El Genoa ha finalitzat la temporada en 13ena posició, amb 44
punts i un balanç d’11 partits guanyats, 11 empatats i 16 perduts. Va marcar 41
gols a favor, (tenint a Gilardino amb 15 gols com a màxim golegador) i va
encaixar 50 gols. Per davant del Genoa ha quedat la Sampdoria (45) i l’Udinese
(44) i per darrera el Cagliari (39) i el Chievo Verona (36).
El nou
Genoa tenia com a fitxatges destacats a Cofie, Marchese, De Maio, Vrsaljko, Konatè, Lodi i Santana. Gilardino, Biondini i
Perin tornaven a l’equip, després d’estar cedits. Com a baixes importants, Immobile, Moretti, Frey, Jankovic, Borriello i
Vargas.
L’equip rossoblù va començar la temporada amb Fabio Liverani
d’entrenador, el qual entrenava l’equip juvenil del Genoa la temporada passada
i tenia la tasca de substituir a Davide Ballardine, el qual marxava del Genoa
després de salvar l’equip en la penúltima jornada.
La temporada va començar malament al ser eliminats en la
tanda de penals de la primera eliminatòria de la Copa, per l’Spezia, un equip
de la Sèrie B. La lliga també va
començar malament, però tot i perdre els dos primers partits, el Genoa va
guanyar el derbi davant la Sampdoria 0-3. Però després d’un empat i dues
derrotes i tenir l’equip en la
zona de descens, Liverani va ser acomiadat el 29 de setembre,
amb el trist balanç d'una victòria, un empat i cinc derrotes (quatre a la Lliga
i una a la Copa d'Itàlia).
Gian Piero Gasperini va ser el substitut de Liverani i la
tifoseria rossoblù va somiar amb poder recuperar l’equip. Gasperini era l’artífex
de la tornada del Genoa a la Sèrie A, en la temporada 2006/07 i en la 2008/09
classificava l’equip per l’Europa League.
El sis primers partits amb Gasperini, el Genoa va aconseguir
un empat i quatre victòries, una d’elles a casa de la Lazio (0-2) i tant sols
una derrota amb la Juventus (2-0). S’arribava al mes de novembre i el Genoa
agafava una bona ratxa i tothom va creure en l’esperança. L’equip va estar tres
jornades en la 7è
posició.
Però la il·lusió es va acabar ràpid. Es va entrar en una
etapa molt irregular. En el mes de desembre, només es va guanyar un de cinc
partits.
En el mercat d’hivern, el Genoa es reforçava amb Sculli (que
tornava al Genoa), Burdisso, Motta, De Ceglie, i Cabral. A més, Luca Antonelli,
renovava per 4 anys. De l’equip
marxaven, Lodi (que no es va amotllar a l’equip), Manfredini, Zé Eduardo (sense
cap oportunitat per part de Gasperini), Biondini (un dels millors i que deixava
l’equip coix), Sampirisi, Santana, Tozser i Stoian.
La segona volta va iniciar-se amb esperança. Es va guanyar a
l’Inter i es va empatar contra la Fiorentina després d’anant perdent el partit.
Després va arribar el derbi de la Lanterna, que prèviament va començar amb polèmica,
ja que els dies abans es va fixar per jugar-se el diumenge 2 de febrer a les 12:30 del migdia. Les dues tifoseries
es van unir i va començar una campanya contra aquest horari, ja que també coincidia
amb un mercat popular a Gènova i estava marcat per afavorir els drets
televisius a la Xina. Finalment els aficionats van guanyar la partida contra el
futbol modern i el partit es va jugar el dilluns a les 20:45h. El 108è derbi va
ser tota una desil·lusió pel Genoa, ja que es va perdre 0-1.
Anímicament va ser un cop molt dur, ja que el Genoa tampoc va
acabar de trobar el seu estil, i fins el quart posterior partit no es aconseguir
tres punts (Genoa 2-0 Catania). Novament es va entrar en una fase irregular. I
l’equip va anar baixant de posicions, 10, 11, 12, 13...
I en el mes d’abril, es van encendre totes les alarmes.
El Genoa perdia quatre partits seguits i malgrat estar en la 13è posició s’estava a molts
pocs punts de la zona de
descens. Fins i tot, alguns aficionats van qüestionar l’entrenador. El darrer
partit de la temporada, va acabar amb una protesta de la Gradinata Nord per la mala campanya de
l’equip.
La revelació de la temporada, sens dubte ha estat el jove
porter Mattia Perin, el qual és el segon porter amb més aturades de la lliga
italiana, just darrera de Rafel, el porter de la Juventus, l’equip campió de l’Scudetto.
L’Scudetto se’l va emportar la Juventus, que es classificava
per la Champions League, juntament amb Roma i Napoli. Fiorentina i Inter es
classificaven per l’Europa League. Torino, després de l’exclusió del Parma per
part de la Uefa, era admès per la fase prèvia de l’Europa League. I Catania,
Bologna i Liverno descendien a la Sèrie B. El Napoli guanyava la Copa.
Finalment dir que aquesta temporada, també ens quedem amb el
mal record de la mort de Pippo Spagnolo, un dels fundadors de la Fossa dei
Grifoni i històric capo de la Gradinata Nord. Tenia 80 anys i tota la vida
l'havia dedicat al Genoa. Per Grifoni Barcelona era tot un referent. Cada
vegada que anàvem a Genova, sempre el saludem i estàvem una estona amb ell.
Pippo sempre ens aconseguia les entrades i gràcies a ell, la nostra pancarta
sempre presidia la Gradinata Nord.