra el Bolonya, tot aconseguint un empat valuós.

Amb la selecció italiana ha jugat dos partits amistosos, el juny del 2005 i el setembre del 2006.

Un punt és un punt

2011-03-20T23:45:00.001+01:00

Ja d’entrada les lesions van fer que el Genoa no pogués alinear a Kucka, Destro i Kaladze El tècnic va començar situant al mig del camp una parella inusual Veloso - Milanetto que no van poder demostrar res, ja que tant sols amb 8 minuts de joc, Veloso es va lesionar i va ser substituït per Rafinha. Les lesions tornaven a condicionar l’alineació.

El partit va tenir un començament enèrgic, però mica en mica el joc es va alentir i el Bolonya semblava patir més. El Genoa va començar amb un gran ritme, els genoans van jugar molt bé i van crear una bona quantitat d’oportunitats de gol, dos amb rematades des de fora i altres tantes posant en bona posició a Floro Flores, que no va saber aprofitar-les com cal. Els locals no havien demostrat res, fins que al minut 27, el Bolonya fa el primer gol, després d’un control amb la mà de Di Vaio. Control irregular, però gol vàlid, segon l’àrbitre.

Malgrat l'avantatge local, el matx no va canviar i va ser el Genoa el que va seguir fent la feina d’atacar i sumant les millors oportunitats, fins que va anotar l'empat Dainelli. L’esforç va tenir premi. El defensa va connectar de cap una centrada de Milanetto en una jugada de pilota parada, el porter va rebutjar el primer remat, però res va poder en el segon. Així doncs, a dos minuts del descans, Dainelli empatava el partit i s’estrenava com a golejador per primera vegada amb els grifoni.

Els primers deu minuts de la segona part, va ser un assetjament per part del Bolonya sobre l’àrea del Gènova, tractant una i altra vegada de marcar, però els homes de Ballardini van ser un mur davant d’Eduardo. El guió havia canviat respecte la primera part, ara era el Bolonya qui atacava i el Genoa qui es defensava.

Un empat que podia haver estat alguna cosa més, tot i que el Bolonya porta una temporada molt bona de local. Tot i així, un punt, en que ens permet avançar un lloc a la classificació. La caça de l’Europe League continua...

Coneguem els jugadors: Floro Flores

2011-03-18T11:21:00.000+01:00

Antonio Floro Flores va néixer el 18 de juny de 1983 a Nàpols. Va debutar professionalment en les files del Napoli com a davanter. Va fer el seu debut en la Sèrie A el 28 de gener de 2001 contra la Roma amb tant sols 17 anys. L’any 2004 es cedit durant sis mesos a la Sampdoria de la Sèrie A. La temporada 2004/05 Floro Flores va ser transferit al Perugia jugant a la Sèrie B i, malgrat les lesions, va marcar 8 gols i va estar a punt de pujar a la categoria d’or. L’estiu del 2005 va fitxar per quatre temporades per l’Arezzo, un equip de la Toscana, que jugava també a la Sèrie B. En els dos primers anys va ser premiat amb el “Cavallino d'Oro”, prestigiós premi aretino que es concedeix al millor jugador de l’any. La seva segona temporada, l’Arezzo va ser desqualificat a la sèrie C-1, a causa de l’anomenat “scandalo Calciopoli”, i Floro Flores va deixer l’equip amaranto i la temporada 2006/07 va fitxar per l’Udinense per tornar a jugar a la Sèrie A. Va participar en 37 partits, marcant 4 gols. En la seva segona temporada en l’equip blanc-i-negre va debutar a la Copa de la UEFA i va jugar un total de 42 partits, fent 7 gols a la lliga i gol en la UEFA. En el seu tercer any va jugar 32 partits i va marcar 9 gols.

A principis de l’any 2011 va sonar el Saragossa i la Juventus com a possibles destinacions, però finalment el Genoa va aconseguir la seva cessió amb una opció de compra a finals de la temporada. Va debutar contra el Chievo, el 23 de gener, i el seu primer gol rossoblu el va fer contra el Milan AC, el 6 de febrer

Entre els anys 2000 i 2005 ha jugat diversos partits en els equips inferiors de la selecció italiana, des de la sub-17 a la sub-21.

El ressò de la nostra solidaritat

2011-03-16T16:51:00.000+01:00

La web del Genoa CFC fa ressò de la nostra solidaritat amb Eric Abidal.

Genoani di Catalogna in campo. Per una partita che riscuote trasversalmente il sostegno degli appassionati di football, al di là dei campanili e degli schieramenti. La notizia del tumore al fegato che ha colpito Eric Abidal, una delle colonne del Fc Barcelona, in poche ore ha fatto il giro del mondo. Unendo, sotto la bandiera della solidarietà, tanta gente. Colleghi, avversari, tifosi. Anche in Catalogna, dove il tifo per il Grifone risulta particolarmente attivo, sia tra liguri trapiantati, sia tra la popolazione indigena, visti i rapporti intercorsi negli anni, è iniziata una gara per stringersi intorno ad Abidal. Tra i messaggi pervenuti al Fc Barcelona, uno è stato inviato, vergato da parole affettuose, che richiamano ai valori della genoanità, dal Genoa Club Grifoni Barcelona. Catalani, genoani, blaugrana, sportivi. Chapeau.

http://www.genoacfc.it/index.php?option=com_content&task=view&id=11602&Itemid=31

Ànims Abidal

2011-03-16T00:24:00.001+01:00

Davant la notícia que el jugador del FC Barcelona, Eric Abidal serà operat divendres d'un tumor, des de Grifoni Barcelona hem escrit al club i li enviem el nostre suport, ànims i desitgem que tingui una ràpida recuperació. També volem transmetre el nostre suport a la resta de jugadors.

Il difensore francese Eric Abidal giocatore del Barcellona è stato diagnosticato un tumore al fegato e che venerdì verrà sottoposto ad intervento chirurgico. Il Genoa Club Grifoni Barcelona abbiamo inviato un messaggio di incoraggiamento al club catalano e il supporto per Abidal e gli altri giocatori.

Ànims Abidal!

Victòria!

2011-03-13T18:46:00.003+01:00

Per fí un triomf rossoblu!! En una jornada on es festejava els 150 anys de la unitat italiana i sonava l’himne d’Italia en tots els camps de futbol, el Genoa tenia al davant un partit vital per poder fer un salt en la classificació.

Abans del partit, els tifosi grifoni han recordat a Yara Gambirasio, una nena de 13 anys, desapareguda el 26 de novembre del 2010 d’un petit poble anomenat Brembate Sopra (Bergamo), i que va mobilitzar tot el país en la seva recerca, fins que a finals de febrer, es va trobar el seu cadàver.

També la Gradinata Nord ha homenatjat a Emma Massa, la “nona Emma” històrica tifosi Grifoni i històrica partisana que fa uns dies va morir als 90 anys. Es va fer una ofrena floral a l'estadi

I parlant del partit, tornava Floro Flores després de complir la seva sanció. En un terreny de joc en males condicions a causa de la pluja, la primera part pel Genoa ha estat de molta voluntat i poca efectivitat. Durant els primers minuts Palazzio, Floro Flores i Kucka van intentar, sense sort, batre la porteria del Palerm, mentre en la seva porteria, Eduardo aturava amb seguretat els pocs xuts del Palerm, tot i que tampoc portaven molt perill.

La segona part començava igual que la primera. Un joc equilibrat tot i que cada vegada semblava que el Palermo s’acostava amb més facilitat. Però al minut 76 el Genoa veia la tant desitjada porta. En un atac rossoblu la defensa del Palerm es queda estàtica esperant que l’arbitre xiulés unes mans de Marco Rossi i un possible fora de joc de Palazzio. Floro Flores més viu que ningú, aprofita el rebot del porter i marca el primer i únic gol del partit i el seu tercer amb el Genoa.

En els darrers 10 minuts el Palermo va atacar amb insistència, però tant Eduardo com la defensa genovesa van estar molt ben posicionats. Mauro Boseli va tornar a jugar els darrers minuts substituint a Floro Flores. Al final del partit els jugadors van festejar la victòria amb el públic. El Genoa continua 12è amb 38 punts, a 24 punts del líder i a 7 per davant de la Sampdoria. Es van augmentant les escasses esperances de jugar a Europa la temporada que ve, estem a 11 punts.

Notícia al Secolo XIX

2011-03-10T09:15:00.001+01:00

El diari més important de Gènova, Il Secolo XIX, parla de nosaltres en la seva edició del 10 de març, concretament en la pàgina 51.

Sortim a la web del Genoa!

2011-03-10T00:07:00.004+01:00

GRIFONI BARCELONA PRESENTS A LA WEB OFICIAL DEL GENOA CFC!!!

http://www.genoacfc.it/index.php?option=com_content&task=view&id=11563&Itemid=31

Otro club en Espana. Terra di genoani, così pare. Un connubio, quello tra focaccia e paella, che sta portando simpatie al club di Villa Rostan. Merito di chi, tra un racconto e una partita in tv, una foto e un pellegrinaggio al Tempio, dedica tempo e risorse a coltivare la passione per il Genoa e a promuoverne gli ideali. Si chiamano 'Grifoni Barcelona', sono un gruppo di tifosi catalani del Genoa. Vedere, per credere? Clicca qui. E’ il presidente, Marc Ferrer, omonimo del giocatore compagno di Cruyff in quel Barcellona, a tenere le fila sin dal 1992. Di questi giorni, l’intenzione di dar vita alla costituzione ufficiale. In amicizia con il 'Genoa Club Penya Genoana' già esistente. E la benedizione di altri amici: il gruppo 'Almogàvers' del Fc Barcellona. (Nella foto rappresentanti della Penya ospiti della curva del Barcellona).

( Tot i que enlloc d'Espana, ens hagués agradat més Catalunya...;) )

Som Genoa Club!

2011-03-09T15:01:00.000+01:00

El senyor Dino Storace, responsable de comunicació del Genoa CFC, ens ha comunicat via mail que es reconeix oficialment a Grifoni Barcelona com a Genoa Club.

Ens felicitem de ser reconeguts pel nostre estimat Genoa!

GENOA CLUB GRIFONI BARCELONA

Coneguem els jugadors: Domenico Criscito

2011-03-07T22:42:00.008+01:00

Domenico Criscito va néixer el 30 de desembre de 1986 a Cercola, un poble de la província de Nàpols. Va marxar al nord i va començar la seva carrera futbolística com a defensa, en els equips inferiors del Genoa, club en què s'ha format com a futbolista i en el qual ha donat els seus passos més importants. L'any 2003 a la precoç edat de 16 anys va debutar amb l'equip rossublu a la Sèrie B italiana. La seva projecció i bones maneres van cridar l'atenció de la Juventus de Torí que el va fitxar a la temporada 2004-2005, amb l'objectiu que jugués primer a l'equip filial juventí. Al filial bianconero va romandre durant dues temporades. Va debutar amb el primer equip a la temporada 2007-2008 en la qual va disputar a prop d'una desena de partits, però Criscito, veient que no tenia la continuïtat necessària per seguir creixent va prendre una decisió admirable, va preferir deixar la Juve i tornar a Gènova, amb l'únic afany de tenir minuts. Primer ho va fer com a cedit per després passar a ser propietat del club genovès, en el qual ha trobat la continuïtat necessària per créixer i convertir-se en un dels laterals amb més futur del futbol italiana.
Criscito ha participat en pràcticament tots els equips inferiors de la selecció italiana, amb els equips sub-17, sub-18, sub-19, sub-20 i sub-21, amb la qual ha estat tot un fix fins que va debutar amb la selecció absoluta el 12 d'agost de 2009, en un partit amistos davant la selecció de Suissa. El seu primer partit oficial va ser el 5 de setembre del mateix any davant Georgia. La bona campanya que va fer amb el Gènova, va provocar que Criscito fos convocat pel Mundial de Sud-Àfrica 2010.

5a 2 contra l'Inter

2011-03-06T18:02:00.005+01:00

Novament una dura derrota. Tot i una primera part de control interista, el Genoa es va avançar a cinc minuts del descans amb un gol de Palazio i semblava possible canviar el destí, però als cincs minuts de la segona part, l'Inter va empatar i va començar la golejada davant uns dèbils i febles grifonis. L'ex-barcelonista Samuel Eto'o va fer un parell de gols, amb l'ajuda d'una fluixa defensa i els seus errors, i va situar l'equip de Milà en una absoluta superioritat, que amb el marcador clarament a favor, va rematar al Genoa amb un parell de gols més.
En el darrer minut Mauro Boselli va marcar de cap el segon gol, per maquillar una mica la golejada, i de pas marcar el seu primer gol amb la samarreta rossoblu, en els seus primers 14m. oficials, després de substituir a Paloschi. Una doble estrena amarga.
L'Inter va jugar el partit com un clar aspirant a ser campió de lliga, el Genoa com un aspirant a no-res...una llàstima, perquè volem i esperem molt més.

Coneguem els jugadors: Palacio

2011-03-03T23:40:00.005+01:00

Rodrigo Sebastián Palacio va néixer el 5 de febrer de 1982, a Bahía Blanca, província de Buenos Aires, Argentina. Es va iniciar en el club Bella Vista, jugant de davanter. Com a professional va debutar amb el Huracan Tres Arroyos la temporada 2002/03. En aquest club va jugar 53 partits, marcant 15 gols. A principis de 2004, el Real Betis el va tenir a prova, però va tenir una oferta del Club Atlético Banfield i va tornar al seu país. En l'equip verd-i-blanc va jugar 36 partits i va marcar 16 gols i per la seva gran determinació va ser convocat amb la selecció argentina, debutant el 9 de març de 2005 contra Mèxic.
L'estiu del 2005 un dels grans de l'Argentina, Boca Júniors es fixa en ell i el fitxa i ràpidament es converteix en la figura de l'equip, on hi guanya dues lligues Apertura (2005 i 2008) i una Clausura (2006), a més d'una Copa Sud-americana (2005) i tres Recopes de Sud-Amèrica (2005, 2006 i 2008) gràcies als seus goles decisius.
La seva destacada actuació en la lliga Clausura 2006 va ser determinant per a la seva convocatòria a la Copa del Món d'Alemanya 2006. En el torneig Apertura del 2006 es converteix en el màxim golejador de la competició amb 12 gols, on el seu equip va quedar segon de la competició.
L'any 2007 guanya el seu títol més important, la Copa Libertadores, contra el Gremio de Brasil, marcant el primer gol del partit d'anada. La Copa Libertadores li va permetre jugar amb Boca Juniors, el Múndial de Clubs de Japó, on va quedar subcampió, al perdre la final contra el AC Milan, tot i que a nivell particular va guanyar la pilota de bronze de la final.
L'estiu del 2009, diversos equips de la lliga espanyola, com el Sevilla, el Deportivo o el Saragossa es van interessar pel jugador argentí, però finalment va preferir l'oferta del Genoa. Deixa Boca Júniors després de 185 partits i 82 gols.
El primer any amb els rossoblu va jugar 31 partits i va marcar 7 gols.

Sancionats

2011-03-02T00:19:00.005+01:00

Les conseqüències del partit contra el Catània es notaran en un parell de partits. Floro Flores ha estat sancionat amb dos partits per la seva expulsió, i a més, Miguel Veloso i Dominico Criscito també es perderan el partit contra l'Inter a causa de les targetes que van veure a Sicília. També el tècnic Balardini ha estat sancionat amb un partit i no podrà dirigir els rossoblú a Milà.

Una de freda...

2011-02-28T13:22:00.008+01:00

Després de dues grans victòries consecutives, ara una de freda...Derrota davant un Catània entrenat per Diego "Cholo" Simeone i amb 8 argentins en l'equip titular, entre ells, l'ex-barcelonista Maxi López, que va fer el gol de l'empat a l'inici dela segona part, després que Floro Flores avancés els grifonis. El golejador va ser expulsat quan ja havia estat substituït per protestar al quart àrbitre. En la tangana l'arbitre amb la situació descontrolada també va expulsar Balardini, deixant els rossoblú sense tècnic. Aquest fet va condicionar el partit, ja que anteriorment Criscito també havia estat expulsat. I per acabar-ho de rematar, el Genoa amb 9 homes i a 15m del final, perdent 2-1, va fallar un penal xutat per Veloso...
Un partit per oblidar...o millor per recordar i aprendre dels errors.

Per molts anys!

2011-02-25T23:12:00.004+01:00

Cap de setmana d'aniversaris! Dissabte, Juraj Kucka fa 24 anys i diumenge, Kakhaber Kaladze, 33! Per molts anys!

coneguem el jugadors: Eduardo Carvalho

2011-02-21T23:01:00.007+01:00

Eduardo dos Reis Carvalho, més conegut com Eduardo Carvalho, va néixer el 19 de setembre de 1982 a Mirandela, Portugal. Juga de porter. Es va formar en el Sporting Clube de Braga, club que el va cedir la temporada 2006/07 al SC Beira-Mar, debutant a la primera divisió portuguesa. La temporada següent, Eduardo va ser cedit també, aquesta vegada a Vitória de Setúbal, equip amb el que va guanyar la Taça da Liga, tot tenint un protagonisme molt important.
Eduardo va tornar a l'Sporting Braga la temporada 2008-09, jugant en tots els partits de lliga, i debutant a la UEFA CUP.
Eduardo Carvalho va ser convocat per la selecció portuguesa per jugar els partits de classificació pel Mundial de Sud-Àfrica. Després de dos partits com a suplent, va debutar amb la samarreta lusa, el 11 de febrer de 2009, en un partit contra Finlàndia.
Durant el Mundial de Sud-Àfrica va ser la màxima figura del seu equip rebent tan sols un gol en els quatre partits que va disputar. Gràcies a això i a la seva constància en l'Sporting de Braga, on van quedar segons en la lliga, Eduardo va rebre moltes ofertes, però es va decidir pel Genoa.
En el mes de juliol de 2010 l'Sporting de Braga, anunciava que havia rebut 4,5 milions d'euros per part del Genoa, pel seu porter, mentre que retenia un 25% de la seva llicència.
Eduardo arribava a la porteria grifoni per ocupar el lloc deixat per Marco Amelia, fitxat pel AC Milan.
Eduardo Carvalho destaca pels seus reflexos i la seva bona col·locació.

Remuntada històrica

2011-02-20T23:09:00.003+01:00

De tant en tant el futbol ens lliura espectacles com aquests. El partit que han protagonitzar el Genoa i la Roma ha estat senzillament màgic, i més tenint en compte com ha anat. És que la Roma va començar guanyant 3 a 0, però els grifonis van donar la volta i van vèncer 4 a 3, amb quatre gols a la segona part. Increïble!
El duel va tenir un nom propi destacat i va ser el de l'argentí Rodrigo Palacio que va marcar dos gols i va assistir a Alberto Paloschi en el quart gol, que també havia fet el segon.

Coneguem els jugadors: Rafinha

2011-02-19T12:06:00.006+01:00

Marcio Rafael Ferreira de Souza, conegut com Rafinha, va nèixer el 7 de setembre a Londrina (Estat de Paranà, Brasil). Juga de defensor ofensiu, de lateral dret i de migcamp.
Rafinha va començar la seva carrera futbolística a l'edat de set anys, jugant pel Gremio Londrinense, un equip de futbol sala de la seva ciutat natal. A l'edat de dotze anys va començar a entrenar amb un club de futbol local, el PSTC, i posteriorment, el 2001, a l'edat de 16 anys, va signar pel Londrina Esporte Clube; Abans d'acabar el seu primer any com a jugador d'aquell club va fitxar pel Coritiba FC, encara que això li va implicar haver de traslladar-se centenars de quilòmetres de la seva ciutat natal. Al Coritiba, Rafinha va començar a mostrar el seu talent a nivell nacional.
Jugant a Coritiba, Rafinha va ser convocat per a la Selecció Sub-20 del Brasil i va jugar la Copa Mundial de Futbol Juvenil del 2005 als Països Baixos. Durant el torneig, Rafinha va marcar dos gols i va jugar un paper important en la consecució del Brasil de la medalla de bronze. El rendiment de Rafinha en el torneig va cridar l'atenció de nombrosos equips europeus, finalment va ser el FC Schalke 04 qui es va fer amb els seus serveis per un import de cinc milions d'euros, signant un contracte per quatre anys, debutant la temporada 2005/06.
En l'equip alemany va jugar 153 partits i va marcar 7 gols.
L'estiu del 2010 l'Atlético de Madrid es va interessar per ell, i anteriorment ho havia fet el Bayern de Munich, però a Rafinha li va agradar més l'oferta i el projecte esportiu del Genoa, fitxant pels rossoblú per 4 temporades per uns 8 milions d'euros.

El derbi 103 és rossoblu!

2011-02-16T20:11:00.008+01:00

Sampdoria i Gènova s'han enfrontat en el partit ajornat que no va poder disputar-se el passat 19 de desembre a causa de la neu. El 'derbi' de la capital de Ligúria ha enfrontat a dos equips que miraven més als llocs de descens que a posicions europees.
Finalment l'equip grifoni s'ha endut la victòria.
Rafinha ha marcat un golàs en el minut 10 de la segona part, des de 25m de distància, un bòlid que no ha pogut aturar el porter de la Samp, que s'ha traduit en una explosió d'alegria i bengales en el fons rossoblu.
Amb aquesta victòria, ja tenim 31 punts, estem classificats els 11è i superem a la Sampdòria. Els llocs europeus ens queden a 10 punts.

Aquesta victòria, del derbi número 103, és la número 10 de derbis guanyats a casa la Samp.
La Lanterna brilla per il Grifo!.

La passió del poble rossoblú

2011-01-27T00:13:00.001+01:00

(Extret i traduït del Genoa Club Salamanca)

Fa uns dies el president del nostre club em va demanar unes breus línies per poder publicar juntament amb els altres articles al nostre blog futboler, i que malgrat el meu poc temps i la meva falta d'experiència, per no dir nula, pel que fa a tot el que sigui escriure (m'entusiasma més llegir), em vaig posar una tarda a pensar, no sense dificultat, algun tema que podria interessar a tots els nostres lectors. El meu amic i president em va aconsellar que comencés amb alguna cosa fàcil: el "clàssic" Barça vs Reial Madrid (fàcil, guanya el Barça ... vaig pensar) que segurament tots coneixeran. En aquest moment se'm va ocórrer una idea més senzilla però alhora apassionada i que crec que, en algun moment de la vida dels aficionats, se'ns pot haver passat pel cap: el creure que en realitat no val la pena aquest sentiment , aquesta passió per el futbol, aquesta passió per uns colors.
D'acord, els parlo des del sentit d'un seguidor mediocre, així em defineixo, jo no em considero un gran seguidor del futbol en general, tot i ser membre d'aquest club, comparteixo més la passió d'una tarda amb els amics i unes cerveses mentre veiem un partit, (gràcies Caffé Bell'Arte per aquestes tardes estupendes) però sí que podria dir-los que he sentit aquests colors més d'una vegada i m'han apassionat.
Els explico: en l'únic viatge que vaig fer a Itàlia junt amb el meu amic Marc, a part de l'obligatòria marxa turística per l'estupenda ciutat de Gènova i voltants; mai oblidaré els gnocchi que vaig prendre en un petit restaurant al mig de la toscana, mentre anàvem de camí a un partit de futbol contra un equip que no recordo en una ciutat que se m'ha oblidat. En canvi el record que tinc d'aquell dia és una allau de gent rossoblu marxant darrere de la poca policia que els escortava: banderes, bufandes, samarretes, càntics i tots a l'uníson ... impressionant. Molts estaran dient que aquí també passa això del que parlo, i és veritat, però la diferència era que estàvem en un partit de segona divisió, l'estadi es va omplir a compte de l'afició del Genoa i l'equip de casa semblava l'equip visitant...a mi això em va impressionar.
Havia sentit parlar de l'afició dels italians pel futbol, obsessió fins i tot alguns comentaven, però jo parlaria de passió per uns colors que els identifiquen i estimen. Tot això ho vaig poder sentir de nou un temps més endavant en un partit que vam anar a veure entre el València i el nostre equip, allà, si encara no em tenien guanyat, ho van fer en gran... però això en un altre moment. Bé, espero que us hagin agradat una mica les meves paraules i que us hàgiu sentit identificats en algun moment.

Una salutació rossoblú a tothom!
Angél Barroso Diez

Konko torna al Genoa

2011-01-19T15:00:00.002+01:00

Abdoulay Konko ha deixat de ser jugador del Sevilla. El lateral francès ha estat traspassat al Genoa italià, equip del que va arribar al Sánchez Pizjuán, per 6 milions d'euros.

El lateral dret va fitxar fa tres temporades pel club Nervión com el substitut de Dani Alves, després de pagar la quantitat de 9 milions d'euros per aconseguir els seus serveis. El francès, marcat per les lesions, mai ha estat un futbolista important en l'equip i no comptava per Manzano, l'entrenador del Sevilla.
Konko va disputar amb el Sevilla 44 partits de Lliga, en què va anotar tres gols, i va ser titular a la final de la Copa del Rei guanyada pel Sevilla el maig de 2010. En el primer partit de la Lliga BBVA de la temporada 2010/2011 Konko convertir 2 gols, aconseguint així ser Pitxitxi durant la primera jornada de la mateixa.

El Genoa fitxa Floro Flores i ven a Sculli

2011-01-19T00:30:00.000+01:00

El Genoa ha renovat la seva davantera en contractar a Antonio Floro Flores, que arriba com a cedit de l'Udinese, i vendre a Giuseppe Sculli a la Lazio, van confirmar els dos clubs de la Sèrie A italiana de futbol.

Floro Flores, qui va convertir tres gols en l'actual temporada, vestirà els colors del conjunt genovès fins al 30 de juny, data en què el Gènova tindrà la possibilitat de fer ús d'una opció de compra. L'atacant, de 27 anys, havia estat vinculat amb un possible traspàs a la Juventus, però finalment va optar pel Gènova. "Estava dubtant entre Gènova i 'Juve'", va declarar a la cadena Sky Paolo Palerm, representant del jugador. "Però va preferir el Genoa perquè el van fer sentir important".

Per la seva banda, Sculli, de 28 anys i sense gols aquesta temporada, va signar un acord per quatre anys i mig amb la Lazio.

Eliminats de la copa

2011-01-13T00:37:00.001+01:00

Dos gols del camerunès Samuel Eto'o i un altre del kenyà McDonald Marigó van donar a l'Inter de Milà la victòria sobre el Genoa (3-2) i la classificació als quarts de final de la Copa d'Itàlia.
L'ex barcelonista gairebé va deixar sentenciada l'eliminatòria amb dos gols en el primer temps (m.15 i 47 +), però si alguna cosa va caracteritzar al Genoa va ser la seva meritòria insistència a evitar el desastre.
No es va deixar anar el conjunt rossoblú, que va recuperar l'esperança després del descans, després que el marroquí Houssine Kharj transformés un penal (54) i no es va desesperar quan l'Inter va tornar a ampliar l'avantatge, tot just cinc minuts després, amb un cop de cap de McDonald Marigó.
Amb tot gairebé decidit, el Genoa encara va buscar la porteria rival i fins i tot va posar incertesa al final del partit, amb un remat de cap de Giuseppe Sculli que va suposar el 3-2, però res més van poder fer els grifonis...

Aplaçat per la neu

2010-12-19T22:42:00.003+01:00

El gran derbi genovès Sampdoria-Genoa, de la 17ena jornada, que s'hauria d'haver jugat aquesta nit, ha estat ajornat per la forta nevada caiguda sobre la capital de la Ligúria.

El partit, considerat el derbi més passional i històric de tots els que disputen a Itàlia, s'hauria d'haver iniciat a les 20.45 hora, però el terreny de joc de l'estadi Luigi Ferraris ha quedat impracticable a causa de la neu i al gel, que posaven en perill la integritat dels jugadors.

L'àrbitre Morganti, d'acord amb els capitans dels dos equips, ha decidit ajornar el partit i encara no se sap la data en què es disputarà, ja que el "calcio" pateix des de demà una aturada per les festivitats nadalenques.

Aquest mateix migdia el Governador Civil de Gènova, tot i la neu caiguda durant el matí, havia deixat entreveure al possibilitat que el partit es jugués aquesta mateixa nit. No obstant això, la nevada es va intensificar a primeres hores de la tarda, acompanyada d'un fort vent de tramuntana que va portar una forta baixada de les temperatures i va provocar que el terreny de joc es convertís en una espècie de pista de gel.

El Sampdoria ocupa la vuitena posició Lliga, amb 23 punts, a tretze del líder Milà, mentre que el Genoa és dotzè, amb dos punts menys que l'etern rival.

Gasperini destituit

2010-11-08T16:50:00.001+01:00

El Genoa ha destituit a Gian Piero Gasperini, després de la derrota encaixada en la seva visita al camp del Palerm (1-0) en partit de la desena jornada disputat aquest diumenge.
Gasperini va confirmar la seva destitució a les agències locals, alhora que va admetre que no s'esperava la mesura adoptada pel club genovès.
El substitut de Gasperini, segons apunten els mitjans de comunicació italians, serà l'ex tècnic de la Lazio Davide Ballardini. Gasperini dirigia al Genoa des de la temporada 2006-2007, quan va aconseguir portar l'equip a l'ascens a Primera divisió (Sèrie A). Segons "La Gazzetta dello Sport", la relació entre Gasperini i el president de l'entitat genovesa, Enrco Preziosi, s'havia complicat en els últims mesos.

Davide Ballardini apunta com a recanvi
A les deu primeres jornades de la Sèrie A que es porten disputades, el Genoa suma només onze punts. Abans del partit contra el Palerm havia encaixat quatre derrotes en els últims cinc partits. Ballardini, segons apunten els mitjans, signarà un contracte per aquesta temporada amb opció de renovació per a la següent campanya.

Referent al web del club

2010-09-08T16:58:00.006+02:00

La Penya Genoana es desplaça a Marassi, per la primera jornada de lliga i la web del club se'n fa ressò!

http://www.genoacfc.it/index.php?option=com_content&task=view&id=10462&Itemid=31

Penya Genoana al Camp Nou

2010-02-06T14:01:00.001+01:00

Els amics de la Penya Genoana, convidats per la Penya Almogàvers, al Camp Nou, pel FC Barcelona-Getafe (6/2/2010)

Penya Genoana al web del Genoa CFC

2010-02-03T02:12:00.004+01:00

De la pàgina oficial del Genoa:

Qüestió de la globalització de tifos. I els límits cada cop més petites, quan el mitjà és el Griffoni i especialment Genoans en el món. L'última noticia forn ve de la Penya Genoana de Barcelona. Un grup que reuneix a unes poques desenes de genovesos a Barcelona, però també va en augment en les simpaties indígenes. Gènova i Barcelona, una ciutat semblant. Entre la gent de mar, les ciutats històriques i antiga tradició. Una comunió que es dedicarà dissabte al Temple del Camp Nou. Per al partit contra el Getafe apareixerà per primera vegada la bandera de la Penya Genoana, on es troba la Penya Almogàvers la més calorosas dels tifossi. Quan l'esport uneix, les distàncies s'esvaeixen.

http://www.genoacfc.it/index.php?option=com_content&task=view&id=8953&Itemid=31

I tot gràcies a Grifoni Barcelona!

Valencia - Genoa CFC (Europa League) 1/10/19 - fotos

2009-10-02T20:37:00.003+02:00