Derby de la Lanterna, número 106
de tota la història i primer derbi, on la pancarta de Grifoni Barcelona va
estar present al Luigi Ferraris.
Cinc catalans vam viatjar fins la
capital de la Lugúria per animar al nostre estimat Genoa, sempre acompanyats de
molt bons amics italians.
(El dia abans del partit, la
nostra presència va ser anunciada al Secolo XIX, el diari de més tirada a
Genova).
Vam arribar diumenge al matí i
només trepitjar la ciutat vam anar a saludar al gran Pipo Spagnolo, el fundador
de la Fossa dei Grifoni. Ell ens havia d’aconseguir les entrades per la
Gradinata Nord, però com que es van esgotar ràpidament, finalment vam comprar
per la “Gabbia Nord”, la zona situada a tribuna, on s’allotgen els aficionats
visitants quan la Sampdoria juga de local.
Abans del partit també vam anar
fins a Piazza Alimonda, on hi havia una concentració de tots els tifosi genoans
“diffidati” que no podien anar a l’estadi i havien quedat per menjar, beure i
veure el partit per TV.
Després vam tornar cap a Marassi
i allà ens vam dirigir al Genoa Club Pontetto, un altre punt de trobada mític
dels seguidors rossoblù.
La ciutat estava tota engalanada amb banderes dels dos equips, i els carrers plens amb aficionats rossoblù i blucerchiato que convivien sense cap problema.
Al Pontetto ens vam trobar amb Cass Pennant, actualment escriptor, però ex-líder de la ICF (Inter City Firm) del West Ham United, que havia vingut a Gènova a presentar el seu llibre i convidat pels tifosi genoans. També vam poder saludar a molts amics, que només coneixíem "virtualment".
La ciutat estava tota engalanada amb banderes dels dos equips, i els carrers plens amb aficionats rossoblù i blucerchiato que convivien sense cap problema.
Al Pontetto ens vam trobar amb Cass Pennant, actualment escriptor, però ex-líder de la ICF (Inter City Firm) del West Ham United, que havia vingut a Gènova a presentar el seu llibre i convidat pels tifosi genoans. També vam poder saludar a molts amics, que només coneixíem "virtualment".
Ràpidament se’ns va fer l’hora
del partit i vam anar a l’estadi.
L’ambient...indescriptible...
Vam posar les nostres pancartes i
vam veure la sortida dels jugadors i els magnífics tifos de Figgi do Zena, de
la Gradinata Nord, i també, de l’afició blucerchiata. Pocs minuts després del
partit, es va “obrir” una porta que comunicava tribuna amb la Gradinata Nord i
vam poder entrar. Cal reconèixer que tots ens moríem de ganes de poder estar a
la Nord. Allà ens vam retrobar amb molts amics i ens vam deixar la veu per
animar el Genoa.
Cal dir que la Gradinata Nord no va ser la dels grans derbis, en part per la manca de pancartes, en part per la protesta de l'afició contra Preziosi i pels "diffidati" i en part, també per la mala classificació del Genoa.
Cal dir que la Gradinata Nord no va ser la dels grans derbis, en part per la manca de pancartes, en part per la protesta de l'afició contra Preziosi i pels "diffidati" i en part, també per la mala classificació del Genoa.
La crònica del partit: aquí.
En definitiva, un bon viatge, una bona retrobada amb els vells (i nous) amics i un empat que no serveix per a res. Però nosaltres, tornarem! Forza Genoa!!
En definitiva, un bon viatge, una bona retrobada amb els vells (i nous) amics i un empat que no serveix per a res. Però nosaltres, tornarem! Forza Genoa!!